L’independentisme guanya en vots i escons Supera, amb gran diferència, 50% de vots; el PSC, si no hi ha sorpreses, no governarà

L’independentisme guanya en vots i escons Supera, amb gran diferència, 50% de vots; el PSC, si no hi ha sorpreses, no governarà

A les nits electorals, tothom diu que ha guanyat. Però, sense mancar a la veritat, es pot parlar d’un triple guanyador: PSC, ERC i l’independentisme.

El PSC hi obté 33 escons i guanya en vots. Guanya, bàsicament, on Ciutadans ho va fer al 2017.

ERC hi supera, d’un pèl, Junts i iguala a 33 escons el PSC; podria triar socis de Govern, però l’independentisme viuria com una traïció un tripartit amb PSC i Comuns.

Junts per Catalunya, amb 32 escons, hi perd el desafiament amb ERC per a encapçalar l’independentisme, bàsicament, pels més de 70.000 vots del PDeCAT.

VOX hi entra directament amb 11 escons i rendibilitza la promoció que fa anys en fa TV3.

Ciutadans s’hi estavella i passa de 36 escons a 6 i, de primera força, a setena.

La CUP hi frega els 10 escons del 2015 i dobla encara més els 4 escons que hi tenia.

Els Comuns n’hi obtenen 8, d’escons, que no haurien d’incloure en cap fórmula de Govern si hi preval l’eix nacional.

El PP, amb 3 escons, empitjora els 4 que hi tenia.

El PDeCAT hi obté més de 70.000 vots, però cap escó.

Primàries, Front Nacional i PNC són molt lluny d’entrar al Parlament.

Ara, restem pendents de si el comptatge del vot exterior pot fer-hi ballar algun escó. S’enceten setmanes de negociacions i pactes. Us en continuarem d’informar.

La Generalitat mobilitza el màxim nombre de Mossos possibles per a la jornada electoral Les comissaries van demanar als agents que es vaccinessin a corre-cuita; molts d'ells es trobaven de baixa

La Generalitat mobilitza el màxim nombre de Mossos possibles per a la jornada electoral Les comissaries van demanar als agents que es vaccinessin a corre-cuita; molts d'ells es trobaven de baixa

A manca d’una setmana per a les eleccions, el Departament d’Interior de la Generalitat va enviar comunicats interns a les comissaries amb l’objecte que els diferents grups de treball demanessin vaccinar els agents. Enmig de les presses i nervis i un munt de trucades telefòniques a corre-cuita, es van fer tres llistes: els qui es vaccinaven, els qui no ho feien per tenir patologies prèvies i els qui no ho feien. La primera categoria va ésser derivada a Salut per a ser-hi vaccinada, passant al davant de col·lectius prioritaris.

El Sistema de Gestió de Prevenció de Riscos Laborals (SGPRL) assegura que Interior va donar els noms i números de telèfon de totes les persones treballadors del cos de Mossos d’Esquadra, als qui CatSalut va enviar sms d’ençà del proppassat dilluns per a concertar la cita prèvia.

Les llistes, realitzades al marge de la Llei de Protecció de Dades, la intimitat dels pacients i els torns, van topar amb les baixes de nombrosos agents per símptomes diversos: mal de cap, fred, vòmits i diarrees. La falta de Mossos en alguns districtes, com ara el de Les Corts, va obligar a cercar-hi reforços.

La idea de la Generalitat és disposar del màxim nombre possible de Mossos –els policies bons del 1er Octubre en detriment dels ‘piolines’ en què l’Estat va malbaratar més de 80 milions d’euros-, per a la jornada electoral per si van mal dades o sorgeix qualsevol problema.

Més ombres que llums en la mort de Muriel Casals ara fa cinc anys Atropellada el mateix dia en què va recordar implícitament que el referèndum no era al full de ruta, no va entrar a l'hospital en coma i els mitjans van avançar-ne el moment de la defunció

Més ombres que llums en la mort de Muriel Casals ara fa cinc anys Atropellada el mateix dia en què va recordar implícitament que el referèndum no era al full de ruta, no va entrar a l'hospital en coma i els mitjans van avançar-ne el moment de la defunció

El 14 de febrer de 2016 Muriel Casals va morir després d’haver estat atropellada 15 dies abans per un ciclista a Barcelona. L’economista i professora, que havia sonat com a aspirant a presidenta de la Generalitat abans que ho fos Puigdemont, havia estat recentment elegida presidenta de la Comissió del procés constituent. Al cap d’uns dies va recordar a TV3 que el full de ruta continuava tal com estava previst, és a dir, sense incloure’n el referèndum. El mateix dia de l’accident que va dir a RAC1 que “d’Espanya podem esperar allò inesperat”, va ésser atropellada i la identitat del conductor mai va ésser revelada.

Tal com consta en la seva biografia escrita per Quim Torra, l’expresidenta d’Òmnium no va entrar en coma durant les primeres hores. El dia 10 es publicà una nota en què tant ella com la família agraïa les mostres de simpatia i demanava respectar-ne la intimitat, el dia 13 a les 22h diversos mitjans catalans la donaven per morta a Twitter, per bé que la defunció no es va anunciar fins a la 1 de la matinada. TV3 reiterà que era en coma d’ençà del moment en què va ingressar a l’hospital, circumstància incompatible amb el fet d’escriure una nota d’agraïment.

Els dies següents Matthew Tree va publicar dos articles en què manipulava  les probabilitats que algú pogués morir a conseqüència d’un atropellament de bicicleta a Catalunya, mentre que el periodista Cristian Segura -crític ferotge del procés-, va acusar de boges les poques veus discordants que van gosar discrepar de la versió oficial.

Catalunya vota avui sota l’ombra de la tupinada del 2017 Un estudi del doctor David Ros i Serra demostra frau electoral el 21-D del 2017

Catalunya vota avui sota l’ombra de la tupinada del 2017 Un estudi del doctor David Ros i Serra demostra frau electoral el 21-D del 2017

Avui és triat el nou Parlament en unes circumstàncies (pandèmia, ball de dates en la convocació, avals…) que resten validitat al resultat. Si és que hom pot parlar de resultats vàlids i creïbles en unes eleccions d’un país ocupat fa tres segles, evidentment. 

Volem analitzar els dos citaments a les urnes del 2017, a partir del rigorós estudi publicat pel doctor David Ros i Serra, el qual fa la impressió d’ésser una persona competent, intel.ligent, experta  i honrada. N’hem fet atenció gràcies a Joan Sanz Bartra, qui té les mateixes qualitats, abans observades, que l’autor de l’estudi i que és un referent a Twitter. 

Pel que fa al 1r-O, en constata la legalitat de l’acte i la legitimitat dels resultats. La participació oficial de 43,03% amb una victòria aclaparadora del sí de 92,01% a 7,99% -un cop exclosos blancs i nuls- és concloent. Però és que, a més a més, el tancament forçós de col·legis electorals -on hi havia censats 700.000 electors- permet l’autor d’afirmar que la participació real va ésser d’entre 43,03%, de participació oficial, i 56,20%, que en sortiria de màxim quan hi és aplicat el mateix percentatge de participació que a la resta de col·legis. L’estudi, en un exemple de rigor, recorda que el cens universal va permetre de votar en altres col·legis i, per això, no hi pren en consideració participacions superiors a 56,20%.

Pel que fa a les eleccions del 21 de desembre del 2017,  el report comença remarcant que -malgrat les limitacions democràtiques de dissolució del Parlament i el Govern, presó i exili, manca d’observadors internacionals acreditats i campanya electoral esbiaixada a favor de l’unionisme- la victòria social i electoral de l’independentisme és absoluta tant en escons (70 a 57, exclosos els Comuns), com en vots (52 a 47).

L’estudi, després de recordar la violència estatal, és centrat en estudiar el frau en els vots presencials, per correu i exteriors. Pel que fa al vot presencial, són comeses irregularitats com ara sobres que incloïen papers de Ciutadans i conductes molt pròpies de compra de vots a favor del mateix partit. Pel que fa al vot per correu, el sistema no és segur i permet manipulacions informàtiques sense dificultats; en alguns col·legis concrets, els vots per correu eren majoritàriament a Ciutadans -al contrari del que passava amb la resta de vots-, cosa que l’estudi quantifica amb una possibilitat de 6%. Voluntat de frau, possibilitat de frau, evidències matemàtiques de frau. Pel que fa al vot exterior, solament 12% hi va votar, comparat amb 81% presencial.

El report de Catalans al món constata la manca de control dels vots, amb urnes no sempre a la vista. I, sense control, qualsevol frau és possible. No hi ha garantia que el vot emès sigui el vot comptat.

Fent estimacions basades en la recerca, l’autor de l’estudi quantifica el percentatge de vot independentista al voltant de 60% i els escons de Junts, ERC i CUP de 74 en comptes de 70. I Ciudadanos baixaria de 36 a 30 i de 1r a 3r en nombre d’escons. Sorprèn que els partits perjudicats no se’n planyin, oi?

Ara sí, ben informats, podeu participar en “la festa de la democràcia”.

Jornada de reflexió? Avui no hi haurà mítings electorals però tota la resta de mitjans, per a influir en els votants, hi continuaran presents

Jornada de reflexió? Avui no hi haurà mítings electorals però tota la resta de mitjans, per a influir en els votants, hi continuaran presents

Ahir a les 24.00 hores va començar la jornada de reflexió. Tots els actes de tancament de campanya han d’acabar abans d’aquesta hora, per a complir amb la legislació electoral. És una mesura raonable o una relíquia de temps passats, pensada de cara a la galeria i sense efectes pràctics? Parlem-ne.

Per a començar, el concepte sembla pensat per a éssers humans que llegeixin fil per randa els programes electorals de tots els partits, i haurien de menester 24 hores per a reposar i reflexionar la informació rebuda, abans de votar el dia següent. No insultarem la intel·ligència de qui llegeix això, quan comparem aquest pre-supòsit amb la crua realitat.

Tocant a qüestions més específiques, avui els mitjans de comunicació comentaran els actes electorals d’ahir al vespre, tot influint potencialment en els votants. La immensa majoria de censament electoral és usadora de xarxes socials i els més actius les aprofitaran, fins al darrer moment, per a mirar-hi d’esgarrapar vots per al seu partit. La manca de fronteres que comporta Internet permetrà informar-se´n a mitjans d’arreu del món que, evidentment, no són subjectes a la legislació estatal -com prou passa amb les enquestes “prohibides”, els darrers dies abans del citament electoral. Per a acabar, els cartells i tanques publicitaris, al carrer i mitjans de transports amb missatges electorals, són ben visibles fins força dies després de les votacions.

En resum, com a tantes altres coses, són tan sols mesures cosmètiques, no de democràcia real. Una tasca més per als legisladors de la Catalunya independent, si volem que esdevingui un dels millors països del món i no solament l’Espanyeta de l’est.

Discriminació negativa dels partits petits: un atac a la democràcia Els partits són a favor de corregir desigualtats, llevat d’aquelles que en són beneficiats

Discriminació negativa dels partits petits: un atac a la democràcia Els partits són a favor de corregir desigualtats, llevat d’aquelles que en són beneficiats

Fa uns dies a les xarxes, amb la col·laboració imprescindible de Pilar Rahola, hom s’alterava amb la presumpta retirada maliciosa d’un cartell de Laura Borràs de JuntsxCat, per a posar-ne un de Jessica Albiach dels Comuns, per una treballadora municipal. Dels comentaris viscerals, n’era constatat, de manera preocupant, no solament el desconeixement de si aquell fanal concret era assignat a un o altre partit, sinó també el desconeixement del concepte general de l’atribució dels espais a un o altre partit.

Aquesta picabaralla amaga quelcom molt més rellevant. A les darreres dècades, és estès a la societat el concepte de discriminació positiva d’aquells col·lectius històricament discriminats. No en farem una llista, per a no discriminar negativament aquells que hi poguéssim oblidar. Els partits -de manera més o menys unànime i amb excepcions segons la seva ideologia- accepten, pel cap baix, alguna d’aquestes categories discriminades positivament. Amb una important excepció: la discriminació dels partits polítics “petits”, respecte dels grans. Així, durant la campanya electoral, són privilegiats els partits majoritaris respecte dels petits, com demostra l’exclusió de Primàries, Front Nacional de Catalunya o Partit Nacionalista Català del debat recent a TV3.

Una altra discriminació és l’obligació, per als partits extraparlamentaris, de presentar-hi avals, requisit del qual són exclosos els partits amb presència al Parlament. I ara, pel que fa al dia de les eleccions, l’aturall de 3% per a poder rebre escons en pot deixar fora formacions, tot i tenir prou vots per a merèixer un escó. Cosa que, a més a més, afavoreix els partits grans, atès que els atorga l’argument del vot útil per a evitar que el vot a un partit petit pugui acabar-hi sense representació.

Tenint en compte el fet que els partits establerts reben subvencions i cobertura als mitjans tot l’any, som en allò que podríem denominar discriminació negativa. Com si el campió del món de 100 metres, en competint contra un corredor mitjà, sortís amb 50 metres d’avantatge. Algú en pot dir, d’aquest sistema, “democràtic”, però és com anomenar “art” al “Sálvame”.