El Parlament ha aprovat la nova llei contra els desnonaments enmig del soroll i la saturació informativa sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna. La pressió dels col·lectius en defensa pel dret de l’habitatge han resultat imprescindibles en un camí ple de traves que ha vençut l’estratègia de vasos comunicants fonamentada en recurs del PP-anul·lació del TC. Com a resposta, el tribunal ha tombat la part de la llei catalana que limitava el preu del lloguer, cosa que va desfermar protestes a la plaça de Sant Jaume.
El proppassat juny el Grup Promotor de la Llei 24/2015 va registrar una proposició de llei amb el suport de ERC, Junts per Catalunya, CUP i En Comú Podem amb el compromís d’aprovar-la al més aviat possible. Posteriorment, el grup parlamentari de Junts va presentar set esmenes que la debilitaven però finalment es va desbloquejar la tramitació.
Les mesures que es recuperen per a les persones en exclusió residencial són: renovacions obligatòries dels lloguers socials dels grans tenidors quan arriben a la seva fi; lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en finalitzar els contractes de lloguer i lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables sense títol: imprescindible per a les famílies que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de bancs o voltor i que hi estiguin vivint abans de l’1 de juny 2021, o perquè després d’una execució hipotecària o demanda de desnonament d’hipoteca han quedat sense títol al mateix pis, causa de milers de desnonaments anuals.
Les millores destacades i el mecanisme de foment que s’hi introdueixen són: ampliació de la definició de gran tenidor −inclourà persones jurídiques amb més de 10 habitatges−; l’obligació d’oferir lloguer social en casos d’extinció de contracte −serà vigent durant 5 anys si el gran tenidor és persona física, 7 si és persona jurídica, i 12 si és banc o fons voltor, abans eren 3 anys−; control d’ofertes de lloguer social obligatori −també per part de la Generalitat i no només dels ajuntaments i límit d’un mes per part del gran tenidor a fer l’oferta−; ampliació a 7 anys de la cessió obligatòria d’habitatges buits dels bancs i voltor; elaboració d’un registre de grans tenidors de persones jurídiques de més de 10 habitatges i mesura de foment per evitar desnonaments: a canvi de no posar demanda de desnonament o si l’aturen, els grans tenidors no vinculats a bancs i voltor podran sol·licitar a la Generalitat que els llogui l’habitatge on viu una família en risc de desnonament a preu de protecció oficial, quedant-se aquests com a llogaters amb un lloguer social amb l’administració. Es manté l’obligació de lloguer social si no s’hi acullen, amb les sancions corresponents si s’incompleix.
La rebequeria del Tribunal Constitucional, que el 2016 ja va tombar la llei catalana contra els desnonaments, ha estat anul·lar un decret llei que va aprovar el Govern amb l’objecte de frenar els desnonaments durant la pandèmia però que ja no s’aplicava.
El Grup Promotor Llei 24/2015 ha lamentat que els mitjans de comunicació s’hagin fet ressò d’una sentència que encara no s’ha publicat i ha publicat una nota aclaratòria. La sentència anul·la tot el Decret llei 37/2020 de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la Covid-19, que contenia una regulació pels desnonaments en pandèmia afegida a la Llei 24/2015 i una precisió sobre la interrupció dels procediments de desnonaments fins que es fes l’oferta de lloguer social. Aquesta regulació va ser aprovada el novembre del 2020 pel Govern i el recurs el va interposar el govern espanyol.
L’efecte principal és l’anul·lació de la moratòria de desnonaments catalana per la pandèmia (DL català 37/2020), “que va deixar de tenir sentit quan la primera moratòria estatal de desnonaments per la situació sanitària (RDL estatal 11/2020) es va ampliar també a casos d’ocupació i no només per vulnerabilitat vinculada a la pandèmia (RDL estatal 37/2020), un mes després del decret Llei català que ara s’ha anul·lat (per una coincidència, tenen la mateixa numeració o nom)”. En qualsevol cas, el decret llei que ara s’anul·la estava vinculat a la situació d’estat d’alarma o a restriccions a la mobilitat, no vigents a dia d’avui, per tant la sentència no és rellevant a efectes pràctics, ja que la norma ja no s’aplicava i la moratòria estatal s’ha prorrogat, desvinculant-se de l’estat d’alarma i de moment fins al 30 de setembre del 2022.
Sobre el fet si s’aturen o no els procediments judicials de desnonaments perquè es faci l’oferta de lloguer social obligatori de la Llei 24/2015 i les seves ampliacions −la darrera aprovada fa poc al Parlament−, el Grup Promotor explica que el decret llei que el Tribunal ha anunciat que anul·la inclou un mecanisme per mitjà del qual el procediment judicial s’havia d’interrompre fins que es formulés o acredités l’oferta de lloguer social obligatori −que es va introduir a la Llei 24/2015− i això també decau.
La nova llei per aturar desnonaments recupera aquest mecanisme però d’una manera més precisa. El que diu en concret és que s’interromprà el procediment perquè es faci l’oferta. En el cas que es realitzin al·legacions o transcorri el termini concedit, si no s’ha realitzat l’oferta o hi ha discussió sobre si es compleixen els requisits, el Jutjat haurà de traslladar a l’administració aquests casos i el procediment seguirà endavant. És a dir que al jutge no li toca valorar si l’oferta és correcta o no, sinó que interromp el procediment fins que en doni trasllat a les administracions si no s’ha acreditat l’ofert o si hi ha discussió entre les parts sobre si l’oferta compleix requisits o no. Per acabar, cal tenir present que aquesta sentència no anul·la en cap cas el lloguer social obligatori, que segueix plenament viu, sinó una precisió de com es controlava als Jutjats, que ara la nova llei ha precisat.
D’altra banda, un total de 1.755 famílies van ser desnonades a Barcelona durant el 2021 atenent les xifres del CGPJ. El 81% d’aquests desnonaments són motivats pel lloguer i un 10%, derivats d’execucions hipotecàries.
Les xifres de Catalunya no són pas millors: 9.398 desnonaments produïts el 2021, el 19% dels quals procedeixen d’execucions hipotecàries i un 72% derivats del lloguer. La PAH posa el focus en els desnonaments produïts per conseqüència d’execucions hipotecàries, que creu que s’haurien pogut evitar ja que a Catalunya hi ha vigent la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que obliga els bancs i els fons d’inversió a fer un lloguer social i evitar el desnonament. Aquestes dades corroboren que encara hi ha bancs que ignoren la llei i que la Generalitat i els ajuntaments no apliquen les sancions pertinents. La PAH exigeix l’aprovació immediata d’una llei d’habitatge en l’àmbit estatal i el compliment escrupolós de la nova llei catalana en la matèria. En aquest sentit, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 s’ha reunit amb Pere Aragonès per demanar-li que assumeixi aquest compromís.
