La progressiva innocuïtat i irrellevància de Podem com a partit que desafia el règim del 78 ha tocat fons. Pablo Iglesias, ja desvinculat de la formació morada, ha rebut la ‘Gran Cruz de la Real y Distinguida Orden Española de Carlos III’, un guardó que difícilment s’hauria concedit a un polític que apostava per assaltar els cels, liquidar castes i fer una revolució que portaria a la tercera República espanyola.
Per contra, Podem ha acabat fent de crossa d’un PSOE de l’establishment que en comptes de regular els lloguers, limitar el preu de l’electricitat o derogar la llei mordassa i la reforma laboral ha apujat sous a policies, murs a immigrants i partides pressupostàries a despesa militar. El fet de tenir les mans lligades amb 35 diputats ha esdevingut un còmode pretext per a la inacció, sostingut pel risc de l’arribada del llop PP-VOX.
El guardó s’ha publicat al mateix BOE on també s’ha anunciat la suposada reforma laboral, que en realitat no tomba pràcticament cap dels continguts de la que va fer el PP el 2012 de tal manera que acomiadar amb poca antiguitat i a baix cost continuarà sent senzill i es mantenen les causes de l’acomiadament col·lectiu o objectiu; així s’entén que tingui el vistiplau de la patronal.
