El Col·legi de Periodistes de Catalunya demana que els professionals de la comunicació i la informació tinguin epígraf propi a l’Impost d’Activitats Econòmiques L'actual igualació a col·lectius artístics en dificulta l'accés a ajuts

El Col·legi de Periodistes de Catalunya demana que els professionals de la comunicació i la informació tinguin epígraf propi a l’Impost d’Activitats Econòmiques L'actual igualació a col·lectius artístics en dificulta l'accés a ajuts

El Col·legi de Periodistes ha sol·licitat formalment a la delegada del Govern a Catalunya que els professionals de la informació i la comunicació disposin d’un epígraf propi a l’Impuesto de Actividades Económicas (IAE) i a la Clasificación Nacional de Actividades Económicas (CNAE). Actualment, aquests treballadors són igualats a altres professions –la major part de les quals, de caràcter artístic-,amb conseqüències greus, com ara la dificultat d’accés a ajuts públics.

A la delegada del Govern a Catalunya, se li va explicar que, actualment, hi ha consolidats els estudis universitaris de jornalisme i comunicació, els quals confereixen competències multidisciplinàries que permeten de realitzar activitats professionals diverses (sigui als mitjans de comunicació com als gabinets de premsa o de comunicació de l’empresa), i que, a hores d’ara, no hi ha correspondència entre aquestes professions i les corresponents classificacions d’activitats. El Col·legi considera que un epígraf a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) -impost que s’aplica tant a autònoms com a societats i que cal processar quan hom registra l’activitat a Hisenda per a poder facturar- és fonamental a l’hora de triar i definir correctament l’activitat empresarial i professional, així com les obligacions fiscals. A més, sense un epígraf, hi ha dificultat per a accedir a línies d’ajut, subvencions o licitacions públiques, entre d’altres.

D’altra banda, el CNAE -que té una clara finalitat estatística- ha adquirit, amb la situació actual de pandèmia, una gran transcendència pel vincle amb els ajuts dels ERTO. Molts professionals hi han estat perjudicats per no tenir una correcta classificació de la seva activitat.

La trobada amb la delegada del Govern, a més, va servir per a informar-la de la situació del món jornalístic i de la comunicació i també d’altres aspectes impositius i fiscals, com l’IVA que han de pagar els autònoms. El Col·legi demana un aclariment de la llei amb l’objecte que, els professionals i empreses de la comunicació i el jornalisme, puguin desgravar correctament les despeses associades a les seves activitats professionals. Darrerament, s’han rebut planys de col·legiats que han estat objecte d’inspeccions fiscals i que demanen que s’hi mantingui un mateix criteri i que s’hi acceptin les despeses inherents a l’activitat professional.          

La Veu denuncia una conxorxa política per a evitar-ne la recuperació La inspecció de treball contra aquest digital del País Valencià va sorgir després que El Confidencial acusés Ximo Puig d'ésser investigat per a desviar fons per al procés

La Veu denuncia una conxorxa política per a evitar-ne la recuperació La inspecció de treball contra aquest digital del País Valencià va sorgir després que El Confidencial acusés Ximo Puig d'ésser investigat per a desviar fons per al procés

El diari digital del País Valencià La Veu, que va abaixar la persiana el 31 de desembre de 2019, ha denunciat una conxorxa política amb l’objecte d’evitar-ne la tornada. Recentment la Plataforma per la Llengua ha arribat a un acord amb l’empresa editora de Nosaltres la Veu, la publicació nascuda per a mantenir la flama del projecte inicial, per a recuperar-ne l’edició digital durant el 2021. El patrocini, de 10.000 euros, resulta fonamental per al futur immediat del mitjà, que continua havent de menester d’independència financera.

El proppassat 16 de desembre el mitjà va rebre una notificació d’un acta d’infracció de 62.000,96 euros en concepte de quotes a la Seguretat Social no satisfetes per 58 col·laboradors, que l’Administració considera falsos autònoms perquè haurien d’haver estat contractats entre 2016 i 2019. Entre aquestes persones hi ha professors, funcionaris, periodistes autònoms, jubilats, una notària -que amb prou feines va realitzar tres escriptures-, una estudiant en pràctiques i columnistes que hi escrivien un article mensual. En un comunicat, el mitjà ha insistit que cap d’aquests col·laboradors i freelance ni en van ser mai treballadors a temps complet o parcial, ni van fer cap feina a la redacció ni tampoc van utilitzar-ne mitjans materials o informàtics. A més, la majoria facturava puntualment al mitjà de la mateixa manera que ho feia en d’altres.

Les diligències van ésser encetades per un equip de quatre inspectors i subinspectors el 28 de novembre de 2019, just després que El Confidencial publiqués que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades per Ximo Puig afavorien una xarxa que desviava fons a empreses involucrades en el procés.

Aquest mitjà va ésser creat per l’advocat Moisès Vizcaíno el 1r de gener de 2013 en plena descomposició del PP després de cinc legislatures de corrupció.

La màfia dels premis als periodistes de l’establishment L'entitat responsable de concedir les Antenes d’Or a Ana Rosa Quintana, Vicente Vallés o Javier Cárdenas, està vinculada al franquisme

La màfia dels premis als periodistes de l’establishment L'entitat responsable de concedir les Antenes d’Or a Ana Rosa Quintana, Vicente Vallés o Javier Cárdenas, està vinculada al franquisme

Ana Rosa Quintana, Javier Cárdenas, Juan Ramon Lucas o Vicente Vallés són alguns dels periodistes que recentment han estat guardonats amb les Antenes d’Or. L’entitat atorgant és la Federació d’Associacions de Ràdio i Televisió d’Espanya, vinculada al franquisme d’ençà que es va fundar el 1960: el primer president va ser Aníbal Arias, militant de la Falange, i actualment l’encapçala Federico Sánchez Aguilar, que va iniciar la seva trajectòria professional al diari Arriba i a Ràdio Joventut d’Espanya, amb la qual va rebre distincions com l’Ordre Imperial Jou i les Fletxes en plena dictadura. Un càrrec que també va ocupar Manuel Aznar, pare de l’ex-president del govern i del PP.

D’altra banda, Antena 3 es va fer ressò del premi Francisco Cerecedo concedit a Vicente Vallés, en un acte en què Felipe VI el va definir com un “actiu defensor del dret a la informació veraç i de les valors morals d’una professió a la qual engrandeix amb la seva rigor i independència”. Vallés ha exhibit regularment la seva hostilitat a l’independentisme i a Podemos a l’espai informatiu d’Antena 3 igual que Quintana, que mentre negava que Vox fos un partit d’ultradreta i veia l’1-O com un cop d’Estat, ocultava que el seu marit (Juan Muñoz) ha estat imputat per extorsió i revelació de secrets en el cas Villarejo. En el seu programa matiner també va oblidar fer referència al fet que Planeta va retirar el seu llibre perquè havia estat un plagi.

Juan Ramon Lucas, que a Twitter es va definir com a republicà que “dubta que un president de la república pogués exercir de cap d’Estat amb més solvència que Felip VI”, va insultar Pep Guardiola després que l’ex-tècnic blaugrana enregistrés un discurs arran de la mort de George Floyd a mans de la policia. “Tifa supremacista que presumeix del seu menyspreu cap a tot allò que és espanyol, i corifeu del racista Torra, es permet posicionar-se com a antiracista furibund”.

De la seva banda Javier Cárdenas, que va adquirir fama a còpia d’humiliar personatges freakies primer a ‘Força Barça’ i posteriorment a ‘Crónicas marcianas’, no ha amagat mai la seva simpatia per C’s. La llista d’escàndols que acumula des del seu programa a Europa FM serveixen per retratar-lo: de la frase “i tu tens paràlisi cerebral? Qui la tingués” que va dirigir a una persona amb problemes mentals fins a negar que Hitler fos un dictador. També va assegurar que els vaccins provocaven autisme, en una ocasió va fer un tuit dubtant que es pogués concentrar amb l’escot d’una companya de feina, va revelar en directe la identitat d’una tuitera anònima i va ser acusat de embutxacar-se presumptament part dels 540.000 recaptats en una rifa solidària per ajudar una nena amb una malaltia estranya.

TVE1 es torna a disfressar de No-Do per a escopir catalanofòbia El programa ‘Quién educa a quién’ va normalitzar les falses acusacions de discriminació al castellà

TVE1 es torna a disfressar de No-Do per a escopir catalanofòbia El programa ‘Quién educa a quién’ va normalitzar les falses acusacions de discriminació al castellà

El programa ‘Quién educa a quién’ (TVE1), que va servir per a posar punt i final a la sèrie ‘Hit’ sobre adolescents problemàtics, va ser l’escenari d’un debat ple de prejudicis i de catalanofòbia. En plena efervescència per l’aprovació de la llei Celáa, Isabel San Sebastián, jornalista del sector més ultra de la caverna mediàtica i la conversa Anna Grau es van dedicar a reforçar els tòpics mentiders d’una Generalitat hispanòfoba que odia el castellà i vigila la llengua amb què es comuniquen els alumnes durant el pati. El jornalista Miquel Ramos amb prou feines va gaudir de dues intervencions per a denunciar la prohibició de TV3 al País Valencià en unes grades on va sorprendre l’aparició d’un espontani abonat al discurs d’Espanya com a Estat democràtic i de dret. No va caldre una investigació gaire exhaustiva a les xarxes per trobar que aquest jove valencià pertany a Nuevas Generaciones del PP i que ha estat apadrinat per Cayetana Álvarez de Toledo.