Aquests dies hem engegat una sèrie d’articles sobre el genocidi dels Kanaks, emblanquit amb referèndums-parany.

El genocidi, començat a Kanaky (Nova Caledònia) el 1853, és bestial i planificat. Els referèndums-parany de 2018, 2020 i 2021 solament en són el darrer capítol.

Avui publiquem, traduïda, la carta del primer ministre francès al seu secretari, el 1972,  on detalla com minoritzar els autòctons. És d’interès per a tots els independentistes i persones dignes del món, atès que al Sàhara, al Tibet i a Catalunya, s’hi fa servir el mateix procediment.

Carta de Pierre Messmer, primer ministre de França, del 19 de juliol del 1972, al secretari d’estat pels territoris d’ultramar:

“Nova Caledònia, colònia de poblament, encara que condemnada a la barreja multiracial, és probablement l’últim territori tropical no independent on un país desenvolupat pugui fer emigrar els seus nacionals.

Cal, doncs, aprofitar aquesta última oportunitat de crear un territori francòfon. La presència francesa a Caledònia no pot veure’s amenaçada -tret d’una guerra mundial- sinó per una reivindicació nacionalista de les poblacions autòctones amb l’eventual suport d’aliats ètnics d’altres comunitats del pacífic.

A curt i mitjà termini, l’emigració massiva de ciutadans francesos metropolitans o originaris del departament d’ultramar (Réunion) hauria de permetre d’evitar aquest perill tot mantenint i millorant la proporció de les comunitats.

A llarg termini, la reivindicació nacionalista autòctona solament s’evitarà si les comunitats no originàries del Pacífic representen una massa demogràfica majoritària. No cal dir que no s’obtindrà cap efecte demogràfic a llarg termini sense immigració sistemàtica de dones i nens.

Amb la finalitat de corregir el desequilibri de sexes dins la població no autòctona, convindria, sens dubte, reservar-los els llocs de feina a les empreses privades. El principi ideal seria que qualsevol feina que pugui ocupar una dona sigui reservat a les dones (secretariat, comerç, mecanografia). Sense que calgui documentar-ho, l’administració pot vetllar perquè així sigui.

Es donen les condicions perquè la Caledònia sigui d’aquí a 20 anys un petit territori francès pròsper comparable a Luxemburg i que representi, evidentment, dins el buit del Pacífic, molt més del que representa Luxemburg a Europa.

El succés d’aquesta empresa indispensable pel manteniment de les posicions franceses a l’est de Suez depèn, entre altres condicions, de la nostra aptitud per reeixir, després de tants fracassos a la nostra història, una operació de poblament d’ultramar.”

Ara ja no podem pas dir que no sabem com funciona el món i cal deixar de reclamar referèndums confirmatius de genocidis.

Llegeix articles amb temes relacionats: , , , , , , ,