La mort de 28 persones a un taller de confecció clandestí de Tànger assenyala Amancio Ortega Un report de la xarxa internacional Campanya Roba Neta conclou que 80% dels qui hi treballaven en condicions indignes, ho feien per a Inditex

La mort de 28 persones a un taller de confecció clandestí de Tànger assenyala Amancio Ortega Un report de la xarxa internacional Campanya Roba Neta conclou que 80% dels qui hi treballaven en condicions indignes, ho feien per a Inditex

Un total de 28 treballadors –dinou dones i nou homes- van morir, el proppassat dilluns, en un taller de confecció clandestí a Tànger (Marroc), per culpa d’una inundació motivada per les fortes pluges. Les dones hi van morir ofegades al segon pla sota terra, mentre que els homes s’hi van electrocutar i, amb prou feines, una desena de persones hi van poder ésser rescatades. Les condicions al taller eren indignes: jornades laborals llargues, sous per sota del mínim legal i condicions d’insalubritat i inseguretat.

Per bé que el responsable del taller ha estat detingut i la indagació tot just s’ha encetat, Campanya Roba Neta assenyala Amancio Ortega. Atenent el report de novembre de 2019 d’aquesta xarxa internacional d’ONG, sindicats i persones consumidores que treballen per a la millora de la indústria de la confecció en l’àmbit mundial, 80% de les persones enquestades van admetre que les seves empreses treballaven per a Inditex -el grup empresarial creat per Amancio Ortega-, i més concretament per a Zara, Bershka i Stradivarius, mentre que la meitat també reconeixia fer-ho per a Mango. El diari El País va publicar una primera versió de la notícia en què esmentava Inditex però curiosament després la va modificar per eliminar-ne el nom.

Els nombrosos escàndols d’Ortega al capdavant de l’imperi tèxtil continuen a arruïnar els esforços destinats a conrear-ne una imatge pública de filantrop exemplar.

EinesPimec vol foragitar l’unionisme del patronat català Aquesta candidatura de país es decanta per una gestió democràtica i moderna que treballi per al país

EinesPimec vol foragitar l’unionisme del patronat català Aquesta candidatura de país es decanta per una gestió democràtica i moderna que treballi per al país

La sobtada renúncia de Josep González al capdavant de Pimec -càrrec que ha mantingut durant 24 anys- ha desembocat a una convocació electoral poc curosa amb els terminis mínims, i ha activat la candidatura d’EinesPimec. Es tracta d’una proposició presumptament independentista que es decanta per una gestió democràtica i moderna d’un dels patronats més representatius de Catalunya.

L’ANC fa costat a un projecte que, de manera similar a allò que es va fer a la Cambra de Comerç, vol treballar per a les necessitats del país i trencar la inèrcia conservadora d’una entitat que no ha fet cap crida a les urnes d’ençà dues dècades i mitja. EinesPimec cerca ara avals i complicitats entre els empresaris i autònoms amb l’objecte que l’ajudin a governar el patronat.

L’independentisme no ha frenat la recerca científica a Catalunya Els economistes de l’ANC contradiuen amb dades un fals mite defensat per una doctora a La Vanguardia

L’independentisme no ha frenat la recerca científica a Catalunya Els economistes de l’ANC contradiuen amb dades un fals mite defensat per una doctora a La Vanguardia

El mite que assegura que l’independentisme ha condicionat el creixement econòmic de Catalunya -tantes vegades defensat per Arrimadas i contradit amb l’arribada de seus d’empreses estrangeres-, té ara una altra variant. La Vanguardia ha exercit d’altaveu perfecte per a la doctora Lechuga, que en una entrevista culpa el procés d’una presumpta davallada en la recerca científica del país. Els economistes de l’ANC han rebatut aquesta teoria amb les dades del report “Regional Innovation Scoreboard”, l’indicador de qualitat de recerca més acceptat i que publica regularment la Comissió Europea.

Atenent els economistes de l’ANC, a l’Estat espanyol, solament a Catalunya i al País Basc la recerca científica és superior a la mitjana europea i, entre el 2011 i el 2019, Catalunya en va sostenir un nivell superior respecte de les altres comunitats, seguida pel País Basc. La qualitat de la recerca a Catalunya és propenca als barems de l’Île de France (París), Àustria Est (Viena) i Llombardia (Milà), mentre que Madrid hi resta en concordança amb Laci (Roma) o amb el centre de Portugal (Porto, Coimbra…) i de Lisboa, tot i gaudir de condicions més favorables com ara són la capitalitat, la fiscalitat o la concentració d’investiment públic i privat. Quan el jornalista va demanar a la doctora Lechuga si d’ençà el 2011 les coses s’havien fet més bé a la capital espanyola, va fugir d’estudi i es va defensar tot dient que ella no és una empresa.

Inditex pretén d’acomiadar 25.000 treballadores El grup empresarial encapçalat per Amancio Ortega, expert en eludir impostos, ha obtingut beneficis de 866 milions d'euros en el tercer trimestre

Inditex pretén d’acomiadar 25.000 treballadores El grup empresarial encapçalat per Amancio Ortega, expert en eludir impostos, ha obtingut beneficis de 866 milions d'euros en el tercer trimestre

Inditex continua la política implacable d’amuntegar riquesa en bescanvi de precarietat de feina. Després d’obtenir beneficis de 866 milions d’euros en el tercer trimestre d’enguany, el grup empresarial de moda dirigit per Amancio Ortega vol acomiadar 25.000 treballadores. Les venedores de Bershka, Massimo Dutti, Oysho, Stradivarius i Pull&Bear preparen mobilitzacions contra un pla que preveu de tancar botigues d’aquestes marques en els dos anys vinents, vora de 600 a l’Estat espanyol. Les treballadores alerten que no es rifin de les seves vides i que es tracta d’un ERO cobert. A Alcoi, CCOO ha arribat a un acord per a garantir la resituació del personal de les botigues tancades de Massimo Dutti, Zara i Lefties.

Els antecedents d’Ortega no conviden pas a ésser optimista: el maig de 2019, va fer una donació de 310 milions d’euros per a lluitar contra el càncer, una acció no tan solidària com sembla atès que, entre el 2011 i el 2014, es va estalviar 600 milions d’euros en impostos gràcies a tècniques d’enginyeria fiscal, segons un report presentat a l’Europarlament. La infracció li va sortir bé de preu: el Suprem tan sols el va condemnar a pagar 33 milions d’euros a Hisenda. El 2011, l’empresa va haver de pagar-ne 1,36 al Brasil després que una investigació hi descobrís treball en condicions d’esclavatge.

El juny de 2019, Zara va ésser condemnada per haver acomiadat una treballadora que havia denunciat l’empresa després d’encadenar-hi 57 contractes, -28 dels quals per mitjà d’ETT-, en dos anys i mig. L’empresa va poder triar entre pagar una sanció de 3.324 euros o tornar-la a admetre.

Fa mig any, l’empresari va emprar l’excusa de la pandèmia per a anunciar el tancament d’entre 250 i 300 botigues. I mentre algunes poblacions espanyoles pensaven en dedicar-li un carrer, va filtrar-se que el 2019 Ortega havia pagat 70% dels impostos d’Inditex fora d’Espanya. La matriu del hòlding té la seu a Arteixo (A Coruña) però l’empresa holandesa ITX Merken és la propietària de les marques Zara, Zara Home, Massimo Dutti, Pull& Bear, Bershka, Oysho, Uterqüe, Lefties i Stradivarius. La companyia fabrica la roba a empreses foranes al grup, situades a Bangladesh, Marroc o Turquia, que la venen a ITX Trade, amb filial a Suïssa, on l’impost de societats oscil·la entre 5% i 7,6%, -a diferència d’Espanya on es fa pagar a 25%. Les filials irlandeses ITX Fashions Ldt per a vendes online i ITX RE dedicada a les assegurances completen l’entramat: les empreses del hòlding paguen assegurances a aquesta darrera filial, les comptabilitzen com a despesa i d’aquesta manera redueixen els beneficis en països on els impostos són més alts. Finalment, Inditex té un sistema de royaltys mitjançant el qual 5% de les vendes fiscalitzen a Holanda; una pràctica que, segons el report ‘Exploring Zara’s tax avoidance business’, permet eludir 50 milions d’euros anyals a Hisenda.

El Santander combina frau tributari i acomiadaments massius L’entitat, immersa en un ERO, va muntar una xarxa d’evasió d’imposts a Suïssa i Andorra amb la complicitat de Rajoy

El Santander combina frau tributari i acomiadaments massius L’entitat, immersa en un ERO, va muntar una xarxa d’evasió d’imposts a Suïssa i Andorra amb la complicitat de Rajoy

Els perits del Banc d’Espanya han conclòs que el Santander va blanquejar diners dels seus contribuents a l’entitat suïssa HSBC, i han traslladat l’informe a l’Audiència Nacional. Entre els beneficiats per aquesta xarxa hi ha el motociclista Jorge Lorenzo, que hauria desviat 850.000 euros per eludir el control tributari i és accionista d’una societat instrumental a Luxemburg, que té accions a paradisos fiscals de Panamà i les Illes Verges. La llista inclou polítics, empresaris, artistes, narcotraficants i fins a 500 fortunes que haurien evadit imposts a Suïssa i Andorra gràcies a una operació liderada per Alejandro Pérez Calzada, marit de la cap de l’Oficina Antifrau quan Rajoy governava.

Aliè a l’escàndol, el Santander ha acomiadat recentment 3.572 treballadors i en reubicarà uns 1.500 en el marc d’un ERO pactat entre la direcció de l’empresa i els sindicats. En una vida paral·lela d’impunitat i luxe, Ana Botín s’ha comprat un jet valorat en 45 milions d’euros mentre que l’entitat bancària que presideix ha adquirit un paquet d’actius tecnològics de la companyia alemanya Wirecard per 100 milions.

Juntament amb el BBVA, La Caixa i Telefónica, el Santander va ser una de les entitats subvencionadores del grupuscle ultra Societat Civil Catalana, desmuntat pel fotoperiodista Jordi Borràs en un llibre. A més, d’ençà el 2013 controla el 51% de la financera d’El Corte Inglés, empresa liderada fins al 2018 per un excandidat a la Falange (Dimas Gimeno) que encara en conserva un 5% i és considerat un dels 200 homes més rics d’Espanya.

El 2020 no ha estat precisament agradable per a la família Botín. Jaime, exvicepresident de l’entitat i oncle de l’actual presidenta, ha estat condemnat a tres anys de presó i una multa de 52 milions d’euros per contraban d’un quadre de Picasso, valorat en 26 milions. El va treure d’Espanya amagat al seu veler i sense el permís del Ministeri de Cultura.

El febrer el Diario 16 difonia l’acusació contra Ana Botín per un presumpte frau de 50 milions d’euros comès el 2017, quan l’entitat hauria venut per 450.000 euros una finca urbanitzable a la Costa del Sol de més de 480.000 metres quadrats amb l’autorització dels membres del seu comitè executiu. També al febrer, el TC va acceptar el recurs d’empara sobre execucions hipotecàries i clàusules abusives del Banc Santander. El cas va sorgir el 2017 quan al Centre d’Assessorament i Estudis Socials (CAE) defensava una família a punt de ser desnonada: els seus advocats van comprovar que el jutjat d’instància 31 de Madrid no havia revisat les clàusules abusives del contracte, és a dir, interessos de demora i venciment anticipat, que permeten els bancs executar la hipoteca a partir d’un únic impagament. D’ençà el 2013 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que és una clàusula abusiva i nul·la.

Finalment, el Santander estaria involucrat en el major frau fiscal d’Europa. Segons una informació de Diario 16, la fiscalia de Colònia està investigant un frau dels dividends ‘cum-ex’ xifrada en 55.200 milions d’euros enmig del silenci dels principals mitjans de comunicació espanyols. El diari francès Le Monde ho ha definit com “el robatori del segle” mentre que l’eurodiputat Miguel Urbán ha sol·licitat la compareixença de l’entitat a la comissió sobre delictes i evasió fiscal del Parlament Europeu. La suma de tots els escàndols podria arribar a provocar la retirada de la llicència bancària.

Mediapro a l’ull de l’huracà La productora obté nous contractes públics malgrat els escàndols que l'afecten

Mediapro a l’ull de l’huracà La productora obté nous contractes públics malgrat els escàndols que l'afecten

Mediapro, la productora audiovisual que associem a Jaume Roures i Tatxo Benet, malgrat solament són propietaris del 24% de les accions, continua d’actualitat. Per les notícies que genera i també per de quina manera els seus caps visibles han desfilat pels mitjans de comunicació sense que se’ls colli pels temes conflictius. Us sona allò que periodisme és “parlar d’allò que algú no vol que se’n parli i tota la resta són relacions públiques”?

Com ha informat El Triangle, Mediapro ha guanyat recentment un concurs per donar servei a la delegació a la Xina de la CCMA per un import de 840.000 euros guanyant a la també Catalana Lavínia, a qui també havia substituït a la delegació de Londres aquest mateix any.

L’any passat una empresa de Mediapro participà en una unió temporal d’empreses a què es va adjudicar per tres anys el servei d’aprovisionament i administració d’infraestructures del Centre de Processament de Dades Cloud (‘núvol’) de la Generalitat per més de 10 milions d’euros.

Tal i com explicàvem la setmana passada, Imagina (matriu de Mediapro) ha reconegut pagar suborns per adquirir contractes televisius dels Mundials de Futbol de 2014, 2018 i 2022.

En un altre front obert, Mediapro no ha arribat a un acord amb la lliga de futbol francesa per renegociar el contracte i el mediador ha hagut d’allargar el temps per continuar de negociar després de l’impagament del segon termini per un import de 152 milions d’euros. La situació ha posat en risc financer els clubs més fràgils. Canal Plus, el titular històric dels drets, contempla una oferta més baixa per obtenir els drets en cas de trencament contractual.