“Hem de tancar aquest local, hem descobert que aquí s’hi juga” diu el capità Louis Renault, el personatge col·laboracionista dels nazis interpretat per Claude Rains a “Casablanca”, el film dirigit per Michael Curtiz el 1942. Immediatament, un treballador de Rick’s se li acosta i li diu “Tingui, senyor, els seus guanys del dia”. Exemple memorable de cinisme al setè art.
Però, com s’acostuma a dir, la realitat supera la ficció i, a Catalunya, els assalariats processistes, de cinisme i de col·laboracionisme, en poden donar lliçons.
Ahir, al Parlament, el conseller d’Ensenyament Josep González-Cambray, al debat de la immersió lingüística i el conflicte a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, que ha portat a la judicialització de la qüestió, va combinar el típic suport a pares i professors de l’escola amb l’afirmació que per a poder assegurar a 100% el català a l’escola cal tenir un estat.
Hi estem plenament d’acord. El que no podem acceptar és que 74 diputats poden fer la independència i no la fan; o que majories d’ERC, Convergència-Junts i CUP impedissin la independència el 9N, el 2014, o a les plebiscitàries del 2015, o el 2017 quan van fer dues falses DUI: el dia 10 d’octubre i després el 27, amb la traïció documentada de la mesa del Parlament.
La llengua catalana cal defensar-la sempre. Però la llengua catalana ha de deixar de servir perquè alts càrrecs molt ben remunerats per Espanya ens aixequin la camisa i perpetuïn, així, el genocidi que patim fa segles.
