Creix la tensió a l’SNP escocès per l’afer Salmond Nicola Sturgeon va afrontar una sessió de vuit hores davant la comissió d'indagació del Parlament escocès

Creix la tensió a l’SNP escocès per l’afer Salmond Nicola Sturgeon va afrontar una sessió de vuit hores davant la comissió d'indagació del Parlament escocès

A l’Scottish National Party asseguren que els darrers dies han tingut 5.000 noves altes -de les quals, els dos darrers dies, són la major part dones, tal com va passar just després de “perdre” el referèndum d’independència, el 2014. Aquest cop, el detonant van ésser les vuit hores de qüestions que la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon va esquivar com va poder, dimecres passat, davant la comissió d’indagació pel cas Salmond. L’anterior primer ministre, padrí i salvador polític d’Sturgeon, va ésser acusat de presumptes patiments per maltractaments sexuals per dues col·laboradores, al 2018. Aquests fets daten del 2013 quan era primer ministre i en va ésser declarat no culpable al març del 2020.

El problema és que Salmond va ésser afavorit per una errada en la instrucció que va perjudicar les dues querellants i va costar 600.000 lliures al contribuent.

La compareixença ha creat les reaccions típiques en aquests casos: els fidels a Nicola -a Escòcia, amb el nom de pila tothom sap que parlem d’ella- consideren que va excel·lir i demostrar competència i lideratge. Els seus contraris -que inclou aquells qui volen una moció de censura per a mirar d’enderrocar-la i aquells qui lloguen avionetes publicitàries que en demanen la dimissió directa-consideren que va batre el rècord del món en exhaurir “No ho sé”, “No me’n recordo” i sinònims.

Salmond sosté que Sturgeon i el seu marit i director executiu de l’SNP, Peter Murrell, han mentit al parlament i manobrat en contra seu.

Cal veure com afecta això les eleccions al Parlament d’Escòcia del 6 de maig vinent, que tenen com a clar favorit l’SNP. Haurien d’anar seguides d’una llei de Referèndum que podria tenir lloc ben aviat. Han estat definides per un representant de l’SNP com “les més importants de les nostres vides”. Sona familiar, oi?

L’Expedient Royuela continua a passar pantalles per a desmuntar les clavegueres de l’Estat Indagació de rases comunes que podrien contenir centenars de cadàvers, el presumpte coneixement de Zapatero de les accions de Mena i d'altres revelacions recents del cas

L’Expedient Royuela continua a passar pantalles per a desmuntar les clavegueres de l’Estat Indagació de rases comunes que podrien contenir centenars de cadàvers, el presumpte coneixement de Zapatero de les accions de Mena i d'altres revelacions recents del cas

Santi Royuela va tenir una citació per a declarar, la setmana passada, en les accions judicials conseqüents de la denúncia -no pas querella- presentada per Josep Arimany Manso. Sorprèn tant que hagi trigat més d’un any en engegar accions com que cap de les altres persones -mencionades sovint a YouTube pels Royuela com ara Germà Gordó i Ernest Maragall, tot dos acusats d’encarregar assassinats a la trama, o Miquel Sellarès de qui s’afirma que controlava que els Mossos no hi obressin- no tinguin res a dir-hi.

L’altre esdeveniment destacat de l’Expedient -que és silenciat pels mitjans de comunicació principals i del qual cap partit parlamentari ni català ni espanyol en fa bandera- és la possible existència de rases comunes on podria haver-hi centenars de cadàvers de persones sense família que haurien estat eliminades en ocasió de la retirada de Mena. Una d’aquestes rases seria a Mequinensa. S’ha inscrit en denúncia a la Guardia Civil espanyola.

Per a acabar de sotragar l’opinió pública, una carta manuscrita de Mena passada a màquina  informaria al president del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, de les activitats de la trama a favor del PSOE, per a cercar-hi protecció.

Fa feredat la trama i l’omertà jornalística i política al voltant seu, com en tants altres temes clau com ara les falses DUI del 2017 o la tupinada al referèndum escocès d’independència del 2014. Aquí, en  benefici de la veritat i del poble de Catalunya, en continuarem d’informar. En breu temps, tindreu a Catdavant una entrevista amb Santiago Royuela.

504 milions d’euros anyals: el malbaratament de les ambaixades… espanyoles L'alt cost de l'acció exterior estatal s'afegeix als nombrosos casos de corrupció

504 milions d’euros anyals: el malbaratament de les ambaixades… espanyoles L'alt cost de l'acció exterior estatal s'afegeix als nombrosos casos de corrupció

El presumpte malbaratament de les ambaixades de la Generalitat a l’exterior és una altra fakenew alimentada per la caverna mediàtica. La comparança esdevé evident: les ambaixades i consolats de l’Estat espanyol tenen 5.104 treballadors i representen una despesa de 504 milions d’euros anyals (11 euros per habitant), mentre que les delegacions de la Generalitat a l’exterior donen feina a 26 persones i signifiquen una despesa de 3,4 milions d’euros anyals (una mitjana de 0,5 euros per habitant).

Entre les despeses més surrealistes -moltes són recollides en el llibre ‘Les coses del BOE i el filòsof de butxaca’ de Pere Aragonès, abans d’entrar al Govern- hi figuren les que en segueixen: 560.000 euros en decorar l’ambaixada espanyola a Tòquio, 294.344 en decorar la casa de l’ambaixador espanyol a Lituània o 40.000 en una catifa per a l’ambaixada al Vaticà. Endemés, el sou dels ambaixadors és de 21.000 euros nets al mes, atenent El Confidencial.

D’altra banda, les ambaixades i consolats espanyols al món són un niu de corrupció: hi va haver frau fiscal a la d’Espanya a Finlàndia; l’ambaixadora de Bangkok va emprar diners de la Creu Roja per a farcir una caixa B i Rajoy va comprar el silenci de Letònia envers Catalunya amb 63 milions d’euros. També s’han indagat subornacions a l’ambaixador d’Espanya a Haití i, el 2016, es van registrar escàndols de corrupció, amenaces i venjança a l’ambaixada de la República Democràtica del Congo.

Gustavo de Arístegui va haver de dimitir com a ambaixador espanyol a l’Índia per a no perjudicar el govern després de cobrar-hi comissions milionàries, i es van trobar irregularitats en les ambaixades espanyoles a Itàlia, Ucraïna i Angola. L’ambaixada espanyola a Veneçuela va destinar dòlars del mercat negre per a pagar favors electorals al PP el 2015 i 2016, i el 2015 hi van haver irregularitats en un procés de selecció a l’Oficina Cultural de l’ambaixada espanyola a Washington.

Finalment, a l’ambaixada espanyola a Tegucigalpa (Hondures) va treballar-hi, durant el 2007, el policia Eduardo Blanco -que l’11-M va trobar buida la furgoneta Renault Kangoo- i també el guàrdia civil Pedro Gómez Nieto, agent del CESID i col·laborador de Rodríguez Galindo durant els GAL –el qual, atenent Pedro J. Ramírez, fou l’encarregat d’informar l’excoronel Perote de l’assassinat de Zabalza a Intxaurrondo. Tots dos hi percebien 6.000 euros mensuals.

Feijóo desafia Sánchez i fa obligatòria la vaccinació a Galícia Diversos juristes gallecs invoquen una llei franquista per a justificar la constitucionalitat de la reforma legal

Feijóo desafia Sánchez i fa obligatòria la vaccinació a Galícia Diversos juristes gallecs invoquen una llei franquista per a justificar la constitucionalitat de la reforma legal

El Parlament gallec ha aprovat gràcies als vots del PP i el BNG una reforma de la llei de salut que estableix sancions de fins a 600.000 euros per cometre infraccions sobre la salut pública, entre les quals es troba la negativa injustificada a la vaccinació. Els socialistes, que s’hi han oposat, consideren que l’obligatorietat de la vaccinació pot envalentir els negacionistes de la Covid-19 i solament s’hauria de fixar en circumstàncies molt específiques.

Es tracta d’una decisió que afegeix llenya al foc en el marc del conflicte permanent i encreuament de retrets entre govern central i Comunitats Autònomes pel que fa a competències i assumpció de responsabilitats. L’executiu de Pedro Sánchez té la possibilitat de presentar recurs d’inconstitucionalitat contra una decisió que ja ha estat aplaudida pel conseller de Sanitat de Cantàbria, que és socialista, i refusada per Astúries.

Alguns constitucionalistes gallecs han hagut de fer veritables acrobàcies per a justificar-ne la compatibilitat amb la Carta Magna, amb el pretext que solament caldrà acreditar-hi uns fonaments epidemiològics i de prescripció científica. Aquests juristes invoquen una llei franquista de 1944, modificada el 1980, que preveu que els vaccins contra la verola, la diftèria i altres infeccions puguin ésser declarats obligatoris pel govern central quan ho consideri idoni atenent la gravetat i freqüència dels casos.

El president del bufet Lorenzo Advocats ha advertit que la llei hi té un encaix constitucional difícil perquè es fonamenta en el desenvolupament de legislació bàsica que escau a l’Estat en quant a sanitat interior, i recorda que les restriccions de drets fonamentals han d’ésser previstes en lleis orgàniques, no pas ordinàries.

A l’espera que el govern central faci algun pas, Galícia està enllestint la vaccinació de 200.000 persones grans i ha encetat un relaxament de les mesures econòmiques i de mobilitat.

Els àudios de les tortures del GAL lleven el vel a la democràcia plena La bestialitat i cinisme de les tortures a Intxaurrondo s'escauen amb el divuitè aniversari del tancament violent del diari Egunkaria

Els àudios de les tortures del GAL lleven el vel a la democràcia plena La bestialitat i cinisme de les tortures a Intxaurrondo s'escauen amb el divuitè aniversari del tancament violent del diari Egunkaria

La setmana següent de la mort del general Rodríguez Galindo, s’han fet públics els àudios de crims comesos a Intxaurrondo, que van ésser refusats pels tribunals espanyols. La troballa ha estat fruit del treball de recerca per a la realització del documentari “Non dago Mikel?”, recentment emès per EITB; aquests àudios, però, no sorprenen pas, atenent els més de 4.000 casos de tortura acreditats a Euskadi entre 1960 i 2014 i les condemnes constants del Tribunal Europeu de Drets d’Humans a Espanya en aquest àmbit, que assenyalen l’actual ministre Marlaska. Felipe González mai no n’ha assumit responsabilitats, per bé que un document de 1984 desclassificat per la CIA, el proppassat juny, revelava que l’expresident del govern espanyol havia acordat la creació dels GAL.

“Se’ns n’ha anat la mà” era la reflexió més fina i políticament correcta d’un relat esgarrifós que narra la crueltat de les tortures que van posar fi, entre altres, a les vides de Lasa, Zabala i Zabalza. La conversa entre la guàrdia civil i el CESID, amb Gómez Nieto i Perote com a principals protagonistes, no semblava tenir cap rellevança penal i, de fet, el cas Zabalza es va tancar el 2010 sense acusacions ni judici. En una entrevista a TV3, el jornalista Antonio Rubio, encarregat de transcriure els àudios, va explicar que el pretext dels tribunals era que “no s’entenien bé”. Bildu considera que els enregistraments confirmen que les tortures eren “sistemàtiques”.

La notícia s’escau amb el divuitè aniversari del tancament del diari Egunkaria per l’Audiència espanyola, també empès a la lògica del joc brut de l’Estat. Un centenar de professionals en van ésser despatxats i el director del mitjà, Martxelo Otamendi, va denunciar haver estat víctima d’incomunicació i maltractament durant dies en una casa. Aquesta operació político-judicial va acabar el 2010 amb l’absolució dels directius d’Egunkaria i es va qualificar de “tancament il·legal”; aquest mitjà no tornaria mai més a eixir a la llum.

Bárcenas admet que el PP va institucionalitzar el finançament il·legal d’ençà 1982 L'extresorer declara que Aguirre va rebre un sobre amb 60.000 euros d'un constructor; catorze persones implicades en la corrupció del partit han mort des que va esclatar el cas Gürtel

Bárcenas admet que el PP va institucionalitzar el finançament il·legal d’ençà 1982 L'extresorer declara que Aguirre va rebre un sobre amb 60.000 euros d'un constructor; catorze persones implicades en la corrupció del partit han mort des que va esclatar el cas Gürtel

La darrera confessió de Bárcenas ha servit per a confirmar les sospites de la natura corrupta del PP. L’extresorer ha assegurat que el partit creat per set exministres franquistes va muntar “un sistema institucionalitzat de finançament en B” d’ençà 1982 amb la participació d’una vintena de constructors. Bárcenas també ha admès que el PP va fer un present de 140.000 euros a Libertad Digital, el diari de Jiménez Losantos, per tal que associés ETA amb l’11-M, i ha demanat un acarament amb Rajoy. També ha declarat que Esperanza Aguirre va rebre un sobre amb 60.000 euros del constructor d’un dels seus hospitals.

L’antic tresorer del PP va manipular un dels documents, abans de donar-los al jutge, amb l’objecte de protegir Rajoy i Cospedal: va treure de les notes de l’exercici fiscal fins el 2008 -el sol que encara no ha prescrit- el pagament en B de 12.600 euros a M. Rajoy -cap jutge o tribunal encara n’ha pogut esbrinar la identitat-, i va canviar-hi dues notes de lliurament de diners a D. Cospedal. De fet, el PP va emprar la fundació Miguel Ángel Blanco per a desviar diners a la caixa B i, ja el 2018, el jutge de la causa Púnica havia qualificat el PP d’organització “criminal constituïda o emprada per a cometre delictes”. L’Audiència espanyola ha manat la devolució de més de 50 milions d’euros dels líders de la Gürtel i de Bárcenas que romanen a Suïssa.

Casado, tan bel·ligerant amb la corrupció dels altres partits, va refusar de valorar la confessió de Bárcenas durant una visita a una granja porcina de Lleida, mentre que d’altres companys de partit s’aferraven a l’estratègia de considerar-lo un boig que parla del passat i que farà el que calgui per a sortir de la presó. Tot el PP està ara molt enfeinat recollint les pertinences de la seu de Génova, de la qual se’n va amb el pretext de deixar enrere la corrupció; emperò, algunes fonts assenyalen que hi té un deute d’11,3 milions que, juntament amb d’altres crèdits pendents, pujaria a 20,8 milions.

Des que va esclatar la causa Gürtel, catorze persones que hi estaven implicades han mort en circumstàncies estranyes: José Luis Huerta, Rafael Naranjo, Miguel Blesa, María José Alcón, Rita Barberá, Leopoldo Gómez, Isidro Cuberos, Francisco Yáñez, María del Mar Rodríguez, José Martínez, Francisco Sánchez, Álvaro Lapuerta, Antonio Pedreira i Juan Pérez.

Endemés, atenent la Fiscalia, 25 milions d’euros públics van ésser desviats de les conselleries del govern de la Comunitat de Madrid entre 2005 i 2010 pel PP d’Esperanza Aguirre, a qui Anticorrupció considera impulsora d’una xarxa il·legal per al finançament de les campanyes electorals del partit.

D’altra banda, la Fiscalia ha absolt Cifuentes i conclou que no es va embrutar les mans a l’hora de falsificar l’acta del seu treball final, però sí que va pressionar per a falsejar el document públic que li permetés de salvar la reputació. L’expresidenta de la Comunitat de Madrid va assegurar que havia perdut els treballs en una mudança i que els documents no els enviava als professors sinó als familiars del finat Álvarez Conde. Un dels qui ha col·laborat en la defensa de Cifuentes com a perit ha estat Emilio Hellín Moro, que el 1980 va assassinar l’estudiant i militant comunista Yolanda González.

A Cadis, l’organització Facua ha denunciat que un exdirigent del PP hi presideix una associació opaca que fa veure que és una associació de consumidors.