A Catdavant ens vam oposar i ens oposem a un nou referèndum a Catalunya, que hem batejat com a Referèndum Espanyol de Revocació de la Independència de Catalunya. El referèndum ja el vam guanyar el 1r d’octubre.
En l’any de vida de Catdavant, hem posat un grapat d’exemples de com el sistema es consolida sota la ficció democràtica a molts indrets del món:
A les Illes Fèroe, el 1946, on els independentistes van guanyar un referèndum que va ser ignorat.
A Escòcia, el 2014, una tupinada descomunal, possible tan sols gràcies al col·laboracionisme de l’SNP.
Recentment, el genocidi dels Kanaks, començat per França el 1983, s’ha vist emblanquit per referèndum.
A Catalunya, el referèndum del 1r d’octubre va ser seguit per les dues falses DUI: la del 10 d’octubre dels famosos 8 segons i la de la traïció documentada per l’acta de la mesa del Parlament del 27 del mateix més.
El cop d’estat militar de Franco i 40 anys de dictadura també van ser emblanquits amb un referèndum. El franquisme va canviar de pell i va canviar de pell per a continuar manant fins avui. Però com ja sabem, i ells no amaguen, ho van deixar “todo atado y bien atado”.
El 15 de desembre, ahir va fer 45 anys, mitjançant un referèndum amb el nom de “Referéndum sobre el Proyecto de Ley para la Reforma Política”, es va fer el primer pas per a empènyer els ciutadans de l’estat espanyol a acceptar una monarquia hereva del franquisme que romandria blindada a la il·legal i immoral constitució de 1978. Es va fer amb el truc de la il·lusió de l’alternativa: entre continuar com s’estava i qualsevol cosa, tothom (94% dels votants, si ens creiem l’escrutini) va triar qualsevol cosa.
La major part de partits catalans van demanar abstenció o donar llibertat de vot (quin concepte més ridícul en si mateix), però el percentatge de participació i de vots favorables no va diferir gaire de la resta de l’estat. Guipúscoa, per contra, amb 43% de participació, sí que es va diferenciar del 77% estatal.
Un referèndum que a Catalunya arribava després de dos segles i mig d’ocupació i que ha estat seguit de mig segle d’ocupació més.
