Catdavant ha demostrat moltes vegades que els referèndums no tenen res a veure ni amb democràcia ni amb independència. Hem denunciat la tupinada al referèndum d’Escòcia del 2014. Hem explicat el parany espanyol del referèndum del 1r d’Octubre. I recentment hem explicat com França està rematant el genocidi per substitució dels Kanaks a cop de referèndum.
Un dels casos més sorprenents de referèndum inaplicat va ser el cas del referèndum ignorat d’independència de les illes Fèroe que Dimamarca va ignorar el 1946.
Però no ha estat pas l’únic cas de referèndum sobre la sobirania d’un grup d’illes nòrdiques que s’ha ignorat al segle XX. Les illes Aland es troben al mar Bàltic entre Suècia i Finlàndia. Són de majoria aclaparadora sueca, malgrat estar sota sobirania finesa. Estem parlant d’un arxipèlag d’uns 1.580 quilòmetres quadrats d’unes 6.500 illes i illots de les quals només entre 60 i 80 són habitades per algun dels 30.000 residents.
Les illes Aland tenen com a única llengua oficial el suec, són un estat lliure associat a Finlàndia i tenen 2 representants (dels 20 assignats a Finlàndia al Consell Nòrdic) i van votar separadament l’accés a la Unió Europea. Clavat a l’Estat espanyol i la seva relació amb Catalunya, oi?
Aland té un Parlament amb 30 diputats dels quals l’independentista Ålands Framtid (Futur per Aland) en té només 1 però ha arribat a tenir-ne 3.
L’anomalia de ser territori habitat hegemònicament per suecs va portar a fer un referèndum, el 1919, no pas per obtenir la independència sinó per incorporar-se a Suècia. El referèndum es va dur a terme el mes de juny per un peculiar sistema de recollida de signatures sota la columna de sí o no. Hi va participar el 96% del cens. El sí a la incorporació va guanyar amb el 95,48%! Malgrat això, la Lliga de Nacions, predecessora de l’ONU, va impedir el reagrupament, imposant autonomia i desmilitarització. Ja ho veieu, cap majoria ni cap quòrum de participació serveix per guanyar un referèndum contra els interessos del sistema.
