Avui fa 8 anys que Artur Mas va confirmar a tots els governs i mitjans de comunicació del món que treballava contra la independència de Catalunya. Ho va fer quan va anunciar la pregunta-parany que feia impossible fer la independència per referèndum el 2014 i obria la porta al que va venir després.
Aquella pregunta doble “Vol que Catalunya esdevingui un estat? / En cas afirmatiu vol que aquest estat sigui independent?” impedia que es pogués fer un referèndum per ser contrari al que determina la Comissió de Venècia. Per això ho van haver de batejar com a “procés participatiu”. Es veu que “macroenquesta per a impedir la independència bo i aixecant la camisa a tot Catalunya i preparar-vos per 8 anys de traïcions” era massa llarg i poc comercial.
Van ser còmplices de la pregunta: Convergència (Puigdemont, Rull, Turull hi eren, més enllà de refundacions, canvis de nom i altres jocs de mans), ERC (Junqueras, Rovira), CUP (David Fernàndez, Quim Arrufat), ANC (Forcadell), Òmnium (Muriel Casals) i CCN (Albert Pont). I tots els mitjans de comunicació que, en no denunciar l’engany, van esdevenir-ne còmplices i, per tant, responsables penals després de la independència.
Impedir la independència el 2014, any del tricentenari del 1714, va obrir les portes a 8 anys de traïcions i enganys processistes, que encara duren i n’omplen les butxaques dels actors.
El 2017, s’inventen el referèndum del primer d’octubre, en el dia de Franco, que no pensaven aplicar i que és excusa per no fer la DUI a 18 mesos.
L’octubre del 2017, els traïdors de la pregunta-parany del 9N o qui en són hereus esclafen la independència dues vegades: amb la falsa DUI de 8 segons del dia 10 i després amb la traïció documentada per l’acta de la mesa del Parlament del dia 27.
Hem viscut pitjors traïcions que la de la pregunta pel 9N. Però, tolerant aquell engany, vam demostrar a Espanya que ens ho empassem tot si les punyalades venen dels “nostres”.
A parer meu, tot això que denuncieu és veritat. No feu més que retratar la crua realitat: un poble i uns polítics sense cap mena de sentit d’estat ni aptes per a governar les engrunes que tenim, i encara menys amb braó per a conduir-nos cap a la independència, que és on hem d’arribar. Però ja sense eufemismes, ni preguntes trampa, ni traïdoria.