“Què heu vingut a fer aquí? En 10 anys no n’hi haurà cap, de Kanak?” Aquesta frase, esfereïdora i demostrativa de la voluntat de portar un genocidi fins a les últimes conseqüències va ser la rebuda que Maurice Leenhardt, pastor protestant francès, va tenir del batlle de Nouméa quan hi va arribar al principi del segle XX.
El genocidi Kanak és indiscutible. Les lleis de colonització van recloure la població nativa en reserves que eren solament 8% del territori. Tan sols en podien sortir per a pagar impostos i per a treballar pels colons. Aquest fet, afegit a les malalties importades pels europeus, van delmar la població Kanak. Segons un document de la UNESCO, a l’Illa principal es va passar de més de 100.000 Kanaks el 1800 a menys d’un terç el 1900.
Nova Caledònia va ser una colònia penal francesa d’ençà de 1864 fins a 1924. Hi van ser deportats cap a 21.000 presoners. La major part, presos comuns però també insurgents de la Comuna de París del 1871 i alguns lluitadors anticolonialistes del sud-est asiàtic i del nord d’Àfrica. També s’hi van deportar dones com a part del programa de genocidi i substitució. Molts encarcerats rebien terres arrabassades als Kanaks en acabat de complir condemna.
El genocidi Kanak roman reflectit en aquest paràgraf del primer ministre francès al 1972. Per la importància que té com a prova de com es fan els genocidis a totes les èpoques i continents, la publicarem íntegrament demà a Catdavant:
“A llarg termini, la demanda nacionalista indígena solament s’evitarà si les comunitats no originàries hi representen una majoria demogràfica”.
Aquest genocidi, començat el 1853 per competència entre els imperis francès i britànic continua avui per motius geoestratègics. Estudis estratègics francesos consideren que una Kanaky (Nova Guinea) independent cauria sota l’esfera d’influència de la Xina, cosa que promou que l’Occident hi farà qualsevol cosa disfressada de democràcia per a impedir-la.
