Gabriel Rufián, aquest aparegut del no res per mitjà de la plataforma Súmate, hi ha tornat. Com quan va reconèixer en públic que no era independentista, igual que el diputat Carles Castillo (es veu que ser independentista ja no és obertament un requisit per a tenir càrrec a ERC).
Rufián, a demanda del jornalista pròxim a l’extrema dreta, Javier Negre (quina creu de cognom per a ell), va validar les afirmacions de les clavegueres de l’estat que l’entorn de Puigdemont es va reunir amb el de Putin. Fidel al seu estil, ho va acolorir qualificant-los de senyorets que es creuen James Bond tot jugant a fer-se selfies. Per si no n’hi hagués prou, va lloar la tasca de Romeva.
Com és normal, les xarxes han tret fum. Totes les patums de Junts han sortit a criticar Rufián, de les quals destaca Jordi Sànchez, un dels indultats a qui convé recuperar prestigi després d’indignar repetidament l’independentisme. Fins i tot algun “jugador cedit” com Fachín -que tenim tendència a oblidar que és un dels 135 actors de les falses DUI del 2017– ha fet un enfilall a Twitter per a criticar Rufián. Tot indica que ens trobem davant un numeret que convé a tots dos partits de cara a les municipals espanyoles del 2023 perquè no sembla pas que Junts es proposi de trencar el pacte de Govern.
I mentre tots anem distrets amb aquests focs d’artifici, aquesta setmana no parlarem de la falsa DUI del 27-O del 2017, ni de la falsa vaga de fam dels quatre presos polítics autoentregats de Junts (un dels quals, Sànchez mateix), ni dels atemptats espanyols del 17-A.
Espanya continua, de moment, guanyant totes les batalles.
