A l’article anterior vam explicar per què els partits no poden representar els interessos del poble i que els polítics no solen ser les persones més eficients ni amb més principis per a defensar una causa.
Actualment la societat es compon d’una majoria que no és de cap partit i les minories que sí que ho són. Per tal d’atreure aquesta majoria, se l’estudia i els partits canvien els seus discursos per a atraure votants i, fins i tot, fabricar candidats. Però no tan sols cal que atraguin votants, cal allunyar-los dels altres partits. Un partit A acusa el partit B de ser uns feixistes totalitaris que tan sols volen arruïnar la gent i imposar les seves idees a una majoria que ‘’ells’’ representen, en canvi ells són l’amor; el partit B acusa el partit A de ser uns comunistes populistes que volen arruïnar la gent i imposar les seves idees, en canvi ells són l’amor. No hi ha terme mig. I així hem creat una societat polaritzada.
Els dirigents haurien de voler una societat cohesionada per tal d’aconseguir un país més pròsper, però ens trobem amb el contrari. El nostre causa que calgui dividir la societat en sectors diversos per tal que els partits puguin aconseguir vots i, un cop al poder, fer tots els possibles per a empitjorar la situació d’aquests sectors que dius defensar (i si algú se n’adona i protesta, dir que és culpa dels rivals). Podem posar com a exemple els partits ‘’catalanistes’’, s’omplen la boca amb com d’important és defensar el català i que faran mans i mànigues per a promocionar-lo i tota la pesca. El nombre de catalanoparlants mai no ha estat més baix en la història i, quan algú els demana explicacions, la culpa la té Madrid. I quan arriben les eleccions ens demanen el vot, que com guanyin els espanyols el català tindrà les hores comptades. Després, però són els primers a castellanitzar l’única televisió en català que hi ha, omplir l’acadèmia d’espanyolistes que consideren que el català ha de ser un calc malfet del castellà o fer declaracions íntegrament en la llengua de l’estat.
És això la democràcia? La resposta és no. Si el lector fa una ullada als articles anteriors, podrà veure que els creadors d’aquest sistema no el van anomenar mai ‘’democràcia’’, sinó ‘’Repúbliques de govern representatiu’’. Què en pensaven, doncs, del sistema que van inventar els grecs en l’època antiga? John Adams, un dels pares fundadors dels EUA, va dir ‘’la democràcia degenera en l’anarquia’’, ‘’la democràcia no dura mai’’. James Madison, 4t President dels EUA i un altre dels pares fundadors va dir ‘’la democràcia és incompatible amb la seguretat personal i la propietat privada’’. Els creadors del nostre sistema eren completament contraris a la democràcia, fins al punt d’afirmar que era quelcom completament oposat a allò que havien creat, la paraula ‘’democràcia’’ no apareix ni una sola vegada en la constitució dels EUA (ni tampoc en la de la Revolució Francesa).
Si això no és democràcia, aleshores què és?
