Ahir va morir “El Punt Avui”. L’article publicat ahir que menteix a tot el poble de Catalunya mereixerà ser exemple a les facultats de jornalisme de la Catalunya independent del que mai no pot ser el jornalisme. També sembla probable que serà motiu de responsabilitat penal pel seu editor, director i redactor després que siguem independents, per col·laboracionisme amb tres segles d’ocupació i genocidi castellano-espanyol de Catalunya.
Ahir feia quatre anys de la falsa Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017. Sap greu que calgui escriure articles d’obvietats i prendre temps a família i lleure. Si quatre anys després d’una suposada declaració d’independència no som independents, és que la declaració era falsa, oi?
Però, per si de cas, ahir -per a desmuntar definitivament els qui demanen de mala fe proves d’allò que és evident que és un protocol de manipulació i per als qui, per inexperiència o dissonància cognitiva, les demanen sense mala fe- vam publicar proves indiscutibles de la traïció de tot el processisme, aquell dia d’infàmia nacional. I, lògicament, cada dia dels darrers quatre anys d’exilis, presó i vaga de fam de Sànchez Turull, Rull i Forn, com que són conseqüència d’una farsa, solament poden ser part de la farsa (com pot ser cert un exili o un empresonament conseqüència d’una ficció?)
Doncs, ahir, vam publicar l’acta de la Mesa del Parlament que ja havia publicat “La Vanguardia” fa uns anys on es prova que PP i JxSí van pactar i aclarir, per no deixar cap dubte, que res del que passaria al Parlament tindria cap efecte jurídic. Perquè s’hi llegia la part declarativa, que és filosòfica, on es parla de la Declaració d’Independència, la qual resta exclosa de la part dispositiva, que es la que es va votar i té efectes jurídics.
Som davant d’una enganyifa al poble, una traïció que no tan sols es documenta per escrit, cosa improbable, sinó que es documenta en escrit públic. És a dir, Govern i Parlament traeixen l’independentisme i en deixen proves escrites i públiques, cosa que solament es fa si es considera el poble imbècil i si es té un control dels mitjans de comunicació com el que tenien Hitler i Franco. Cosa que és la realitat a la Catalunya processista.
Doncs “El Punt Avui” de l’amic i biògraf de Puigdemont, Xevi Xirgo -el llibre “M’explico” també va ser enviat a la paperera de la història, ahir- ha exclòs aquesta prova i va fer un article com si el que es va escenificar al Parlament no fos ficció sinó realitat: “El dia que el Parlament va dir sí a la República”. Per si no n’hi hagués prou, fa un relat del mes d’octubre pro procés i enganya quan parla de les picabaralles amb Ciudadanos i PP que -ara sabem gràcies a l’acta de la Mesa- eren comèdia per a enganyar independentistes i annexionistes de base, com han aconseguit aquests 4 anys.
I a complir tot el que comentàvem en aquest altre editorial.
Es dur haver-ho de fer sols en aquest país on diaris, ràdios i televisions, qualsevol dia, ens explicaran “El joc del Calamar” com si fos una notícia real succeïda a Catalunya el mes passat.
