El Govern ha decidit retirar l’acreditació a Xavier Rius, director del digital unionista e-notícies, per haver formulat la següent pregunta en la darrera roda de premsa posterior al Consell Executiu: “Vostè s’imagina que jo li digués ara que m’agradaria que me la xuclés, o que me la xuclés un menor?” La interrogació la va fer en base al posicionament del Govern respecte a un gag −finalment no emès− del programa satíric Bricoheroes de TV3, on els seus presentadors suggerien una fel·lació per part de la reina Letícia i d’una de les seves filles, la infanta Elionor.
El Govern considera que les paraules de Rius “degraden la relació entre institucions i ciutadania i el rol d’intermediació dels mitjans” i assegura que “no estem disposats a tolerar la manca de respecte constant a la institució, als representants públics, als treballadors i a la resta de companys jornalistes”.
Les constants manipulacions i sortides de to d’aquest mitjà digital van fer que al 2006 es creés el portal e-brutícies –encara consultable a Internet−, que li picava la cresta i acusava el Departament de Presidència d’haver atorgat 95.000 euros al digital gràcies a la presumpta bona relació entre Rius i Madí però el bloc fou retirat al cap de poc temps. Si l’ajuda fos certa, es confirmaria el teatre del govern processista amb els mitjans hostils amb l’independentisme, fonamentada en gestos valents en públic i cop a l’espatlla en privat, la puta i la Ramoneta de tota la vida.
El 2015 el Suprem va condemnar el mitjà a pagar 20.000 euros al jornalista Carles Quílez per intromissió il·legítima del dret a la intimitat. Xavier Rius, que realment es diu Javier Tejedor i a partir de 1991 va decidir invertir els seus cognoms, fou redactor de La Vanguardia i cap de secció d’El Mundo.
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC), organisme independent encarregat de vetllar pel compliment del Codi Deontològic, i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han donat suport a la decisió de l’executiu català. El Consell ha recordat que els jornalistes “no han d’emprar expressions vexatòries que afectin la dignitat de les persones” i el Criteri 9 estableix que “les persones han de ser tractades amb respecte i dignitat (…) i cal evitar les intromissions innecessàries i les especulacions gratuïtes sobre els seus sentiments i circumstàncies”.
El Codi insisteix, també, en la necessitat de no “danyar de manera injustificada la dignitat de les persones de paraula”. De la seva banda, el Criteri 6 afirma que el jornalista té el deure de defensar el dret a la informació, però recórrer “a l’assetjament intimidador i persistent és una pràctica reprovable”.
El Consell de la Informació de Catalunya s’ha ofert a fer de mitjancer en el futur en casos similars per tal de garantir el dret a la informació dels ciutadans i el deure a les bones pràctiques deontològiques per part dels jornalistes. Tant el Consell com el Col·legi creuen que la retirada de l’acreditació de premsa a un jornalista és una mesura “greu i transcendent” que pot afectar la llibertat d’informació i l’exercici independent i crític del periodisme. En conseqüència, creu que d’ara endavant s’han d’activar totes les garanties democràtiques “perquè mai una decisió com aquesta pugui coartar el dret de la ciutadania a rebre una informació veraç i plural”.
Com ja era de preveure, els únics que s’han posat les mans al cap per la decisió del Govern han estat pamflets ultres similars com ara Crónica Global, Vozpopuli, Libertad Digital o Dolça Catalunya.
