Quan vam començar, al novembre del 2020, vam fer un primer editorial “Independents, independentistes, independentitzadors”. Ara, passats deu mesos i havent crescut molt en seguidors a les xarxes, és moment d’aprofundir en el significat d’aquests termes. 

Lluitar contra l’unionisme

Malgrat que el terme correcte seria annexionisme, la major part d’independentistes fa servir aquest terme per a referir-se als contraris a la independència. Les nostres referències en aquest seny romanen reflectides, per una banda, en les dues notícies més llegides des que fem Catdavant –la més llegida, sobre el fet que l’Estat espanyol és darrere la mortaldat del 17-A, i la segona, de terrorisme d’estat i infiltració-. I per una altra banda, en temes rellevants com ara els GAL, la “justícia espanyola” –un bon grapat d’articles- els atemptats de l’11-M, corrupció, o la participació del rei espanyol al 23-F.

Controlar el processisme

Aquesta funció és tant o més important que lluitar contra l’unionisme. És responsabilitat dels partits, organitzacions i mitjans de comunicació catalans que no siguem encara independents. Tenim majoria popular, suposadament, al Parlament i legitimitat internacional, que fou establerta pel Tribunal Internacional de Justícia en el cas de Kosovo, el qual marca el camí a seguir, atès que Escòcia, amb qui ens volen emmirallar, no és pas independent, i mentre renunciï a fer una DUI i vagi fent referèndums -com el que ens volen imposar i que comporta ignorar el Primer d’Octubre (per això a Catdavant ens hi oposem)– no en serà.

Com que qui escriu a Catdavant no en depèn econòmicament i Catdavant es diferencia de la immensa majoritat de mitjans catalans en el fet que no rep ni un euro de la Generalitat, som lliures de poder fer aquesta tasca més bé que ningú. Uns dies, denunciem accions d’ERC com les declaracions de Junqueras,  Bassa o Forcadell; altres, per molt estimada que sigui per la majoria independentista, toca jutjar les paraules de la Laura Borràs a TVE i, encara d’altres, les accions de la CUP. I moltes vegades, les de tots tres partits que, avui, com cada dia d’ençà el 27-S del 2015, poden fer la independència i no la faran.

Aquesta manera de fer un digital generarà la dissonància cognitiva, que explicàvem ahir, entre certs lectors acostumats a premsa més dòcil amb el poder a Catalunya. Ho assumim i no ens farà pas canviar la nostra línia. Catdavant no ha nascut per a ésser el digital més llegit, ni el que caigui més bé. Hem nascut per a fer jornalisme lliure i per a posar un gra de sorra o, si pot ser, una roca per a fer la independència de Catalunya.

Promoure la unitat independentista

A Catdavant, creiem que sense unitat independentista no hi haurà independència. Però això vol dir unitat del poble per a fer la DUI, no pas unitat dels dirigents dels partits per a demanar autodeterminació i referèndum.

Aquesta prioritat per la unitat es demostra pel fet que Catdavant va fer un seguiment exhaustiu de la no reeixida cimera per la unitat independentista organitzada per Donec Perficiam, al desembre del 2020. Som el sol mitjà de tot Catalunya que va publicar íntegrament tant l’àudio de la primera reunió com el vídeo de la segona. Aquest fet és vergonyós per a la professió jornalística a Catalunya i hauria d’indignar-nos com a poble. Ens consta que aquesta oportunitat única de sentir partits polítics que parlaven sense el filtre dels mitjans es va fer arribar a tots els mitjans de comunicació, els quals es van estimar més censurar-ne els enregistraments mentre en difamaven partits assistents i protegien ERC i Junts, que s’esbatussaven públicament i que són els beneficiats directes de la no publicació.

Contra  el pensament únic i en defensa de la llibertat d’expressió

A Catdavant, som persones amb visions diferents de les coses. Per això, de vegades, articles diferents toquen el mateix tema partint d’angles oposats. Aquest és un luxe que molts companys, que treballen per mitjans amb vincles econòmics i personals amb el poder, no es poden permetre. En una societat lliure, s’han de poder defensar idees contràries al poder i al que pensa la majoria. És trist viure en una societat on cal explicar i defensar el que hauria d’ésser una evidència. Un parell d’exemples serveixen per a il·lustrar aquest punt.

A Catdavant, al costat d’articles que critiquen la intervenció contra Pablo Hásel, vam voler exposar, com en aquest article següent, les contradiccions que comporta que el poder i els mitjans facin costat, de manera indissimulada, a algú del seu perfil.

Pel que fa al tema, més ben dit, monotema de les nostres vides, la Covid-19, no hem volgut afegir-nos a la campanya majoritària de terror. Ens ha semblat més útil, necessari i jornalístic concentrar-nos en aspectes parcials: en aquest article, critiquem els excessos en l’ús del llenguatge pels polítics; o en aquest altre, exposem el conflicte legal i ètic que comportaria la vaccinació obligatòria.

En una societat on tots els mitjans diuen de manera unànime i obsessiva el mateix d’un tema, és molt probable que se’ns estigui enganyant, com va demostrar Salomon Asch als seus experiments socials de conformitat amb el grup.

Trencar la censura

Una nació ocupada fa més de tres segles pateix censura. Però aquesta censura no s’executa solament per l’ocupant sinó també, i de manera especialment efectiva, per col·laboracionistes, que no són percebuts com a tals. A Catalunya, s’han fet callar notícies essencials per la història del nostre país. En donem quatre exemples:

  1. La tupinada al referèndum escocès del 2014. Aquesta censura és necessària pel contraindependentisme, per tal de matar la independència de Catalunya amb un referèndum a l’escocesa.
  2. Les declaracions d’independència del 10 i 27 d’octubre del 2017 van ser falses, com explicàvem ahir en el cas de la del 10-O. Aquesta censura és necessària pels  enemics de Catalunya per a fer que la majoria independentista continuï a creure en líders i partits que ens van trair.
  3. Les circumstàncies de la mort de na Muriel Casals. Aquesta censura és necessària perquè, altrament, un allau d’indecisos i, fins i tot, d’unionistes es farien independentistes i, també, per a mantenir la fe en persones, partits, mitjans i organitzacions que no han fet res perquè se’n faci una investigació. Caldrà esperar després de la independència per a saber-ne la veritat.
  4. La falsa vaga de fam de Rull, Turull, Sànchez i Forn, els quals han dit públicament que prenien glucosa. Aquesta censura és necessària per a protegir-los a ells, als seus partits i protegir el concepte gairebé mític de presos i exiliats.

Organitzar estratègicament l’independentisme

La majorança d’independentistes hem estat fets servir com a carn de canó, que vota, paga els sous, rep violència, omple caixes de solidaritat i fa manifestacions massives en suport d’un grupuscle de polítics que viu de dir que és independentista, però que no fa mai la independència. Nosaltres, amb els punts anteriors i tot exposant la manipulació psicològica -que vam començar amb la psicologia inversa i, aquesta setmana, hem continuat amb la dissonància cognitiva– volem crear líders o, si més no, persones lliures que es desmarquin de la massa processista.

I tot això et surt de franc. Obtenir-ho i també -i a diferència de la immensa majoria de mitjans- no te’n costem ni cinc, de diners públics que pagues tu. Això sí, et demanem que comparteixis a bastament els nostres articles, tot començant molt especialment per aquest editorial. 

Així que, ara ho saps, si vols un digital que lluiti contra l’unionisme, controli el processisme, promogui la unitat independentista, estigui contra el pensament únic, trenqui la censura i aporti estratègia independentista, Catdavant és el teu digital. I si no, tens moltes altres tries. Però estem segurs que ens trobarem més endavant.

Visca Catalunya Lliure!