Fa unes setmanes, vam engegar, sense numerar-la, una sèrie d’articles per a denunciar la guerra psicològica que l’Estat espanyol fa servir contra l’independentisme català, orfe com està de mitjans de comunicació i de partits polítics parlamentaris, com és lògic després de 300 anys d’ocupació espanyola.

Al primer article explicàvem la psicologia inversa, que l’Estat espanyol fa servir de manera evident per qui coneix aquesta eina de guerra psicològica, tot simulant no voler un referèndum a l’escocesa, quan en realitat és l’estratègia dominant que fa servir per a impedir la independència per molt temps. Pocs dies després, el PSOE i el PP ens n’oferien un exemple de manual sobre referèndum i també sobre els indults. Ho van fer davant els diputados, no d’un, ni de dos, sinó de tres partits independentistes que sabem que van a Madrid i que cobren per fer-ho, però no sabem què hi fan, gairebé quatre anys després que vam guanyar la independència amb el referèndum del 1r d’Octubre.

El segon article feia referència a la metàfora de la granota bullida, que explica com els polítics van canviant el missatge a poc a poc per a poder enganyar, per a evitar que els pobles els passin per sobre. Fa pocs dies, a Catdavant informàvem de com Pere Aragonès i Victòria Alsina parlaven d’amnistia i autodeterminació i referèndum, al 2021, davant el mateix cos consular al qual Puigdemont i Romeva van dir, al 2017, que el referèndum era vinculant i que seríem independents al 2017.

Avui, expliquem com es poden manipular grups perquè acceptin mentides, en comptes de mantenir la veritat i fer front individualment als mentiders. És l’experiment d’Asch sobre la conformitat amb el grup. L’any 1951, el psicòleg Solomon Asch va fer un experiment per a poder estudiar com els grups incideixen en les persones. L’experiment consistia en fer comparar 2 cartons amb línies i demanar a entre 7 i 9 estudiants que diguessin quines eren igual. La veritat és que tots els estudiants, menys 1, s’havien posat d’acord amb el director de l’experiment i havien de mentir unànimement i donar respostes errònies, 12 vegades de 18. Començaven tot dient la resposta correcta, i el subjecte estudiat també, però cada cop donaven més respostes errònies.

La conclusió esfereïdora és que quan tots els còmplices mentien, 37% dels subjectes estudiats també mentien. La troballa més important de l’experiment és que quan es modificava l’experiment i es feia que un sol del estudiants digués la veritat, solament 5% dels subjectes estudiats mentia. 7 vegades menys.

Això explica que, per a poder enganyar el poble de Catalunya, ha calgut que ens enganyessin tots els polítics i tots els mitjans de comunicació.

Abans del nostre naixement, cap mitjà, llevat de Radio Hadrian, havia informat dels dubtes en la mort de la Muriel Casals. Cap altre mitja havia informat de la falsa vaga de fam de Rull, Turull, Forn i Jordi Sànchez. La tupinada al referèndum escocès ha estat emmudida per tothom; altrament, Junts, CUP i ERC serien incapaços de proposar un referèndum a l’escocesa. Exposar la veritat dels atacs del 17-A era impossible abans de Catdavant. No haguessin pogut fer-nos estimar els presos si cap mitjà de masses hagués explicat com Espanya fa terrorisme d’estat i infiltració.

I és que hi ha dues maneres de fer jornalisme: controlat pel Govern, com tots els mitjans que coneixeu; o controlant el Govern, com Catdavant. Has de triar: o el processisme traïdor posa fi a Catdavant; o Catdavant posa fi al processisme traïdor i fem la independència. Depèn de tu.