És indubtable que tot el que té a veure amb la Covid-19 afecta de manera decisiva les nostres vides. A Catdavant sols n’hem parlat per a qüestionar la informació que rebem, en tres articles. També per a fer referència a la vulneració de drets escolars d’unes famílies de Lleida i per a a exposar qüestions inquietants de Moderna.

Aquesta no implicació permanent la fem per manca de recursos humans perquè, com dèiem a l’editorial de presentació, el nostre motiu d’existir és ajudar a independitzar Catalunya i és impossible encapçalar dues lluites d’aquesta dimensió alhora. I també perquè és un debat que divideix molt i que és més guiat per les emocions i per la posició en la dicotomia llibertat/seguretat de cada persona que no pas pel pensament racional, terreny en el qual ens sentim més còmodes a Catdavant.

Avui, però, toquem un aspecte que té a veure amb la manipulació i la coartació de les persones, per a forçar-les a obeir. Com que la manipulació i la coartació no sempre són fàcils de provar, quan el sistema comet una errada grollera cal que n’hi hagi constància.

Fa uns dies, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va afirmar que la situació és “més que pèssima” en relació amb la Covid-19. Que sigui ben clar que no entrarem a debatre la veracitat de les dades aportades per l’administració. El primer que crida l’atenció és que el nombre de morts és molt inferior al de la denominada primera onada. De fet, dilluns dia 12, hi va haver 0 morts a tot l’Estat i, entre persones no atemorides, aquest hauria d’ésser el factor principal a l’hora de valorar una situació per una població.

I d’altra banda, la situació dels moments més dolents -si emprem les dades publicades- no ha estat la pitjor de la història, no hem viscut una situació de persones que queien mortes al carrer a gavadals. És a dir, que la situació no és la més dolenta de les imaginables.

Però el cop de gràcia a Argimon, el que fa que mai més cap persona lliure no pugui fer mai cas de res que surti d’ell, és el diccionari. Així el de l’Enciclopèdia Catalana defineix pèssim/a com “Extremament dolent, que no pot ésser pitjor”. És a dir, com sap Argimon -i saben tots els jornalistes d’aquest país que no n’han dit res-, una cosa no pot ser “més que pèssima”. Seria igual que demanar-nos als independentistes tenir 230 diputats de 135 al Parlament o tenir 150% dels vots perquè facin la independència. Ups, potser millor que no donem idees al processisme!

No som davant una incorrecció merament lingüística, parlem d’ús pervers del llenguatge per a atemorir la població i constrènyer-la perquè es vaccini i accepti les noves restriccions. Un conseller que no parla correctament, que falta a la veritat i que en una situació de crisi en comptes de calmar la població l’espanta, hauria de dimitir, sobretot quan Argimon mateix va reconèixer que havien comès errades.

De manera semblant, Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona,  que és un dels principals portaveus de la versió oficial de la gestió de la Covid, va ser partidari, en una entrevista a RAC1, de prohibir l’entrada als estadis a tothom que no estigués vaccinat. A part dels dubtes morals i legals d’aital mesura, en contradicció amb el Conveni de Nuremberg, ho va adobar amb una altra perversió del llenguatge per a manipular la població. Es va referir a les prohibicions als no vaccinats com a “discriminació positiva”, quan del que es tracta és, ras i curt, de discriminació. Discriminació positiva són les quotes o subvencions per a compensar desavantatges. No ho és fer apartheid de qui no estigui vaccinat.

Padrós en una societat ideal, ni continuaria de president del Col·legi de Metges, ni seria entrevistat, ni tindria responsabilitat sobre milions de catalans després d’haver enganyat, manipulat i angoixat milions de catalans quan va ser còmplice com a portaveu mèdic de la falsa vaga de fam amb glucosa de Rull, Turull, Forn i Sànchez, on els autors van confessar que prenien glucosa. Quan va ser deixat en evidència per un munt de tuïtaires que, ben educadament, li retreien aquest punt, va fugir i els va blocar tots.

Quan ens menteixen tot pervertint el llenguatge, aconsegueixen que els més informats, lliures i desperts entre els ciutadans perdin absolutament la confiança en les autoritats i que solament els desinformats i submisos se’ls puguin creure.