El darrers anys els independentistes hem perdut l’interès en termes i acrònims enginyats per a allunyar-nos de la independència. Ha arribat, doncs, l’hora de defensar-nos del processisme tot emprant les seves pròpies armes.
La darrera amenaça per a l’independentisme és que es faci un RERIC (Referèndum Espanyol de Revocació de la Independència de Catalunya). De dur a terme aquest referèndum immoral i il·legítim representaria la mort de la independència per molt de temps, atès que solament es farà si és segur que els independentistes el perdem.
El processisme ja ha emprat els referèndums per a escanyar la independència tres vegades els darrers anys:
La primera, al 2014, quan el que havia d’haver estat un referèndum vinculant per la independència va ésser rebaixat a un Procés Participatiu, amb una pregunta irregular que n’impedia el reconeixement.
La segona va ésser al 2017, quan un referèndum, que no apareixia al full de ruta, guanyador en vots i en escons, es va fer servir per a no fer la DUI en 18 mesos, com havien promès i que no incloïa cap referèndum previ.
A l’octubre del mateix 2017, i després del comportament heroic del poble de Catalunya el 1r d’Octubre -que va ser reprimit criminalment per les forces d’ocupació-, el referèndum va ésser guanyat per l’independentisme i va ésser traït dos cops per tots els partits, amb dues falses DUI seguides de més de tres anys d’inacció.
Ara, els partits -i els còmplices mitjans de comunicació, els quals hi són subordinats financerament- volen imposar un nou referèndum al poble de Catalunya. I hi afegeixen la burla de dir que volen un referèndum a l’escocesa. Un referèndum no tan sols perdut, sinó que va ésser una tupinada evident, convenientment silenciada per polítics i mitjans de comunicació, tant a Escòcia com a Catalunya.
Així doncs, els independentistes ens hi hem d’oposar fermament. Qui, quan has guanyat la independència per eleccions i referèndum, vol fer-ne un altre, solament pot tenir la intenció de revocar el referèndum d’independència guanyat al 2017. És a dir, que proposa un Referèndum Espanyol de Revocació d’Independència de Catalunya (RERIC). És a dir, no són independentistes.
A Catdavant continuarem al costat del nostre poble, orfe de mitjans i de polítics, fins a fer la DUI, que 74 diputats/ades, podrien declarar avui.
Visca Catalunya Lliure!
No es pot dir més clar !!!
Pero, es que no s’hi va guanyar. Perque els del no, no hi van participar, i la participació va esser molt baixa.
Siguem sincers amb nosaltres mateixos. Que l’exaltació no es bona.
L’Unica forma de saber la veritat es amb un referendum pactat, i on tots puguin argumentar. Si es guanyes SI tindriem més força al mon.
Jo crec, Manel, que es va guanyar perquè el poble se’l va fer seu aquest referèndum i el va defensar amb la seva mobilització, ocupació de punts de votació, i exposant la seva seguretat i el seu cos. La revolució francesa o la rusa -que han canviat el món- no tingueren aquest ampli suport popular. I això malgrat la proximitat de l’atemptat, la incertesa sobre l’aplicació i la brutalitat policial. El poble català sortí massivament a votar. No sé perquè hem de valorar nomès la convocatòria si té el vist i plau del Gobierno. Em sembla una mica ingenu. Crec que hi ha una part de ciutadans catalans que mai voldran sentir-se interpelats per un referèndum que convoquin els catalans i mai no hi votarien. No creus que PSOE-PP-Ciutadans-Vox sempre el boicotejarien? Podemos tampoc va recolzar amb fermesa l’1-O, tot i ser l’extrema esquerra espanyola, però penso que els més de 177.000 vots del No venien d’aquesta part de l’electorat. I això significaria més d’un 60% del parlament d’aleshores. Necessitaríem també l’electorat del PSOE? Posem per cas que el partit central del règim espanyol (farcida de crims d’estat i propostes anticatalanes) acceptès un referèndum de Sí o No, cosa que no ha dit ni el més esbojarrat del PSC mai (i si algú ho va proposar a la transició de ben segur que no va fer via). La seva campanya pel No unit a l’abstenció de la dreta, no oferiria també unes dades poc contundents que aprofitarien els estado-espanyols? Recordo que la Comissió de Venècia no planteja un mínim de participació per què els vots del No no puguin equiparar-se als de l’abstenció. També recordo que el referèndum que validà la constitució europea al 2014 va tenir menys participació que l’1-O i bé que es va validar. Sincerament, això de “no es va guanyar” em recorda a la frase de l’Antonio Baños després del 27-S.