La setmana següent de la mort del general Rodríguez Galindo, s’han fet públics els àudios de crims comesos a Intxaurrondo, que van ésser refusats pels tribunals espanyols. La troballa ha estat fruit del treball de recerca per a la realització del documentari “Non dago Mikel?”, recentment emès per EITB; aquests àudios, però, no sorprenen pas, atenent els més de 4.000 casos de tortura acreditats a Euskadi entre 1960 i 2014 i les condemnes constants del Tribunal Europeu de Drets d’Humans a Espanya en aquest àmbit, que assenyalen l’actual ministre Marlaska. Felipe González mai no n’ha assumit responsabilitats, per bé que un document de 1984 desclassificat per la CIA, el proppassat juny, revelava que l’expresident del govern espanyol havia acordat la creació dels GAL.

“Se’ns n’ha anat la mà” era la reflexió més fina i políticament correcta d’un relat esgarrifós que narra la crueltat de les tortures que van posar fi, entre altres, a les vides de Lasa, Zabala i Zabalza. La conversa entre la guàrdia civil i el CESID, amb Gómez Nieto i Perote com a principals protagonistes, no semblava tenir cap rellevança penal i, de fet, el cas Zabalza es va tancar el 2010 sense acusacions ni judici. En una entrevista a TV3, el jornalista Antonio Rubio, encarregat de transcriure els àudios, va explicar que el pretext dels tribunals era que “no s’entenien bé”. Bildu considera que els enregistraments confirmen que les tortures eren “sistemàtiques”.

La notícia s’escau amb el divuitè aniversari del tancament del diari Egunkaria per l’Audiència espanyola, també empès a la lògica del joc brut de l’Estat. Un centenar de professionals en van ésser despatxats i el director del mitjà, Martxelo Otamendi, va denunciar haver estat víctima d’incomunicació i maltractament durant dies en una casa. Aquesta operació político-judicial va acabar el 2010 amb l’absolució dels directius d’Egunkaria i es va qualificar de “tancament il·legal”; aquest mitjà no tornaria mai més a eixir a la llum.