La CUP ha proposat la possibilitat de fer un referèndum d’independència de Catalunya pel 2025, cosa que equival a deslegitimar allò que el poble de Catalunya es va guanyar, malgrat la repressió espanyola del 1r d’octubre de 2017.

D’altra banda, el traumàtic acord pel Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea ha obert camí per a un nou referèndum d’independència a Escòcia després d’aquell del setembre de 2014. En avinentesa d’aquest fet, cal visitar-lo novament.

55,3% de vots favorables al ‘no’ contra 44,7% al ‘sí’ amb una participació de 84,6%. Aquests van ésser els resultats oficials del referèndum escocès del 18 de setembre de 2014, després d’un acord amb el govern del Regne Unit. A ulls internacionals la decisió reforçava el vernís democràtic de David Cameron, que ja ho havia lligat tot de la rebotiga estant. L’OTAN no perd mai referèndums.

La llista d’irregularitats va ésser tan llarga com silenciada pels mitjans de comunicació: manca d’enquestes a la sortida dels col·legis, descontrol en les urnes -que van ésser remeses sense cap tipus de vigilància per una empresa, tinguda en propietat d’un tory unionista, tal i com va confirmar en primera persona Eduardo Reyes-, manipulació del vot postal o també el fet que centenars d’escocesos es van plànyer que les paperetes no tenien el codi de barres obligatori a la part de darrere. 

Per adobar-ho del tot, hi van haver apostes sospitoses de fins a 900.000 lliures pel ‘no’ de Londres estant, a més del fet que Alex Salmond i Angus Robertson, suposadament caps de l’independentisme escocès, eren part del consell privat de la reina d’Anglaterra. Moltes circumstàncies estranyes que Stephen Noon, cap d’estratègia de la campanya pel ‘sí’ i estrateg del Scottish National Party (SNP), va “oblidar” de mencionar en una conferència a Barcelona al costat d’Elisenda Paluzie. Aleshores va repartir culpes entre la BBC, l’absència de mitjans de comunicació afins i les falses promeses als indecisos.

El darrer acte de l’operació per a liquidar la independència escocesa es va produir a les eleccions generals al Regne Unit, on el SNP va obtenir 56 diputats de 59 que corresponen a Escòcia, però no va moure ni un dit per a proclamar la independència. L’acta de decés s’escriuria el 2016 al Parlament escocès mateix (basat en un complex procediment que barreja el sistema majoritari i el proporcional) on els partits unionistes van guanyar 30 escons i el SNP va perdre la majoria absoluta: de 56 a 35 a Westminster. Malgrat això la independència, com a Catalunya, l’hauria de declarar  el Parlament escocès de Holyrood; cosa que fa anys podien haver fet, atès que aquells qui s’anomenen independentistes fa anys que gaudeixen de majoria absoluta. Per contra, ho envien tot a un eventual segon referèndum, tal com a Catalunya fan tots els partits que diuen voler la independència al nostre Parlament.