Els darrers dies, hi ha hagut polèmica entre l’Estat espanyol i Kosovo. El motiu ha estat el partit classificatori pel mundial de Qatar que es jugarà el dia 31 d’aquest més. Com que Espanya no reconeix Kosovo com a estat, s’hi refereix com a territori i rebutja de representar la nació balcànica amb llurs himne i bandera.

Kosovo va declarar la independència de Sèrbia el 17 de febrer de 2008 al seu Parlament. Des d’aleshores, la major part d’estats independents ha reconegut Kosovo, com ho evidencia l’acceptació de 21 estats, de 26, de la independència de la república balcànica.

Posteriorment, al juliol de 2010, el Tribunal Internacional de Justícia, amb seu a La Haia, en va dictaminar la validitat i el president va afirmar que la independència de Kosovo no viola cap llei internacional, atès que “les declaracions d’independència no són pas prohibides”. Un membre d’aquesta redacció va visitar la seu del Tribunal aquell estiu mateix i va rebre de la guia la resposta que Espanya no reconeixeria Kosovo per la qüestió de Catalunya.

Aquell juliol de 2010, es demostrà absolutament que la sola via que té Catalunya a la independència és la unilateral, perquè va ésser quan la sentència del Tribunal Constitucional espanyol va trinxar l’estatut del 2006, i es va demostrar que no es pot pactar cap solució a tres segles d’ocupació, tot pactant amb l’ocupant. Cosa que, si tinguéssim mitjans de comunicació lliures, hauríem de tenir tots ben clar.

El pretext que fan servir els unionistes oberts i els processistes: que el cas no és aplicable a Catalunya per la guerra que va precedir la declaració, falla per dos motius. En primer lloc, perquè no és causa del dictamen favorable i, en segon, si el que es demanés fos una situació excepcional, aquest requisit és balderament complert per l’engany sistemàtic a tot el poble de Catalunya pels partits polítics i mitjans de comunicació -que consideràvem nostres-, que fa més de deu anys que dura i que, quan serà conegut arreu del món, caldrà una solució excepcional pel cas català.