Kosovo va declarar la independència de Sèrbia el 17 de febrer de 2008 al seu Parlament. Des d’aleshores, la major part d’estats independents ha reconegut Kosovo, com ho evidencia l’acceptació de 21 estats, de 26, de la independència de la república balcànica.
Posteriorment, al juliol de 2010, el Tribunal Internacional de Justícia, amb seu a La Haia, en va dictaminar la validitat i el president va afirmar que la independència de Kosovo no viola cap llei internacional, atès que “les declaracions d’independència no són pas prohibides”. Un membre d’aquesta redacció va visitar la seu del Tribunal aquell estiu mateix i va rebre de la guia la resposta que Espanya no reconeixeria Kosovo per la qüestió de Catalunya.
Aquell juliol de 2010, es demostrà absolutament que la sola via que té Catalunya a la independència és la unilateral, perquè va ésser quan la sentència del Tribunal Constitucional espanyol va trinxar l’estatut del 2006, i es va demostrar que no es pot pactar cap solució a tres segles d’ocupació, tot pactant amb l’ocupant. Cosa que, si tinguéssim mitjans de comunicació lliures, hauríem de tenir tots ben clar.
El pretext que fan servir els unionistes oberts i els processistes: que el cas no és aplicable a Catalunya per la guerra que va precedir la declaració, falla per dos motius. En primer lloc, perquè no és causa del dictamen favorable i, en segon, si el que es demanés fos una situació excepcional, aquest requisit és balderament complert per l’engany sistemàtic a tot el poble de Catalunya pels partits polítics i mitjans de comunicació -que consideràvem nostres-, que fa més de deu anys que dura i que, quan serà conegut arreu del món, caldrà una solució excepcional pel cas català.
D’això n’estic convençut, però no he aconseguit conscienciar ningú sobre la conveniència de demanar al TIJ un dictamen per a Catalunya similar al de Kosovo.
Existeix el dret d’autodeterminació per a Catalunya? És il·legal i culpós penalment organitzar un referèndum? Es pot confondre jurídicament secessió amb sedició? Tenen valor de llei els articles 96.1 i 10.2 de la Const. Esp. (en relació als pactes de drets civils) o un tribunal espanyol els pot menystenir sense conseqüències? Com s’ho ha de fer una nació que té dret a l’autodeterminació si la metròpoli que la té colonitzada no li permet exercir aquest dret amb la utilització violenta de la força pública?
La resposta a aquestes preguntes per part d’un tribunal de dret internacional “pur” no és la imdependència, però podria ajudar molt a desbrossar el camí i evitar els excessos patriòtics dels poders espanyols, i, sobretot, a clarificar uns punts que les instàncies europees no acaben mai de veure clars.
Visca Kossovo LLIURE !!
La Catalunya ocupada està amb vosaltres.
No és just canviar la demografiai ocupar-nos, per fer-nos perdre la identitat.
No som espanyols, ni ens en sentim ni ho volem ser.
No imposicions !!!
Si LLIBERTAT
Gràcies Kossovo
I també perquè els espanyols volen okupar Gibraltar si comparam amb Argentina que tampoc reconeix a Kosovo perquè els argentins volen okupar les illes Malvines.
Tots plegats es mouen sempre per fets consumats. Veieu si no el cas de Slovenia. Quatre dies abans els EUA i la UE proclamàven als 4 vents que mai reconeixerien una Slovenia independent.
Al cap de quatre setmanes els posaven catifes vermelles i la reconeixien sense rubor.
Fins que no aprenguem a fer com els cubans el 1898 “…. y meses después de que Cuba fuera independiente, seguían llegando resoluciones judiciales a la isla, de las que nadie hacía ya caso…” no tenim res a fer.
Salutacions