S’ha publicat el projecte de llei per a un nou referèndum a Escòcia que haurà d’ésser confirmat pel nou parlament, que sorgirà de les eleccions del 6 de maig si té majoria independentista, cosa que el sistema electoral pervers i la nefasta campanya electoral de l’SNP complica. Els d’Sturgeon demanen els dos vots i  donaran així molts escons, que podrien ésser dels sobiranistes Verds, als ultraunionistes Tories.

La qüestió concreta serà la mateixa que la del referèndum del 2014: “Escòcia hauria d’ésser un país independent?”, ben lluny d’allò esperpent proposat per Mas i acollit per ERC, CIU i CUP al referèndum fallit del 2014, convertit en “procés participatiu”.  La data hauria de triar-la el Parlament escocès, però haurà d’ésser un cop superada la pandèmia -concepte indeterminat, en el millor dels casos-, la qual cosa atorga al sistema màniga ampla en un tema fonamental com és la data.

Després del Brexit la victòria del sí a la independència escocesa semblava inevitable segons les enquestes, però un canvi en les regles del joc obre la porta a una nova tupinada com la del 2014: la incorporació de les persones entre 16-18 anys i, sobretot, del estrangers, tot assimilant a la pràctica la decisió de la independència a unes eleccions municipals qualssevulla, cosa que multiplica les possibilitats de frau electoral contra la independència i aprofundeix la línia encetada a Catalunya per Òmnium Cultural amb la campanya “1 milió de vots”.