Aquest article no tracta de la Covid-19; tampoc no parla de vaccins. Aquest article tracta de drets humans, de llibertats individuals, de dictadures, de terrorisme, de por.

Les darreres setmanes, hem parlat de com Josep Maria Argimon i Jaume Padrós perverteixen el llenguatge, per a atemorir la població. Dies després, escrivíem dels dilemes que comporta que ara diguin que cal una tercera dosi del vaccí i vaccinar-se cada any.

Avui, sentim la necessitat d’escriure aquest article sense tenir-ne en compte les conseqüències. És un dels pocs avantatges de no viure d’un sou de jornalista, sou pagat parcialment per subvencions i publicitat institucional -com és el cas majoritari al nostre país-, cosa que impedeix de dir jornalisme al que es fa a Catalunya.

Oriol Mitjà ha dit que cal impedir l’accés a restaurants i esdeveniments a qui no estigui vaccinat. Josep Maria Argimon, conseller de Salut, complementàriament, ha dit que no és partidari de fer-ho fins que tothom hagi tingut l’oportunitat de fer-se vaccinar. Fa feredat; dues eines de manipulació psicològica alhora. Ens fan la il·lusió de l’alternativa quan situen la possibilitat única entre fer-ho ara o esperar un temps curtet; com si no hi hagués altres tries. I Argimon ens fa la granota bullida tot preparant-nos per les mesures a poc a poc.

Doncs això és immoral, i que no sigui motiu d’indignació -com ha estat a altres països europeus- és conseqüència de tres segles d’ocupació i genocidi mental. Però és que, a més a més, és il·legal per contradicció amb la legislació internacional i estatal. Així, doncs, el Codi de Nuremberg, nascut com a resposta als experiments nazis, prohibeix l’experimentació forçosa o sota coerció. I els terminis abreujats per a desenvolupar els vaccins de la Covid  i que ara hi hagin afegit la tercera dosi o la vaccinació cada any demostren que els vaccins són en fase experimental i, per tant, coberts pel Codi.

D’alta banda, l’article 14 de la Constitución espanyola prohibeix la discriminació per qualsevol motiu, inclosa l’opinió. Això ho saben Argimon, Mitjà i tots els partits i mitjans de comunicació que callen i es fan, així, còmplices d’una situació que té punts de coincidència amb l’apartheid imposat a Sud-àfrica o la segregació racial als Estats Units. Els tribunals declararan nul·les les normes dictades en aquest seny, però hauran servit prou per fer xantatge perquè moltes persones es vaccinin contra la seva voluntat.

De sempre, ens havien ensenyat que hom està protegit quan es vaccina i no es feia dependre de la vaccinació dels altres la nostra salut. Ara ho han modificat en benefici de les farmacèutiques.

És comprensible que moltes persones anul·lades per la por i desconeixedores de les lleis -i sense que cap mitjà potent trenqui la unanimitat de l’engany, necessària com explicàvem ahir per tal de manipular-les, per fer-les seguir el grup- prestin suport a aquesta aberració. Però cal dir que la por anul·la la voluntat; fins i tot la por insuperable anul·la la responsabilitat penal: si algú assassina una persona perquè li han lligat bombes al cos i les faran explotar si no ho fa, no serà condemnat.

Així que, en un món ideal, les persones amb por no serien tingudes en compte a l’hora de prendre decisions, igual que un mort o una persona en coma. Però feliçment i a diferència dels morts, si entre tots podem, a cop d’informació, alliberar moltes persones de la por, podran ésser novament útils en la lluita per la veritat i la llibertat.

Eric Clapton ha mostrat el camí: rebutja de fer concerts si no es permet l’entrada de qui no estigui vaccinat.