Els darrers dies, han estat agitats en els àmbits processistes i independentistes per les declaracions de Junqueras, el qual nega la unilateralitat i, poc després, per les de Jordi Sànchez, que nega que el 1r-O fos un referèndum d’independència; declaracions que han tingut resposta de l’ANC, Reagrupament i sectors de Junts.

Aquesta situació en principi negativa té, però, alguna conseqüència positiva. Una, de molt important, és que posa fi al tabú dels presos i exiliats. Qualsevol persona que a les xarxes exposa que, a l’octubre del 2017, es va trair el poble tot fent dues falses DUI -com resta demostrat al judici del procés i al documentari La Mentida- rebia com a resposta robotitzada, “I aleshores per què estan presos?”

La dissonància cognitiva, que explicarem aviat en un article, porta a abandonar el pensament racional. Que creguem, tema emocional, que són presos polítics no pot invalidar la causa d’aquest suposat efecte, la qual està objectivament demostrada. Atès que està provat que no hi va haver DUI, la relació no pot ser de presos dels espanyols, sinó de complicitat amb ells. Complicitat que, per a protegir-los i evitar que es descobreixi l’engany al poble de Catalunya, cal disfressar a tot preu.

Les vagues de fam són una de les accions més representatives de defensa dels drets civils pacíficament; per això mereixen de tenir tot el respecte i no han d’ésser banalitzades. Quan Jordi Sánchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn van anunciar entre els dies 1 i 3 de desembre que es posaven a fer vaga de fam, el tema ja grinyolava per moltes bandes. Primer, perquè tots quatre tenien responsabilitat directa, com a consellers i president de l’ANC, en el fet que Catalunya no esdevingués independent a l’octubre del 2017. Segon, perquè ja anunciaven que no farien perillar la seva vida.

En tercer lloc, tots quatre es van lliurar voluntàriament a Madrid; Forn, fins i tot, va tornar de l’estranger. Per a completar la xarlotada, el motiu de la vaga de fam no era pas la independència de Catalunya, sinó un tema personal processal de tots quatre. Tot això els posava més en la categoria d’espectacle propagandístic que no pas en la de les vagues de fam de Bobby Sands, Gandhi o Xirinacs.

Però la cosa pitjor, el fet que desmunta aquesta vaga de fam i, de retruc, tota la credibilitat de tots els anomenats presos polítics i del procés en general, faltava per venir. El dia 5 de desembre, Jordi Turull al programa de Jordi Basté a RAC1 i mentre feia una suposada vaga de fam -curiós que un pres polític pugui divulgar una vaga de fam en un programa de ràdio d’auditori màxim- va confessar que prenia cafè –que no es recomana en vagues de fam autèntiques-, sals minerals i glucosa.

 

Cal explicar que cap protocol de vaga de fam permet de prendre glucosa atès que és precisament la manca de glucosa l’efecte més remarcable en una vaga de fam. Això no és una opinió, és un fet amagat al poble de Catalunya per a convertir en màrtirs aquells que no van fer la independència i després es van lliurar. Tant és així que aquest article del New York Times explica com un grup de vaguistes de fam és realimentat després d’abandonar una vaga de fam amb aigua i glucosa. Si és realimentació és incompatible amb una vaga de fam. Diversos vaguistes de fam s’han disculpat de no haver complert el compromís de fer vaga de fam per consumir glucosa.

Som davant d’un engany al poble de Catalunya de dimensió històrica, molt superior al “Watergate”, que va comportar la caiguda de Richard Nixon com a president dels Estats Units. Malauradament, a Catalunya no caurà el règim processista perquè no hi ha 2 fets que als Estats Units dels 70 es van produir i a la Catalunya actual no.

A Catalunya, no hi ha premsa lliure. Tan sols hi ha premsa finançada o subvencionada pel règim. És per això que tots els mitjans són còmplices no solament d’haver enganyat el poble de Catalunya i d’allunyar la independència amb la mitificació dels quatre falsos vaguistes de fam, sinó que també són còmplices de terrorisme d’estat contra milions de catalans a qui van fer patir per una vaga de fam que no va existir.

A Catalunya, tampoc hi ha blocs de partits enfrontats: tots juguen junts. Els partits dits unionistes havien d’haver denunciat l’engany, cosa que, a part d’ésser èticament necessari, esclafava el relat processista que, d’ençà l’octubre del 2017 i per a distreure l’independentisme de les falses DUI de l’octubre del 2017, tan sols viu de presos, exiliats i llaços grocs. Que no ho fessin demostra clarament que juguen plegats a enganyar el poble de Catalunya.

Per a coronar la situació, el portaveu mèdic de la falsa vaga era, precisament, Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. Qui havia de ser dels primers a destapar l’engany, reïx que era el primer en tapar el frau. Que cadascú valori el que això significa tenint en compte que aquesta persona és un dels principals portaveus de la versió oficial del tema Covid-19.

Catdavant no tenim por i no cobrem per enganyar el nostre poble i evitar la independència mentre ens fem passar per independentistes. Solament la veritat ens farà lliures.