“No one expects the Spanish Inquisition” era el títol d’uns gags inclosos en un episodi satíric de 1970 del popular grup còmic Monty Python i van ésser premonitoris. Dos dies després de les eleccions al Parlament, els Mossos van detenir Pablo Hasél -el seu nom real és Pablo Rivadulla i Duró-, al rectorat de la Universitat de Lleida, on s’havia atrinxerat juntament amb unes cinquanta persones. El termini concedit per la justícia per a entrar voluntàriament a la presó acabava el proppassat divendres; ell ja havia anunciat a les xarxes que l’haurien d’anar a cercar i que no era qüestió de remoure els ànims ni de fer decantar votants indecisos. Amb la mateixa traïdoria amb què la Fiscalia ha recorregut el tercer grau als presos polítics l’endemà de les eleccions, els agents van irrompre al recinte universitari –on Hasél va passar la nit de dilluns-, per a llevar-ne les barricades i emportar-se’l. ‘Mort a l’Estat feixista’ va cridar el cantant català, la detenció del qual ha motivat concentracions a una vuitantena de ciutats del territori català, però també en alguns punts de la geografia espanyola; a València, la policia nacional ja hi va repartir uns quants mastegots. La Fiscalia, controlada pel PSOE i Podem, ha deixat veure que és partidària de l’entrada en presó de Hasél, el qual es va plànyer del fet que Pablo Iglesias li girés l’esquena.

Hasél, que ha rebut el suport de nombrosos artistes i intel·lectuals, serà jutjat per exalciment del terrorisme i injúries a la Corona, un delicte pretèrit que probablement sigui revisat ben aviat. Espanya encapçala la classificació de països amb major nombre d’artistes empresonats segons Freemuse, i fins i tot, l’ONG Fundació Internacional de Drets Humans ha assegurat, a Twitter, que “les constants violacions de drets humans que s’hi cometen tindrien explicació si hi governés l’ultradreta, però en les circumstàncies actuals és incomprensible. Què passa a Espanya? El poder no té poder? Té por o aquesta és la seva voluntat?”.

La detenció del cantant s’avé amb una altra setmana apoteòsica de la justícia espanyola, farcida de resolucions fetes amb la llei de l’embut. L’Audiència espanyola ha atorgat la llibertat condicional a Rodrigo Rato i permís per a viatjar a Londra a visitar-hi la seva filla, per bé que solament ha complert la meitat dels quatre anys i sis mesos de presó, als quals va ésser condemnat per l’apropiació indeguda de 99.000 euros quan presidia Caja Madrid. Per contra, el sindicalista Roberto Macías va ésser condemnat, el maig de 2020, a dos anys de presó per haver revelat la corrupció a la UGT.

Un jutge d’Iruñea ha establert que una actuació policial no es pot publicar en directe a les xarxes, i el Suprem ha fet l’arxivament de les acusacions d’Òmnium i Esquerra Unida contra el rei emèrit pels seus comptes a Suïssa, amb el pretext que la causa encara és objecte de recerca i una notícia no es pot convertir en un “relat punible”. Mentre la policia reprimia amb violència els veïns de Linares (Jaén), que protestaven contra dos agents que havien apallissat un home que hi defensava la seva filla, la delegació del govern va permetre una concentració neonazi a Madrid on es culpaven constantment els jueus.

Mentre alguns ministres espanyols es vantaven que Espanya és una “democràcia plena”, una enquesta recent de la Unió Europea verificava que 54% dels espanyols no se’n senten satisfets i l’Acadèmia de Suboficials de l’Exèrcit de Terra retia homenatge als nazis de la División Azul; un exèrcit que ha expulsat el caporal Santos per haver criticar el manifest franquista, al qual es va adherir un grup de militars. Com a rerefons, un missatge de Felip VI en què recordava que “sense llibertat d’expressió i informació no hi pot haver democràcia”. El clavegueram de l’Estat no deixa mai d’empudegar: l’Operació Kitchen ha revelat que hi havia fons reservats per a tenir infiltrats als Mossos.

La Fiscalia demana cinc anys i onze mesos de presó per a Laura Solé, detinguda de manera violenta per un grup de policies durant els aldarulls com a conseqüència de la sentència del 1r Octubre, i presentarà recurs davant del Suprem per a reactivar la causa contra Tamara Carrasco. Els joves Pol i Àlex seran jutjats pel cas Holifest, una manifestació contra el sindicat policial ultra Jusapol, damunt del qual pesen sospites de finançament per C’s; els Mossos van carregar-hi després d’haver estat esquitxats de pintura. Precisament Jusapol va poder manifestar-se a Barcelona abans de les eleccions, mentre la Junta Electoral hi denegava el permís per a una concentració de suport a Hasél.

D’altra banda, l’Audiència espanyola ha condemnat a quatre anys de presó els independentistes bascos Galder Barbado i Aitor Zeballa, en una causa que s’assembla a la d’Altsasu, mentre presentarà recurs contra la sentència absolutòria dels dotze independentistes gallecs. El jutjat d’instrucció número 2 de Reus ha establert una ordre de crida i recerca contra el número 2 de la CUP de Tarragona, Edgar Fernández, per les protestes contra la sentència del procés.

La decisió més esgarrifosa ha estat la del TSJC que, amb prou feines, ha establert penes d’entre 10 i 12 anys i 60.000 euros d’indemnització, per a cinc nois de Manresa, d’entre 15 i 20 anys, que van violar plegats una menor de 14 semi-inconscient i sota els efectes de l’alcohol. Malgrat les circumstàncies, el tribunal refusa de qualificar-ho com a violació amb el pretext que no hi va haver violència ni intimidació.

Finalment, els pares d’Eleazar García exigeixen justícia per al seu fill gitano i amb discapacitat cerebral, que va morir el setembre de 2019 a la rodalia de l’estadi El Molinón de Xixó, després de ser-hi apallissat per un grup de vigilants i policies locals. La jutgessa hi veu indicis de delicte, però en demana el sobreseïment perquè creu que no hi va haver cap tipus de violència i la mort es va produir per causes naturals.