Els atemptats jihadistes del 17 d’agost a Barcelona, que van provocar setze morts i 152 ferits, s’han convertit en un altre punt fosc del currículum judicial espanyol. La hipòtesi més sòlida és la d’un atemptat de falsa bandera executat conjuntament pels serveis secrets internacionals, l’Estat espanyol i els Mossos.

Aznar ja va avisar que abans es trencaria Catalunya que Espanya i l’exministre Margallo va augurar que, en aquelles dates, “passarien coses” a Catalunya per la imminència del referèndum i pel risc d’una declaració unilateral, que mai no va arribar. Aquesta vegada, l’estratègia de desviar l’atenció va recaure en El Periódico -a qui van perdonar un deute important-, dirigit per l’unionista Enric Hernàndez, el qual va publicar com a exclusivitat en primera plana una falsa nota de la CIA plena de frases ratllades, errors clamoroses en la traducció en anglès i una data no coincident.

La primera camioneta la van trobar a Vic -vila representativa del múscul independentista- i el primer detingut fou a Ripoll -on va morir Guifré el Pilós i lloc de procedència d’un precursor dels drets humans com l’abat Oliba. Hi existeixen nombroses irregularitats: dates discordants de les hores dels fets; els Mossos van permetre que els mitjans difonguessin l’existència de falsos ostatges; la identificació del sospitós va ésser modificada dos cops; tots els sospitosos van ésser executats; hores diferents en els vídeos enregistrats; el muntatge del vídeo de La Boqueria d’Antena 3 que va trigar 25 dies en aparèixer; una cortina de fum com la falsa alarma a La Sagrada Família, els vídeos inversemblants progressivament eliminats d’Internet i, per si no n’hi hagués prou, l’enigma d’on són les imatges de les 18 càmeres, que hi ha en els quioscos i botigues de souvenirs, entre el començament i el final del recorregut letal de la camioneta.

Un més que possible atemptat de falsa bandera, com el d’Hipercor, l’11-S o l’11-M, perquè les grans organitzacions mundials són contràries a la independència de Catalunya i la volen fulminar, tot fent veure que és un accident.

Els carronyaires no van trigar a cercar-hi rèdit polític i criminalitzar l’independentisme: Rajoy, que va venir a Barcelona per a apel·lar a la unitat d’Espanya; l’exjornalista, actual diputat de Vox a Europa i fill del dirigent nazi Hermann Tertsch, que va dir que una de les coses més acceptables del franquisme havia estat l’execució de Companys; Lluís Bassets, director d’El País a Catalunya -mitjà de Cebrián, el qual té el sol seient fix de l’Estat espanyol al Club Bilderberg-, que va assegurar que els atemptats eren la fi de la frivolitat i calia centrar-se en les coses importants, o el PP d’Alella, que va dir que els atemptats eren conseqüència que hom s’hagués centrat en l’independentisme.

Per mitjà de Laia Bonet, el PSC ja va assegurar, l’agost del 2019, que votaria en contra d’una comissió de recerca “perquè no se’n poden avalar tesis no demostrades”, malgrat que el diari Público havia notat que l’imam de Ripoll era confident del CNI i que aquesta entitat no va eliminar-ne la fitxa de la base de dades fins l’endemà dels atemptats. El mateix CNI que va admetre públicament que no podia accedir a 50% dels arxius de Villarejo, la punta de l’iceberg del clavegueram de l’Estat.

Tot plegat va passar segons el guió previst: l’Audiència Nacional va rebutjar d’indagar els vincles entre l’imam i el CNI, mentre que els agents responsables dels jihadistes havien fugit a l’estranger, juntament amb les seves famílies, sota la cobertura diplomàtica de l’Estat espanyol, i també va refusar de fer una citació als guàrdies civils que van veure l’imam a la presó. El jutge tampoc no va identificar cap indici de participació directa dels acusats als atemptats però l’Operació Caronte va revelar que, al 2015, policies espanyols havien avisat els jihadistes que eren indagats pels Mossos.

El proppassat juny, el diari Público es demanava en un article de Patricia López per què la Guardia Civil i la Fiscalia havien ocultat durant dos anys el testimoni del president de la mesquita de Diegem (Bèlgica), el qual deia que l’imam de Ripoll parlava per telèfon amb els serveis secrets espanyols durant el 2016, i que aquests s’hi van entrevistar fins a quatre vegades a la presó. I també, aquest diari, va revelar que el CNI escoltava els mòbils dels assassins, cinc dies abans de la mortaldat. Es tracta dels mateixos telèfons en què es van trobar ordres del Ministeri d’Interior per a fabricar ginys explosius.