Dos anys després que esclatés la Guerra Civil espanyola, José Meliá Sinisterra es va unir a la facció colpista com a voluntari fins a esdevenir membre del servei d’informació militar i cap de la policia militar de Barcelona. Tanta fidelitat no va trigar gaire a ésser guardonada: atenent el llibre “La família Franco S.A.” de Mariano Sánchez Soler, Meliá era part de l’anomenat ‘Clan del Pardo’, constituït per la família del dictador i un grapat de grans empresaris.
L’etapa de ‘desarrollismo’ de la dictadura va afavorir l’empresa, a qui el règim va autoritzar la construcció d’un aparthotel al port d’Alacant sobre terrenys públics arrabassats a la mar. La història de les successives ampliacions de l’edifici inclouen lleis modificades ad hoc i prevaricació, tal com va denunciar El País en un article de 2001.
El 1987 l’hoteler mallorquí Gabriel Escarrer, amic íntim del rei emèrit i pròxim a l’expresident balear Jaume Matas –condemnat pel cas Nóos-, va agafar les regnes d’aquesta empresa turística, que fins el 2017 era la sola del seu àmbit que quotava a l’IBEX-35. El 4 de desembre de 2015, Meliá no va tenir cap inconvenient a acollir un sopar d’homenatge a la Fundació Franco per a commemorar-ne el naixement.
Escarrer, que es va decantar per la internacionalització –Llatinoamèrica, sud-est asiàtic i països europeus-, va guanyar 2,7 milions d’euros el 2019. El llibre de Sánchez Soler assegura que els hereus de Meliá Sinisterra facturen anyalment més de 600 milions d’euros. Són doncs, unes xifres que no haurien de fer perillar la viabilitat de l’empresa ni hi caldria un ajut públic. Tanmateix, no seria sorprenent que el govern espanyol se sotmetés a temptació, atès que ha anunciat que establirà una bonificació fiscal per als propietaris que lloguin i que no limitarà al preu del lloguer.
