Milions de treballadors estatunidencs baixen del tren capitalista i deixen la feina 'La gran dimissió' està protagonitzada bàsicament per dones i algunes think tanks alerten que sense elles l'economia del país no es recuperarà del tot

La gran dimissió podria ser el títol grandiloqüent de l’enèsima pel·lícula de Hollywood però en realitat fa referència a un curiós fenomen que està succeint als Estats Units: milions de persones han abandonat voluntàriament llurs feines. Es tracta d’una decisió amb efectes colaterals que obeeix a qüestionar el concepte de treball i reacciona davant de condicions miserables i un horitzó negre, sobretot per a les generacions més joves. La pandèmia també ha forçat a la reflexió i a un plantejament més atrevit pel que a fa la gestió del temps i les prioritats vitals més enllà de la rutina capitalista.

La tendència va començar durant la primavera i a l’agost les xifres ja resultaven simptomàtiques: 4,3 milions de treballadors van plegar, la dada més alta dels darrers vint anys i el setembre la dinàmica es va mantenir malgrat el final dels ajuts federals per atur. Els àmbits més afectats són l’hostaleria, el transport, botigues i atenció al client, però aquest massiu autoacomiadament també s’ha produït a la sanitat i, en menor mesura, a les feines d’oficina i burocràtiques.

Els experts no s’han posat d’acord a trobar la causa, per bé que la precarietat i la reticència a tornar a l’oficina física per part dels qui estaven teletreballant hi han influït. Endemés, els xecs del govern i la davallada en la despesa d’oci durant el confinament han afavorit l’estalvi i hi ha hagut jubilacions anticipades.

La major part dels qui ho han fet són dones –prop de dos milions des de l’inici de la pandèmia– i en aquest sentit la manca d’escoles de bressol i la generalització de l’educació online hi han tingut molt a veure. Biden ha proposat un pla familiar per subvencionar escoles bressol i educació preescolar però encara no s’ha aprovat i, d’altra banda, algunes think tanks han advertit que sense elles l’economia del país no es recuperarà totalment.

Ensems, la gran dimissió ha fet que hagin augmentat notablement les manifestacions als carrers, atès que els extreballadors disposen de més temps lliure. Una altra conseqüència és que actualment hi ha més oferta de treball que demanda, cosa que ha provocat una lleu pujada de sous. La dada queda aigualida per l’augment de la inflació, que ha assolit el 6,2% i representa la xifra més alta dels darrers trenta anys.

No estan contents ni els que fan les bullshitjobs –llocs ben retribuïts però sense contacte humà ni utilitat social– dels quals parla David Graeber en un llibre, ni tampoc els qui desenvolupen shitjobs, feines que impliquen cures i empatia i estan mal pagats. Fins i tot han revisat els plans de pensions privats que insten a l’estalvi per poder-te jubilar als 50 anys i que ja existien en els treballadors de classe alta. Mentrestant, a Noruega s’ofereixen 1.000 feines diàries perquè falten 32.000 treballadors.