L’any 2020 està essent especialment dur per als autònoms catalans, tothom qui viu a Catalunya pateix la crisi generada per la Covid-19 en els àmbits de la salut, les llibertats i l’impacte psicològic i econòmic. A més a més, s’hi afegeix la situació de negocis tancats o reducció dels ingressos per a la immensa majoria dels autònoms.
A més, l’Estat espanyol ha apujat recentment la quota d’autònoms que estava aprovada d’ençà del 2018 però no s’aplicava. La pujada és d’entre 3 i 12 euros mensuals de mitjana i el focus de la crítica ha estat la retroactivitat al dia 1 de gener del 2020.
D’aquest augment recaptat en un moment tant difícil, en resulta un doble greuge: per la comparació amb les quotes d’altres països europeus i perquè els pressupostos espanyols, que molt probablement comptaran amb el suport de Bildu i ERC, plantegen un augment del 6’9% anual per a la Casa Reial.
Els autònoms catalans han hagut de patir un atac a la dignitat, atès que el dia 9 de novembre va col·lapsar el web destinat a distribuir 2 milions d’euros en ajudes de 2.000 euros, és a dir, destinades a només 10.000 dels centenars de milers d’autònoms catalans pel sistema de ser el primer que hi arribés.
És urgent fer la independència per acabar l’espoli fiscal d’entre 16.000 i 20.000 milions anuals de l’Estat espanyol (només al Principat) per a poder respondre a les necessitats dels catalans estructuralment i no amb almoines digitals, en els dos senys del terme.
La resposta del Conseller de Treball, Hakir El-Homrani, lluny de suposar la seva dimissió i anul·lar la concessió dels ajuts per fer-los segons criteris de repartiment equitatius, s’ha reduït a canviar alts càrrecs de la Conselleria com és el cas de Marta Cassany, antiga militant de l’omnipresent Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), que ha estat proclamada nova Secretària General d’Afers Socials i Famílies en substitució de Francesc Iglesies. Iglesies va ser membre, juntament amb Oriol Junqueras i Lluís Salvadó, de la comissió d’ERC que l’estiu del 2012 va rebentar la possibilitat d’una llista única independentista a les eleccions al Parlament que incloïa Solidaritat Catalana, Reagrupament, CUP i ERC.
