Bitcoin és una base de dades descentralitzada, pública i de codi obert, on s’enregistren totes les transaccions que s’efectuen entre els usadors. Totes aquestes transaccions romanen visibles per a qualsevol usador i resten enregistrades de manera permanent i sense possibilitat de ser modificades. Alhora, els usadors hi mantenen l’anonimat.

Bitcoin també és una xarxa basada en la confiança, on dos usadors que no es coneixen poden executar transaccions sense haver-hi de menester una tercera part de confiança que faci d’intermediari, com sí que passa en el sistema financer tradicional on la banca fa aquesta funció. Per tant, podem dir que bitcoin té les propietats d’una transacció al comptat però en el món digital. 

Com neix bitcoin?

Bitcoin neix al 3 de gener de 2009 quan diferents persones que es coneixien d’un fòrum de criptografia, van engegar el software de governança del bitcoin, instal·lat en els seus ordinadors personals. Abans, el 31 d’octubre de l’any anterior, un usador d’aquest fòrum, de pseudònim “Satoshi Nakamoto” hi havia enviat un correu electrònic on explicava en un document ajunt, dit “el llibre blanc de bitcoin”, que havia inventat un nou sistema de diners comptats electrònic i com funcionava exactament.

Fins a arribar a aquest punt, però, moltes coses havien hagut de passar. Bitcoin és el fruit de 40 anys d’evolució de la tecnologia, i d’idees liberals i revolucionàries de diferents parts de la societat com el cyberpunt i l’anarcocapitalisme.

Com es fabrica bitcoin?

El software bitcoin és un software públic i de codi obert. És a dir, qualsevol persona pot copiar-lo i modificar-lo. Ara bé, perquè tingui efecte a la cadena principal de bitcoin, 51% dels participants de la xarxa han d’estar d’acord en implementar-hi qualsevol canvi. En cas contrari, el que es crea és una bifurcació de la cadena principal.

Aquest software detalla el funcionament de bitcoin. Per programació s’estableix que existiran 21 milions de monedes bitcoin. Cadascuna divisible en fraccions de 8 decimals dits Satoshis, en honor a l’usador anònim que va escriure ‘El llibre blanc de Bitcoin’.

També per programació s’estableix que bitcoin es fabricarà en blocs cada deu minuts. El total d’aquests blocs serà el que es coneix com la cadena de blocs, o base  de dades descentralitzada, on romanen enregistrades totes les transaccions que s’efectuen a la xarxa.

Per programació s’estableix que durant els primers 4 anys de vida, cada bloc tindrà una valor de 50 bitcoins. Al cap de 4 anys, es produirà el primer “halving”, reducció a la meitat, on cada bloc passarà a tenir una valor de 25 bitcoins. I així s’anirà reduint cada quatre anys la producció de bitcoin fins a arribar a l’any 2140, on els 21 milions de bitcoins s’hauran creat tal com vam explicar al primer article sobre aquesta criptomoneda.

Què és la prova de treball, “proof of work”?

La prova de treball té molta relació amb la fabricació de bitcoin. Els usadors de la xarxa bitcoin que dediquen els seus ordinadors a fabricar bitcoin són anomenats miners. Aquests fan treballar el poder de càlcul dels seus ordinadors per a solucionar un problema matemàtic que proposa el software bitcoin. El miner que aconsegueix solucionar el problema és el que crea el nou bloc de bitcoin. Aquest és el motiu pel qual s’anomena prova de treball, perquè quan més capacitat de càlcul facis treballar, quan més potència de càlcul tinguis, més possibilitats tens d’aconseguir solucionar el problema matemàtic proposat.

El miner que guanya aquesta competició empaqueta en el nou bloc totes les transaccions que s’han produït durant aquests deu minuts a la xarxa, tot confirmant així les transaccions que s’han fet entre usadors. El miner és propietari d’aquest nou bloc, que té la valor que li correspon en funció del moment del halving en què es troba i, a més d’això, s’apropia el total de totes les tarifes de xarxa que han pagat els usadors que han fet les transaccions incloses i, per tant, confirmades en aquell bloc.

Per què la xarxa bitcoin és considerada la més segura del món?

Perquè la totalitat de la potència de càlcul de tots els ordinadors que treballen a la xarxa bitcoin, dita hashrate, és més gran que qualsevol ordinador conegut. I perquè la informació que conté la xarxa és replicada exactament igual i actualitzada en milers d’usadors de tot el món, anomenats nodes.

Per què es diu que bitcoin és viu i en evolució?

Perquè com que és de codi públic i obert és subjecte a modificacions. A mesura que creix el nombre d’usadors, hi cal millorar el rendiment per a assumir amb succés l’augment de transaccions. És per aquest motiu que regularment s’hi incorporen noves actualitzacions que afecten sobretot la privacitat i el rendiment de la xarxa.

Bitcoin és molt més que una moneda digital descentralitzada?

Sí, la importància de bitcoin no és el preu per unitat. La importància de bitcoin es troba en la xarxa que representa. Bitcoin és una xarxa global, descentralitzada i de confiança, on els usadors poden enregistrar paraules i imatges de manera perenne. Això obre moltes possibilitats per a explorar en la societat del futur. En una societat que entre tothom ara construïm. Certament, ara construïm el futur. En articles vinents explicarem exactament aquestes possibilitats que oferirà la xarxa bitcoin.