Continuem amb la sèrie d’articles que vam començar amb l’ús de la psicologia inversa i que ha tingut el darrer capítol, fins ara, amb l’exigència de proves quan no són exigibles (hem patit aquesta arma de manipulació a les xarxes a conseqüència de l’article sobre Boye com a impossible advocat de Puigdemont).
Alguns articles parlaven de mecanismes psicològics mitjançant termes desconeguts del gran públic amb teòrics reconeguts: la conducta de grup -Asch; la dissonància cognitiva -Festinger, la il·lusió de l’alternativa -Watzlawick.
D’altres han fet referència a una metàfora, com la de la granota bullida; o a un parany posat en circulació per la CIA per a fer callar els dissidents de la versió oficial de l’assassinat de JFK, com la popularització del terme “teoria de la conspiració”.
Avui, altrament, parlem de la utilització de termes comuns com són l’exageració, l’excés d’informació i la descontextualització, però posats al servei de manipular l’independentisme i impedir la independència.
L’excés d’informació
A priori, hom pot pensar que no hi pot haver excés d’informació, però la realitat és la contrària. Tant la nostra atenció com l’espai als mitjans són limitats, per tant, l’excés d’informació sobre la suposada ampliació de l’aeroport de Barcelona, la taula de diàleg o les circumstàncies processals de Carles Puigdemont a Sardenya censuren, a la pràctica, la informació sobre per què 74 diputats/ades que diuen ser independentistes no declaren la independència si ho poden fer. De fet, estan obligats a fer-la!
Encara més important -ara que ha tornat a ser octubre i que molts independentistes es declaren octubristes- és l’excés d’informació de temes gens transcendents històricament, com els que hem comentat abans, que redueix al silenci l’anàlisi política dels quatre dies fonamentals i anòmals de l’octubre del 2017: el referèndum inaplicat del dia 1 que no figurava al full de ruta guanyador del 27-S del 2015 i on el poble de Catalunya, per a riota dels franquistes encara vius, va ser atonyinat al dia del “Generalísimo” -o, més aviat, “Genocida-ísimo”; la vaga general del 3, posada el dia que expiraven les 48 hores per a declarar la independència, que no va pas aturar el país fins a obtenir la independència i que la història jutjarà com una jugada espanyola per a impedir-la, sobretot tenint en compte que es va centrar a exclamar-se de la violència espanyola del dia 1 i que havia començat a organitzar-se uns quants dies abans; la falsa DUI de 8 segons del dia 10 que Puigdemont no podia ni aprovar ni suspendre sense vot previ del Parlament i sense haver fet dues votacions separades, una per a declarar-la i l’altra per a suspendre-la; i la falsa DUI del 27 on la pròpia mesa del Parlament va deixar per escrit que res del que es decidís aquell dia tindria efectes jurídics: es va llegir un punt de l’ordre del dia i se’n va votar un altre i, com va dir el mateix advocat Xavier Melero al judici del procés, no s’hi van produir cap dels efectes d’una declaració d’independència (baixada de la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, publicació al DOGC, elaboració de lleis i decrets de desenvolupament…).
Exageració
Un altra manera de manipular l’independentisme de base és exagerar la importància de temes poc importants per tal que oblidem els temes importants de debò.
Així, ERC exagera la importància d’una taula de diàleg que l’independentisme no ha demanat, mentre miren de dissimular tot el que han fet d’ençà l’octubre del 2017 amb falses DUI i renuncien a la unilateralitat. I demanen un referèndum a l’escocesa que equival a invalidar el del 1r d’octubre.
Igualment, a la “trinxera” de Puigdemont-Junts s’exagera la importància de les victòries jurídiques de Boye a Sardenya. Victòria que solament és una solució al problema que Boye mateix va crear quan va autoritzar que l’eurodiputat viatgés a l’Alguer. I que és un capítol dins la història “exili” que no existiria si haguessin fet la independència al 2017. Proven, així, que oblidem les dues falses DUI encapçalades per Puigdemont acompanyat per ERC, CUP, ANC i Òmnium.
Descontextualitzar
Una arma de destrucció massiva del pensament independentista és treure de context, impedir que els independentistes treguin conseqüències lògiques que es desprenen de fets que considerem provats.
Per exemple, la major part d’independentistes veu clar que Artur Mas treballa contra la independència, fins i tot ha dit públicament que ens va enganyar. Un cop assumit això, com que el que no és és beneit, mai no triaria un successor que sí que fos independentista com pretesament seria Puigdemont. I el mateix passaria entre Puigdemont i Torra. D’una branca podrida no pot venir res de bo per a Catalunya.
També perdem el context quan idealitzem el referèndum del 1r d’octubre, que Espanya es va inventar per a impedir la DUI a 18 mesos, la qual el Parlament i el Govern tenien obligació de fer.
De la mateixa manera, no ho orientem bé quan parlem d’un article, el 155, que el que demostra és que tot el que vam viure al 2017 era una farsa perquè, altrament, Espanya hauria aplicat l’article 116, molt més dur i més aplicable a la situació mesos abans del referèndum, per tal de fer-lo impossible.
Res del que ha passat després del 27 d’octubre del 2017 -dia en què va morir la ficció que el procés era una eina per a fer la independència- no és altra cosa que manipulació per a impedir que el poble ens unim i passem per sobre dels traïdors processistes i fem la independència.
