Aquests darrers dies, els catalans han hagut de patir humiliacions pel 5è i 8è presidents de la Generalitat; ens referim a Artur Mas i Pere Aragonès. A Catdavant no fem servir la numeració normalment emprada a Catalunya que els atorgaria els llocs 129è i 132è, atès que no reconeixem continuïtat històrica entre la Generalitat d’abans de 1714 i l’actual. És també per això que no fem servir el terme “Molt Honorable” per a referir-nos als presidents, atès que ser el principal col·laboracionista amb l’espoliació i  l’ocupació de Catalunya, amb la substitució demogràfica i el retrocés de la nostra llengua i amb el fet d’impedir la independència, mai no pot ser honorable. Ni molt ni gens.

Artur Mas va gosar dir, al programa FAQS de TV3 de dissabte, que va mentir quan va prometre fer la independència a 18 mesos després de les eleccions plebiscitàries del 27-S del 2015. Parlem d’un tipus d’afirmació que implica molts anys de presó a suposats líders quan els règims -com el del 1714 que ara patim- s’esfondrin, si el poble indignat no es pren abans la justícia per pròpia iniciativa, evidentment.

Tot i que alguna responsabilitat té qui se’l va creure, perquè Mas -perdonat per la prescripció d’un presumpte delicte fiscal per Espanya i que va retallar l’estatut nocturnament i amb traïdoria amb Zapatero- hauria de suscitar la mateixa confiança entre l’independentisme que un individu emmascarat amb una serra elèctrica mentre entra a una escola.

El problema és que Mas vol ennoblir la política mitjançant una sèrie d’entrevistes amb personatges que també són un peix que es porta l’oli. Cap mentider confés no pot aspirar a ennoblir res.

El problema és més greu. El problema és que -aclarit de manera fefaent (llevat d’aquells que creuen en unicorns o que els nens vénen de París) que Artur Mas és traïdor a la independència- són tacats de manera incurable les persones, els partits, els processos i les accions judicials que pengen d’ell. És a dir, Puigdemont, ungit per ell. És suïcidament innocent creure que un contraindependentista com Mas triaria un hereu independentista, de la mateixa manera que Pujol, també contrari a la independència, va deixar-nos Mas. “Todo atado y bien atado” i “que se logre el efecto sin que se note el cuidado”.

De la mateixa manera, cauen Junts pel Sí i els seus hereus PDeCAT  i JxCat. I també les sentències a líders polítics -que ja solament qui figuri al llibre de rècords Guiness com el més dissonantment cognitiu del món pot considerar altra cosa que encobriment dels traïdors. És a dir, el procés participatiu del 9-N que havia d’ésser un referèndum, per culpa de la pregunta-parany triada per Artur Mas (o més ben dit, pels seus caps espanyols i recitada per ell) amb el suport d’ERC, CUP, Unió i Iniciativa!, solament va ser una enquesta.

Tal com les plebiscitàries del 27-S, que Mas mateix ha confessat que eren un frau basat en una mentida… De fet, tot el procés resta anul·lat de bon principi a partir del moment que Mas roba la iniciativa al poble, que la tenia d’ençà les consultes populars començades a Arenys de Munt el 13-S del 2009.

En coincidència en el temps amb la confessió de la traïció de Mas –comparable a la confessió de la traïció de Turull quan va explicar, això sí, en codi, a RAC1 que la vaga de fam de Rull, Forn, Jordi Sànchez i ell mateix era mentida perquè prenien glucosa-, hem tingut la promesa surrealista de Pere Aragonès que ha afirmat que la taula de diàleg en què ningú no creu, durà a una independència de Catalunya reconeguda per Europa i per Espanya.

L’insult a la intel·ligència de tots aquells que no són còmplices  de l’engany de Pere Aragonès (els que cobren per tenir el carnet d’ERC) és colossal. O sigui que el Pere Aragonès que acorda candidatures olímpiques amb Espanya pel 2030 o que parla de referèndums i amnistia al mateix cos consular al qual Puigdemont va dir que serien independents al 2017, ara resulta que augmenta la promesa tot parlant d’independència obtinguda en unes condicions millors que les previsibles abans de les falses DUI de l’octubre del 2017, posteriors al referèndum del dia 1.

Òbviament la traïció d’Aragonès demostra la del seu avalador, Oriol Junqueras -que no para de renunciar a la unilateralitat, en perfecta sintonia amb altres indultades d’ERC, com Forcadell o Bassa– i la dels dirigents d’ERC, com la traïció en tots els temes on han estat còmplices dels tripijocs de Mas que hem assenyalat abans.

Mas confessa engany amb 7 anys de retard, mentre Aragonès ens menteix amb vista al futur. No és un sol partit, no són incompetents, són tots traïdors de bon principi i fins al final si entre tots no ho impedim.

Nosaltres no ens cansarem pas de dir la veritat, encara que en siguem els únics. Però, com a poble, és el moment d’organitzar-se i substituir tots els partits processistes, perquè no és que l’emperador vagi despullat, és que ens diu amb arrogància que així va més fresc i aprofita la seva nuesa per a pixar-nos a la cara dia rere dia.