Aquest article no serà indiferent per a ningú. Hi haurà qui, influït per la dissonància cognitiva, deixarà de llegir-nos per sempre o ni tan sols no haurà gosat d’obrir-lo. D’altres, els qui no tenen por de la veritat, confirmaran que en som el mitjà de referència.
Aquest article honora aquest editorial on ens comprometíem a lluitar per la independència i contra el pensament únic. També segueix l’aforisme que jornalisme és parlar d’allò que algú no vol que se’n parli, la resta és propaganda.
Abans d’explicar els set motius, cal saber dues coses per a centrar la figura de Gonzalo Boye (1965 Viña del Mar, Xile) i de la Catalunya processista.
Per una banda, Gonzalo Boye va participar com a advocat d’una víctima xilena en el cas de l’11-M, cas que va obtenir gràcies als seus contactes diplomàtics. Va ajudar a consolidar la versió oficial dels fets, cosa que el situa fermament del bàndol del sistema. Un sistema que el va tenir 8 anys a la presó per proves, cal dir, poc clares en el segrest d’Emiliano Revilla. Per qui ho desconegui, cal recordar aquest article sobre infiltració. I és que la presó, de vegades, dissimula la infiltració i, de vegades, és l’oportunitat per a ser captat per la policia.
En segon lloc, quan era editor de la revista “Mongolia”, s’hi va publicar un llibre on es deia que José Antich, quan treballava a “El País”, va rebre sobres de Bárcenas. Qui coneix Antich -actual editor d’“El Nacional” i antic director de “La Vanguardia”- sap que, a part d’unionista (ara disfressat de processista), és una persona venjativa i amb contactes d’altíssim nivell. Que no solament no presentés una querella contra Boye sinó que ara Boye escrigui a “El Nacional” d’Antich no se sostindria en cap guió de film, per dolent que fos.
No explicarem en aquest article els seus vincles amb l’Observatori de Drets Econòmics Socials i Civils, cosa que el vincula amb George Soros i Ada Colau.
Estem advertits que criticar Boye és perillós. Més enllà del perill de desmuntar algú que és promogut directament pel processisme i indirectament mitjançant la psicologia inversa -amb suposats atacs públics per l’unionisme-, és un dels ídols dels independentistes seguidors de Puigdemont. Però això no pot ser excusa perquè continuïn essent còmplices de l’omertà que el protegeix a Catalunya.
Els motius pels quals cap president independentista triaria Boye com a advocat i que tenen a veure amb la realitat confirmada amb fonts jurídiques són els que segueixen:
1. Cap president de la Generalitat i independentista triaria un advocat no català i que no parla català per a representar-lo en un cas sobre la independència de Catalunya. Que aquesta obvietat no hagi estat publicada o que no hi hagi advocats que ho hagin fet palès és solament per dos motius: la por i la dictadura informativa censora que hi ha a Catalunya.
2/3. Ser advocat de prestigi, com sap tothom que conegui mínimament la professió, és a cop de contactes i és acabar la carrera als 22-23 anys per una universitat de prestigi. Si no és per connexions ocultes, com la que li va permetre ser advocat a l’11-M, és improbable -fregant la impossibilitat- que algú que ha acabat la carrera quan tenia 38 anys per la UNED arribi a ser advocat estel·lar. Es pot guanyar la vida dignament com a advocat però mai –si no és que veiem un film de Disney- tindria el paper que té a Catalunya llevat que el sistema, que no vol la independència de Catalunya, t’ho afini.
4. El pas per la presó. La condemna pel cas d’Emiliano Revilla no sembla gens clara i, si ho fos, ja n’hauria pagat el deure amb la societat. Però parlem del fet de la imatge que dóna de cara al món. Els independentistes som qualificats de terroristes i de colpistes constantment, sembla impossible que Puigdemont i els seus assessors no tinguessin en compte aquest fet tan negatiu per la imatge de l’independentisme que, per afegitó, empitjora pel fet que Boye sigui advocat de personatges com el narcotraficant gallec Sito Miñanco, el personatge central del llibre i la sèrie “Fariña”.
5/ 6/ 7. Segons escriu Puigdemont mateix al llibre “M’explico”, no coneixia Boye fins que, ja fora de Catalunya, va rebre un report del propi Boye, recomanat per Jaume Asens dels Comuns.
O sigui que tots els mitjans públics i privats processistes ens han fet creure que un president independentista triaria un advocat ex-presoner amb vincles amb ETA, estranger, que no parla català, que es va treure la carrera per la UNED quan fregava els quaranta a la presó, que no coneixia i que li va recomanar un adversari polític com Jaume Asens quan ja era fora de Catalunya sense tenir estratègia jurídica pensada abans del 27 d’octubre. Aberrant.
És clar que, després de tres segles d’ocupació i genocidi -en un país on els mitjans han tapat la tupinada al referèndum d’independència d’Escòcia del 2014, han acceptat l’inversemblant versió de la mort de la Muriel Casals, han fet callar que les dues DUI de l’octubre del 2017 van ser falses, no han fet una investigació exhaustiva de què va passar el 17-A o han encobert que la presumpta vaga de fam de Rull, Turull, Sànchez i Forn era un engany al poble perquè prenien glucosa-, això de fer passar Boye per heroi independentista per les victòries pírriques que obté en conflictes creats per ell mateix (que va permetre que Puigdemont anés a Sardenya) és la xocolata del lloro.
