Com ja dèiem en aquest editorial, Catalunya va perdre la sobirania per ocupació militar fa més de tres segles. Després, aquesta ocupació l’han mantinguda mitjançant terrorisme d’estat i infiltració, com explicàvem en un article recent, i també mitjançant guerra psicològica, començada a explicar quan vam parlar de psicologia inversa. Avui continuem aquesta tasca i explicarem la metàfora de la granota bullida.

La metàfora afirma que una granota, si és submergida en aigua bullint, saltarà i salvarà la vida; altrament, si la fiquem dins d’una olla amb aigua tèbia i apugem a poc a poc la temperatura, no se n’adonarà i bullirà fins a la mort. Aquesta metàfora es fa servir per a explicar com canvis progressius i negatius poden no ser percebuts fins que ja sigui massa tard. Malgrat que alguns experiments al segle XIX semblaven confirmar la veracitat del fet, en l’actualitat es considera una afirmació falsa. Hi ha consens en utilitzar-la però cal advertir que és una metàfora, línia que seguim a Catdavant (no, no n’hem fet pas l’experiment).

En el cas de Catalunya, la metàfora il·lustra perfectament el procés. Si quan fèiem la cadena humana ens haguessin explicat que, després de vuit anys guanyant eleccions i referèndums per la independència, tots els partits del Parlament parlarien d’autodeterminació i de fer un referèndum-parany perdut com el d’Escòcia i pactat amb Espanya per a fer-lo no se sap quan, ens hauríem revoltat.

Pel contrari, com a la granota metafòrica, primer van apujar uns graus amb el 9-N; després van augmentar més la temperatura amb les no pas aplicades plebiscitàries del 27-S del 2015, les quals havien d’implicar una DUI a 18 mesos. Els cuiners processistes van continuar la nostra cocció quan van inventar el referèndum del 1r-O, que els va permetre d’ometre el compromís de fer DUI sense referèndum al 2017.

Després van venir les falses DUI, tot ignorant els resultats del referèndum. Una empenteta més de cocció van ser els presos i exiliats; i després els indults. I ara, ens ofereixen amnistia i autodeterminació com si fóssim al 1975. Certament, els independentistes conscients no és que estiguem bullits, el que estem és molt cremats.