Catalunya va guanyar un referèndum d’independència el 1r-O del 2017. Malauradament, no va tenir la conseqüència lògica de portar-nos a la independència de Catalunya de manera immediata, sinó que ens va menar a tot un seguit de situacions surrealistes, de sobres conegudes pels lectors de Catdavant. Gairebé quatre anys després i malgrat haver obtingut 74 escons (o potser 73 + Carles Castillo que, malgrat haver estat elegit per ERC, ha fet públic que votaria “no” en un referèndum d’independència), Catalunya no ha recuperat la llibertat arrabassada per les armes el 1714. No tan sols això, sinó que el Govern de la Generalitat ha presentat una candidatura olímpica pel 2030 conjuntament amb el Govern espanyol i hi ha negociat una ampliació de l’aeroport de Barcelona amb el mateix termini. Fins i tot, Jordi Sànchez ha provat de fer-nos creure que al 1r-O no vam votar un referèndum d’independència. Això contradiu les paraules del president Puigdemont, que va fer un compte enrere per la independència, quan va dir que al 2019 no hi hauria pas eleccions municipals espanyoles a Catalunya i quan va fer una conferència davant el cos diplomàtic on afirmava que el del 1r d’Octubre era un referèndum vàlid i vinculant i que el procés d’independència coronaria al 2017.
Un cas semblant fou el que s’esdevingué a les Illes Fèroe que, malgrat guanyar un referèndum d’independència l’any 1946, va ser ignorat per Dinamarca. Aquest fet i els fets que van tenir lloc a l’Illa d’Sprogø ens haurien de fer repensar la dèria aquesta d’ésser la Dinamarca del sud. Solament cal que tornem a ser la Catalunya que va ser la nació més lliure del món.
Avui, en aquests articles centrats en referèndums que no porten a la independència, us parlem de l’illa d’Anguilla, al Carib. D’una superfície de 91 quilòmetres quadrats i una població de vora 15.000 habitants, també va guanyar un referèndum i tampoc no és independent, en aquest cas, del Regne Unit. El primer fet destacat fou la revolució del 30 de maig del 1967 on hom va fer fora la policia reial de Saint Kitts. Avui dia, encara es commemora amb la festa de l’Anguilla Day. El referèndum -que no era pròpiament un referèndum d’independència inicialment, sinó un referèndum per a tenir més autonomia de Kitts and Nevis, amb qui la metròpoli els havia unit sense consultar la població d’Anguilla- el van guanyar els sobiranistes per 1813 vots a 5. El 12 de juliol del 1967, es va declarar la independència de la República d’Anguilla, que no va tenir reconeixement internacional. Cal dir que el 19 de març de 1969 va ser liquidada pel Regne Unit que hi va enviar 300 soldats, un cop acabat un període de transitorietat. En l’actualitat, Anguilla és un territori britànic d’ultramar.
Més enllà de la curiositat i de les evidències de manca de democràcia, a Catalunya no hi convé cap referèndum que anul·li el que vam guanyar el 1r d’Octubre del 2017. Per això ens volen arrossegar a un referèndum a l’escocesa, com aquell que ja els van robar al 2014 o com aquest que sembla que els preparen per a rematar-los definitivament, tal com es va fer amb el Quebec. Ja hem expressat altres vegades que la via catalana a la independència, validada pel Tribunal Internacional de Justícia, és la de Kosovo.
Ara, seria interessant de demanar als suposats caps independentistes, que sempre exigeixen victòries àmplies, si amb 99’72% d’Anguilla de vots pel “sí” ja en tindrien prou per a declarar la independència o els cal el suposat 100% oficial de Mongòlia o Cambodja.
