A Catalunya, s’usa de mirar amb una barreja d’enveja i admiració els països escandinaus, malgrat siguin tots tres monarquies i no pas repúbliques; i és que el nom no sempre fa la cosa.
Dinamarca és sovint posada com a exemple i s’han arribat a fer conferències de si Catalunya hauria/podria ésser la Dinamarca del sud. Dinamarca és un estat millor que l’espanyol en pràcticament qualsevol aspecte que tingui a veure amb la gestió, l’organització i la democràcia però això no vol dir que sigui un estat perfecte, com ja vam descobrir a la independència robada per referèndum ignorat a les Illes Fèroe al 1946.
Un dels capítols més foscos i, conseqüentment, silenciat és el que va passar a l’Illa de Strogø, el qual hom recorda, fa qualcuns dies, en una exposició informativa.
Avui en dia, aquesta illa d’un quilòmetre quadrat és plena d’habitatges i sales de conferències però, entre els anys 1923 i 1961, s’hi va represaliar més de 500 dones qualificades de moral lleugera o discapacitades intel·lectuals, moltes de les quals van patir esterilitzacions i avortaments forçats, abusos, aïllaments i tortures.
Aquesta plana fosca de la història danesa és motiu d’una exposició al Dansk Museum a Slagelse, que és basada en el llibre “Letfærdig og løsagtig -que lliurement podríem traduir en “Fàcils i dèbils”- de la doctora en psicologia especial, Birgit Kirkebaek, publicat al 2004.
Després de la Primera Guerra Mundial, es va inculpar les dones sexualment actives o considerades poc intel·ligents de molts problemes socials, fins a les malalties de transmissió sexual. Això va comportar que s’engegués un programa eugenètic per a mantenir la “raça pura”, tot impedint el naixement d’infants considerats genèticament defectuosos. Dues lleis claus foren la Llei d’esterilització del 1934 i la de Matrimoni del 1938. Les dones, que de vegades eren segrestades, hi romanien indefinidament a decisió dels metges responsables i, molts cops, l’esterilització era el prerequisit per a ésser alliberades. Un programa similar per als homes es va engegar al 1911 a l’illa de Lirø, però en condicions no tan inhumanes. Encara és hora que el govern danès demani perdó a les víctimes.
Pel que fa a la ficció, en parla la novel·la “Expedient 64” de la sèrie Departament Q, del danès Jussi Adler-Olsen que té un apartament a Barcelona, on ha centrat la seva darrera novel·la “La víctima 2117”.
