Un tribunal britànic, a petició del Govern dels Estats Units, va revocar la denegació d’extradició. Una jutgessa havia considerat, el gener d’enguany, que existia la possibilitat que Assange se suïcidés si el deportaven als Estats Units per causa de malaltia mental. Julian Assange és actualment a la presó de Belmarsh. Es considera que Assange, de 50 anys, podria rebre una condemna de fins a 175 anys, malgrat que fonts americanes assenyalen que més aviat cal esperar una condemna d’entre 4 i 6 anys.
El suport a Assange entre el públic europeu en general és molt majoritari, sobretot entre aquells que formen les seves opinions a partir de la versió oficial que imposen els mitjans de comunicació de masses. Per contra, entre dissidents de llarga trajectòria és popular la creença que som davant un dissident controlat com ho demostra el xou de presentació des d’Islàndia, que fou promogut per diaris del sistema, la utilització per a incriminar-lo de persones amb lligams massa evidents amb la CIA -cosa que donaria per certa la teoria de convertir-lo en heroi tot emprant la psicologia inversa– o el fet que l’Equador s’enfrontés als Estats Units quan li va donar asil a l’ambaixada seva a Londres entre el 2012 i el 2019 per un tema per a ells secundari.
Una altra contradicció és que Hollywood en fes un film, “The Fifth Estate” (El Cinquè Poder) al 2013, dirigida per Bill Condon, produïda, ni més ni menys, que per la DreamWorks, co-fundada per Spielberg, i distribuïda per Disney. Els experts en WikiLeaks també comenten que de la immensa quantitat de documents publicats, pràcticament zero tenen la qualificació de ‘top secret’. Així, doncs, no han creat pas problemes importants al Govern dels Estats Units.
Però el que més destaquen els dissidents és que WikiLeaks, per omissió, és la millor eina de propaganda dels governs dels Estats Units i, per extensió, del sistema. No ha atacat frontalment ni les versions oficials de l’11-S, ni la tupinada a Escòcia. Casualment (o causalment) la concessió de l’extradició arriba quan algunes veus trobaven sospitós el silenci de WikiLeaks i Amnistia Internacional pel que fa a la restricció de drets civils que significa el passaport covid en alguns països.
Tampoc WikiLeaks no ha destapat el frau del procés independentista a Catalunya. Sí, és cert que Assange va donar suport al referèndum del 1r d’octubre i al procés però qui ha llegit els articles de Catdavant sobre el 1r-O, el de les plebiscitàries del 27-S del 2015, els relatius a la falsa DUI del 10 d’octubre, el del pacte traïdor de la mesa fel Parlament del dia 27 o l’article que explica com ens han enganyat amb l’article 155 veu ja clar que procés/referèndum són conceptes contraris als de veritat/independència.
