Aquest editorial no parla de medicina; ni de causes, certesa o importància de la covid-19; ni tan sols de l’eficàcia o els perills dels vaccins. Aquest editorial parla de llibertat, de drets civils.

A partir d’avui, a Catalunya és obligatori mostrar el passaport covid de vaccinació per a accedir a restaurants, gimnasos i residències. Així ho va ratificar ahir el Tribunal de Justícia de Catalunya, cosa que constitueix una fallida absoluta del sistema espanyol ocupant, tant pel que fa a legalitat com a moralitat.

En primer lloc, posa fi a qualsevol pretensió de seguretat jurídica a l’estat espanyol, atès que fa uns dies el TSJ del País Basc ho va declarar inaplicable. No pot ser que el que Espanya considera comunitats autònomes doni respostes diverses en un tema de drets civils i, en tot cas, qui veu clar que Espanya vol trinxar Catalunya hauria de veure-hi més enllà de la por per a interpretar la decisió del TSJ com un atac més a Catalunya i les seves llibertats.

Imposar el passaport covid: 

És contrari a la Constitución espanyola establir discriminació per motiu d’opinions o de qualsevol altre tipus, com s’hi estableix a l’article 14.

És contrari al Codi de Nuremberg, instaurat per a evitar la repetició de la barbàrie nazi, imposar tractament mèdics forçosos a la població.

Imposa feina, problemes i pèrdua de facturació a establiments de restauració, gimnasos i residències que ja han patit prou.

S’impedeix visitar familiars a les residències, cosa que és contrària a qualsevol concepció ètica.

No compleix la protecció de dades confidencials. No tens cap obligació de comentar un tema mèdic íntim amb un cambrer o recepcionista.

Atorga condició d’autoritat pública controladora de documentació, que no tenen ni poden tenir, a treballadors de restauració, residències o gimnasos.

És incompatible que es pugui anar a treballar o viatjar amb serveis públics però que no es pugui accedir a certs locals. No té cap lògica de salut, solament de dominació de la població.

Es basa en una falsa defensa de la salut i de la no saturació de les UCI. Si aquesta fos la finalitat, fa dècades haurien prohibit el tabac i l’alcohol, causes de càncer, fallades cardíaques i moltes altres malalties que han mort, maten i mataran moltes més persones que la covid-19. És mentida que als govern els importi la nostra salut, vida o benestar. Tan sols els interessa el nostre vot, els nostres impostos i la nostra obediència, que obtenen gràcies a la ignorància i a la por.

Crea tensió familiar entre qui no voldrà compartir taula amb qui no estigui vaccinat i qui no n’estigui. I entre qui no n’estigui i no vulgui compartir taula amb qui no s’oposi a la vulneració de drets civils que ara patim.

Comporta un augment de feina no essencial als cossos de policia que, en un moment on hi ha gran sensació d’inseguretat ciutadana per robatoris i violacions, s’ha anunciat que es dedicaran a controlar el compliment de la mesura.

Farà créixer el mercat negre de certificats a la dark web on es vénen entre 100 i 150 euros, tot finançant així xarxes de crim organitzat.

Acceptar aquesta regressió immensa pel que fa a drets civils, si garantís salvar moltíssimes vides seria sospesable si les imposicions no vinguessin d’un règim ocupant de 1714 ençà, del qual la Generalitat solament és el majordom, i que fa deu anys que ens aixeca la camisa amb el procés.

I és que cap partit o mitjà de comunicació processista no té pas cap credibilitat sobre cap tema, menys encara en temes de restriccions de drets.

Els processismes polític i mediàtic són còmplices del genocidi que patim fa segles i a més a més: 

Ens van enganyar amb les falses declaracions d’independència del 10 i del 27 d’octubre.

Ens oculten l’”Expediente Royuela” 

Fan callar la tupinada a Escòcia al referèndum d’independència del 2014

Ens van fer patir per una falsa vaga de fam de quatre líders polítics que prenien glucosa, fet que van explicar al programa de RAC1 de Jordi Basté i en què tenien com a portaveu mèdic Jaume Padrós, dos dels principals propagandistes del passaport covid i les restriccions de drets.

La censura i la mort dels mitjans de comunicació a Catalunya es demostra quan una mesura que té contra 15-30% de la població no té la mateixa proporció de mitjans de comunicació que, per creences o per interès econòmic, es manifestin contra d’aquesta mesura. És a dir, tenen ordres de defensar les retallades de drets.

Catdavant tenim el privilegi de ser lliures i no rebre ni ordres ni subvencions del poder ocupant  a Catalunya. Això ens dóna el dret i el deure de posar la nostra llibertat al servei de les llibertats individuals i nacionals dels ciutadans.

I això avui ho fem oposant-nos a la imposició del passaport covid i a les restriccions de drets civils que comporta, imposades per Govern i la seva premsa col·laboracionista.