Els atemptats a les torres bessones l’11 de setembre de 2001 van servir per inaugurar amb duresa el segle XXI i van resultar un abans i un després en àmbits com la política terrorista o les mesures de seguretat. En el vintè aniversari de la tragèdia, Joe Biden desclassificarà els documents de la investigació complint així una promesa electoral i els forenses de Nova York han identificat finalment els cossos d’una home i una dona.
Atenent la versió oficial, dos avions comercials segrestats per islamistes radicals van impactar a les torres, un altre al Pentàgon i un darrer que finalment no va caure. El documentari ‘September clues’, disponible a Youtube, mostra que l’impacte no es va produir i que tot plegat seria un muntatge: les imatges es van oferir amb un retard de 17 segons durant els quals es van projectar simulacions virtuals, els avions són diferents segons l’angle de la càmera, la velocitat fa que sigui més versemblant atribuir-ho a l’impacte d’un míssil i el fet que a l’altra banda d’una de les torres l’avió reaparegui amb el morro intacte.
Endemés, les úniques televisions que ho van retransmetre o van fondre a negre o van posar el seu logo per evitar que es veiés el lloc del suposat impacte. La majoria de testimonis eren càrrecs de companyies de televisió, hi va haver gent que es va lucrar apostant a pèrdues borsàries i, per acabar-ho d’adobar, un locutor de la CNN va dir en directe que no hi havia restes humanes ni d’aparells. El mateix professional que un any després transmetia la versió contrària dels fets.
Aquest més que possible atemptat de falsa bandera va donar als Estats Units la legitimitat per iniciar una guerra contra el nou enemic de l’integrisme islàmic i, al mateix temps, atemorir el món i augmentar considerablement els nivells de seguretat.
