Dolors Bassa ho ha tornat a fer. Després de renegar de la unilateralitat, mentir en una entrevista a “Vilaweb” quan va renyar el poble pel fet de no defensar-la -quan es va lliurar ella- i de considerar que seria estúpid sospesar ara la unilateralitat, ara renega del referèndum del 1r-O, tot just el dia abans que en sigui el quart aniversari. Ha estat en una entrevista a “The Huffington Post”.
Bassa ha afirmat que, amb la informació que té ara, no tornaria a fer un referèndum com el del 1r d’Octubre. Ha reblat el clau tot dient que no esperava la resposta violenta d’Espanya i que n’esperava una resposta civilitzada, tal com les de Canadà i el Regne Unit amb el Quebec i Escòcia (mentre encobreix, una vegada més, la tupinada a Escòcia i les sospites al Quebec).
En qualsevol cas, dues reflexions. Primer, és ofensiva la persistència de suposats líders suposadament independentistes a posar exemples de nacions que no han pas obtingut la independència. Un independentista posaria l’exemple de Kosovo.
Segona, la insistència de persones -que no tan sols no són analfabetes sinó que han estat conselleres o, fins i tot, vicepresident, com ara Junqueras- a dir que no esperaven la violència espanyola, ens fa venir al cap la qüestió de en quina galàxia han viscut Bassa i Junqueras els darrers 3 segles de genocidi castellano-espanyol a Catalunya.
Barrejat amb un reguitzell de consideracions sobre si homes i dones han rebut el mateix tracte a la presó i que hi ha llegit 630 llibres, l’entrevista conté altres perles.
Buida de valor el referèndum del Primer d’Octubre quan diu que no té validitat per a declarar la independència, justifica els indults pel fet de dir que, mentre ella era a la presó, la gent era a casa i no s’ha avançat gens, i repeteix la cantarella de l’amnistia i els indults.
Realment, Catalunya és una terra de fets insòlits on hi pot haver conselleres de Treball (i Família i Afers Socials) que sorprèn que poguessin tenir una feina de qualsevol tipus per mèrits propis.
