Avui fa 4 anys havia d’ésser un dels millors dies de la història de Catalunya. Pel contrari, serà recordat, després de la independència, com una de les pitjors traïcions patides pel nostre poble.

Nou dies abans, el poble de Catalunya s’havia guanyat la independència al referèndum del 1r d’Octubre sota la violència de les forces d’ocupació espanyola. Violència que, com han afirmat els indultats Oriol Junqueras o Dolors Bassa, els va agafar per sorpresa. Independència que ja havíem guanyat el 2014 i el 27-S del 2015.

Per quarta vegada d’ençà del 2014, suposats líders independentistes ens van prendre la llibertat i aixecar la camisa en una sola acció.

L’afer és que el termini de 48 hores per a declarar la independència a partir del 1r d’octubre no es va complir per la liquidació de la Sindicatura electoral. Els dies es van omplir amb la vaga general del 3, en principi per a protestar per la violència espanyola del dia 1 però començada a organitzar abans del dia 1.

Els mateixos que neguen haver previst violència espanyola preparaven manifestacions per a protestar-ne. Crida l’atenció que la vaga no tingués com a objectiu forçar la DUI sinó exclamar-se a un Madrid que, a partir de dos dies abans, hauria d’haver deixat d’ésser cabdal.

Una vegada més, mentre miràvem cap a Castella, els seus col·laboradors ens robaven a Catalunya. També la manifestació unionista multitudinària del dia 8 -una setmana després del referèndum, en comptes de fer-se abans- demostra que líders unionistes i processistes sabien i ocultaven al poble que el referèndum en cap cas duria a la independència de Catalunya.

Finalment -i després d’un ajornament de dilluns 9 a dimarts, que es va aprofitar per a bombardejar la població amb la famosa declaració a l’eslovena- vam arribar al dia 10 amb expectació a milions de cases i a carrers i places del Principat.

Carles Puigdemont va començar un discurs que no estava legitimat a fer de declaració d’independència, atès que a Catalunya el règim és parlamentari i calia votar abans. Després de dir que Catalunya s’havia guanyat el dret a esdevenir un país independent en forma de república, després d’una pausa dramàtica de 8 segons, va dir que ho deixava en suspens, fet que va aixecar crits de traïdors i crear decepció.

Avui sabem que, gràcies a les declaracions anys després de Jordi Graupera -sense haver rebut cap querella per haver-les fet- Elsa Artadi, de l’entorn del president, li va oferir, ja abans del referèndum, escriure el discurs de suspensió de la independència. Cosa que demostra que tot el que va passar els dies 1, 3, 10 i 27 era un frau per a impedir la independència bo i protegint els líders processistes que la van aixafar. La història i els tribunals de la Catalunya independent els jutjarà.