Han passat uns dies i qui té a mans aquest editorial creurà ja haver-ho llegit tot pel que fa a la taula de diàleg. Però, en la societat actual, malalta d’immediatedat i on els mitjans cerquen el clic fàcil, els temes importants cal deixar-los reposar.
Per això avui cal un editorial lliure referit a una taula de diàleg que falla en el fons les formes i els objectius. Engany de fons. Negociació després de guanyar un referèndum solament d’actius i passius.
Catalunya va ser ocupada militarment de 1714-15 ençà, per això, tècnicament, no caldria votar res; tan sols caldria posar fi a l’ocupació. Però, en qualsevol cas, hem guanyat la independència per plebiscitàries, al 2015, i per referèndum, al 2017. Si no fos perquè els líders, partits, organitzacions i mitjans de comunicació processistes ens han manipulat amb la tècnica de la granota bullida i han fet callar les dues falses DUI, tots els independentistes veuríem clar que aquesta taula de diàleg és una idea espanyola i, per tant, una victòria espanyola.
La premsa i els polítics espanyols s’afegeixen a la manipulació quan fingeixen estar-hi ofesos i diuen que Pedro Sánchez fa perillar la unitat d’Espanya, per tal que algun independentista poc despert pugui caure en aquesta barroera utilització de la psicologia inversa.
Engany en les formes. PSOE, ERC i Junts estaven perfectament informats del que havien de fer per les clavegueres de l’Estat.
És impossible que ERC, Junts i els ministros espanyols no estiguessin assabentats molt abans del fet que Pedro Sánchez hi assistiria i que seria dimecres. Com a càrrecs amb agendes tancades amb setmanes d’anticipació, els únics que ho vam descobrir dilluns a la nit vam ser els pobles català i espanyol.
Engany en les formes de Junts. És impossible que anunciés, minuts abans d’una reunió de Consell de Govern, una delegació que sabia que ERC no acceptaria, si no és que tenia pactat amb els de Junqueras fer el numeret per a enganyar i dividir el poble. Amb la de sous que en depenen a Junts, és impossible que arrisquessin perdre-ho tot per una taula en la qual ningú creu, començant per ells mateixos.
Engany en les formes d’ERC. Encara amb més motiu, ERC no s’hauria arriscat a perdre la presidència de la Generalitat per la totalment irrellevant composició de la delegació de Junts en vetant persones que no alteraran el resultat de la taula sense pressa, pausa ni terminis, paraules que va dir Pedro Sánchez sense que se li escapés el riure.
Però és que la voluntat conjunta de Junts i ERC d’enganyar i dividir l’independentisme és anterior i premeditada. Qualsevol estudiant de primer de negociació de bona fe hauria escrit el paràgraf de l’acord de govern entre ERC i Junts relatiu a la taula de diàleg de manera que fos impossible el lamentable espectacle que hem viscut. Era tan fàcil com especificar per escrit que serien membres del Govern (única fórmula que justifica que no hi sigui per exemple la CUP), comprometre’s a no polemitzar en públic sobre expectatives, participants i contingut de la taula, i anunciar conjuntament els assistents.
És a dir, el contrari del que han fet. Estem, doncs, davant una picabaralla pactada i escenificada de manera premeditada per a fer-nos mal als independentistes de base que no hem fet del procés el nostre modus vivendi.
Engany en els objectius pretesos. Amnistia, Autodeterminació. Independència.
L’independentisme té, suposadament, majoria al Parlament, mandat per a fer la independència i legitimitat internacional per a fer la DUI ara, en seguint el camí de Kosovo. Qui podent fer-ho no posa fi ara a 3 segles d’ocupació espanyola, ras i curt, no és independentista.
Per això demanen amnistia -tot reconeixent la sobirania espanyola-, autodeterminació via referèndum pactat -perquè neguen validitat al referèndum del 1r d’octubre, com va fer Jordi Sànchez-, o independència perquè abusen del desconeixement de la majoria, com va fer Junqueras quan va demanar alhora dues coses, una de les quals inclou l’altra. Ens manipulen mentre empren la tècnica de la il·lusió de les alternatives.
Tan sols ens deixen triar entre res (unionisme obert) o amnistia i referèndum-parany a l’escocesa (processisme). I, així, els independentistes que volem la DUI ja restem exclosos de la taula i de la vida política.
Si després de llegir aquest editorial no estàs indignat i vols fer foc nou, i et demanes quines proves hi ha de tot això, als independentistes ens cal que llegeixis aquest article de com ens manipulen tot fent-nos demanar proves quan no són d’aplicació.
