“Pots enganyar algunes persones sempre o tothom durant un temps, però no pots enganyar tothom tota la vida”, Abraham Lincoln. L’Estat espanyol no ha pretès mai que l’engany del procés que va engegar per a impedir la independència durés eternament, en tenia prou que durés prou per a impedir la independència per unes quantes generacions essent descobert més tard del 2017-2022.
Primer de tot dir que, com a independentistes catalans ocupats fa tres segles, no donem cap valor a la Constitució espanyola. Seria, però, fantàstic que articles de la Constitució de l’ocupant servissin per a desmuntar el procés i fer la independència.
Tampoc no hi haurien de donar valor els espanyols per diversos motius. Primer, no té cap legitimitat, atès que va ser aprovada a mà armada. Segon, és antidemocràtica perquè requereix majories reforçades que fan que, per a reformar les parts fonamentals, el vot d’una persona morta al 1979 valgui igual que el vot de dues persones vives al 2021.
Per acabar-ho d’adobar, aquesta constitució franquista del “todo atado y bien atado” contradiu els seus propis principis en el seu propi articulat, atès que, els tractes entre hereus a la corona, comunitats autònomes i vots del 78 i actuals, la converteixen en un espantall que contradiu el principi d’igualtat que la mateixa constitució estableix. És immoral establir majories reforçades per a modificar una constitució imposada a tot o res després de 40 anys de dictadura.
Però com que l’aplicació de l’article 155 de la CE ha omplert hores i hores a la Catalunya processista i a l’Espanya processadora com a part del procés-parany, Catdavant tornarà a explicar la veritat que cap altre mitjà de comunicació de Catalunya no està autoritzat a publicar.
Aquest article demostrarà la complicitat entre l’Estat espanyol, el Govern català i aquells qui dirigeixen els tres partits processistes per a impedir la independència mitjançant el referèndum del 1r d’Octubre del 2017, que no figurava al full de ruta de les eleccions del 27-S del 2015. Això -que es va explicar prou clarament al nostre article de fa un parell de dies on demostràvem que JxSí i PP van pactar i signar, en document públic, que la suposada DUI del dia 27 d’octubre del 2017 era comèdia per a enganyar el poble de Catalunya- avui ho farem desmuntant tant l’article triat per Espanya (el 155 i no pas el 116) com el moment triat (després de la suposada DUI, i no pas després de la convocatòria del referèndum o, fins i tot, després de la victòria independentista del 27-S del 2015, com seria més lògic).
L’article 155 de la Constitución espanyola, que imita l’article 37 de la constitució alemanya, diu textualment: “Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis hi imposen, o obrava de manera que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes”.
És a dir, és pensat per a situacions més lleus que una declaració d’independència de Catalunya. Tant és així que l’únic intent d’aplicació va ser amb les Canàries per un tema aranzelari. Ja és veu que és per a temes menors comparats amb la independència de Catalunya. I, a més a més, no permet de destituir el Govern ni el Parlament de Catalunya, sinó solament coercir-los perquè compleixin la legalitat espanyola. Fins i tot Antonio García Trevijano, ultraespanyolista, ha dit que els tribunals de la Unió Europea donaran la raó a les institucions autonòmiques de tan malament com està aplicat el 155
L’article que l’Estat espanyol va introduir a la Constitució per a impedir l’eventual independència de Catalunya era el 116, que regula els estats d’alarma, excepció i setge desenvolupats per llei orgànica, que diu a l’article 32, tot definint l’estat de setge -el més dur dels tres esmentats- que en desenvolupament de l’article 116 de la Constitución espanyola “quan es produeixi o amenaci de produir-se una insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d’Espanya la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional que no pugui resoldre’s per altres mitjans, el Govern, de conformitat amb allò que estableix l’apartat 4t de l’article 116 de la Constitució, podrà proposar al Congreso de los Diputados la declaració d’estat de setge”.
L’estat de setge significa suspendre la pròxima totalitat de drets durant un temps curt per a resoldre la situació creada al Govern espanyol.
És a dir, que Espanya podia aplicar el 116 feia anys o, si més no, el 155. I va decidir no aplicar cap dels dos articles. No va fer res per a impedir el referèndum. Perquè impedir el referèndum empenyia el Govern de Puigdemont-Junqueras a fer la DUI que havien promès al 2015 i tenien mandat per a fer.
És a dir, el referèndum del Primer d’Octubre del 2017 es va fer perquè Espanya així ho va decidir. Cal recordar que els polítics processistes tenien el mandat de fer la DUI al cap de 18 mesos d’ençà el 27 de setembre del 2015. Període establert a favor d’Espanya perquè el que faria un independentista és declara-la tan aviat com fos possible. És clar que cap independentista hi aniria amb dues llistes enfrontades.
Aquests 18 mesos -a part de costar-nos 30.000 milions d’euros en espoliació i desenes de milers d’independentistes morts sense veure la independència- van crear les condicions per a poder esmunyir un referèndum que convenia a Espanya, malgrat el que fan veure. Un referèndum que va impedir la DUI. Que va permetre Espanya d’atonyinar-nos. I que Espanya va programar el dia del Generalísimo Franco. Que mai portaria a la independència.
Per això Espanya no va trobar les urnes. Perquè no tenia cap interès en trobar-les, atès que trobar les urnes impedia fer el referèndum acuradament dissenyat per Espanya, mentre simulava no voler-lo. Un cavall de Troia de magnitud històrica.
També ens han enganyat amb el concepte “lawfare” que han introduït al pensament de l’independentisme de base. Atacs reals o simulats a Costa, Boye, Puigdemont o Borràs tan sols serveixen per a promoure’ls personalment i reforçar el procés, distreure’ns i polaritzar-nos. Quan Espanya podia fer lawfare era impedint el referèndum amb l’article 116 o 155 immediatament després de la convocatòria del referèndum o, més adequadament, l’endemà de les plebiscitàries del 2015, que públicament obrien les portes a la independència, i impedint el referèndum del 1r d’Octubre.
Després van venir la vaga del 3, la falsa DUI del 10 d’octubre i la falsa declaració d’independència certificadament falsa per les signatures de Junts per Sí i el PP a l’acta de la mesa del Parlament del 27 d’octubre, i els presos i exiliats, i les vagues de fam amb glucosa, i els indults i les renunciacions a la unilateralitat, i les taules de diàleg, i els pressupostos espanyols. Però tot va anar de baixa d’ençà el referèndum del 1r d’Octubre, dissenyat per a impedir la DUI al 2017.
Aquest article podria, com d’altres que hem publicat recentment, fer trontollar el procés espanyol per a matar la independència i acostar-nos a recuperar la llibertat nacional. Per això serà censurat per tots aquells (partits, dirigents processistes, mitjans de comunicació i perfils a les xarxes socials…) que viuen d’impedir la independència.
Ajuda’ns a fer la independència amb el trencament de la censura tot fent-lo arribar a tot l’independentisme.
