La detenció de Carles Puigdemont dijous a Sardenya encara té molts punts foscos com per exemple per què  primer es va anunciar que hauria de romandre a l’illa, com anunciava “The New York Times”, mentre Laura Borràs anunciava, al compte de Twitter, que no hi havia mesures cautelars.

El que és oportú fins al dia 4, en què Carles Puigdemont té una citació a Sàsser, és ser prudent. En aquest procés de les falses DUI que duren 8 segons o de les falses vagues de fam de Sànchez, Rull, Turull i Forn en què prenien glucosa i ho anunciaven al programa d’en Basté a RAC1, paga la pena ser prudents per si hi ha un gir de guió de darrera hora.

Els mitjans de comunicació processistes tots a una han escampat el missatge de Puigdemont que Espanya ha fet el ridícul. No ho neguem pas. Però el nostre compromís adquirit amb els nostres lectors en aquest editorial ens obliga a anar una mica més enllà. I és que, sense entrar a valorar que podríem estar en una campanya de promoció de l’eurodiputat per Junts per Catalunya per psicologia inversa, és obvi que Llarena i, per extensió, l’Estat espanyol són posats en evidència. Però no han estat els únics ni de bon tros.

Ridícul de la Unió Europea

Per una institució tan important que regula de manera important les nostres vides, la seguretat jurídica és essencial. Que Puigdemont pugui passejar lliurement per França i Bèlgica, però sigui detingut a Itàlia, o que no sigui clar si l’Ordre de Detenció Europea està o no suspesa és vergonyós.

Ridícul del Tribunal General de la Unió Europea

No menys galdós és el paper del TGUE. Si, com es desprèn de l’aute del 30 de juliol, la voluntat del tribunal és que Puigdemont, Ponsatí i Comín no puguin ser detinguts i puguin continuar a fer les seves funcions, era tan senzill com mantenir les cautelars i no refiar-se que el representant espanyol els digués que l’Euroordre estava suspesa.

Ridícul de Boye i la resta d’equip legal de Puigdemont

Boye té la responsabilitat de protegir legalment Puigdemont. Creure l’aute del TGUE i viatjar a l’Alguer va permetre la detenció del president per la seva negligència.

Ridícul de Puigdemont

Puigdemont per refiar-se d’un Boye que no reuneix cap de les condicions per les quals va ser elegit per a representar-lo -malgrat la promoció permanent que rep dels mitjans catalans que oculten el que Catdavant farà públic en un article aquesta setmana mateix.

Ridícul dels mitjans de comunicació processistes

Els mitjans ens van enganyar quan ens van dir que no passava res per l’aute del TGUE que llevava la immunitat, cosa que ha estat falsa.

Aquesta sèrie de suposats ridículs en cadena fa pensar si no juguen tots junts a enredar-nos i que els qui fan el ridícul són els qui continuen a fer voltes a la sínia processista.

D’altra banda, crida molt l’atenció que ni Puigdemont ni Jordi Sànchez hagin aprofitat la detenció per a fer una crida a la DUI immediata i s’hagin limitat a criticar l’Estat espanyol i a demanar que aquest fet serveixi perquè ERC accepti els noms vedats proposats per Junts, respectivament.

Som molts qui pensem que els 74 diputats/ades “independentistes” (o 73, més Carles Castillo per ERC) no declararien la independència per res del món. Ara tenim la comprovació empírica que no ho fan ni que detinguin Carles Puigdemont.