El guió del “culebrot” anomenat procés no va tenir cap tomb a la trama i ERC no va presentar cap esmena a la totalitat dins del termini per a fer-ho. Així ho va anunciar Gabriel Rufián, aquell noi que, d’estar sense feina i gràcies a la catapulta Súmate, va anar de cap de llista per ERC a Madrid i que, fa gairebé 72 mesos, afirmà, en una entrevista, “No hi serem ni un dia més dels 18 mesos que marca el full de ruta i, quan es proclami la independència de Catalunya, ens n’anirem, perquè ja haurem fet la nostra feina. Aquesta imatge dels diputats independentistes anant-se’n és molt potent. Podem arribar a molts llocs on fins ara no hem arribat amb aquesta imatge”.
Rufián va afirmar que la no presentació d’esmena a la totalitat era conseqüència d’un acord sobre quota de català a la futura llei de l’audovisual, quota que no va precisar. Deu haver pensat, no diguem xifres no fos que ens passi com amb els 18 mesos o allò que va dir Junqueras, al 2013, de declarar la independència si tenien 68 diputats.
Tampoc no hi han presentat esmenes a la totalitat els suposadament independentistes bascos de Bildu, en aquest cas esperant que es derogui la reforma laboral. Curiosa forma d’entendre l’independentisme tenen uns i altres.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ho ha exposat com un acord de darrera hora entre PSOE i ERC, però més aviat sembla que havien pactat una cessió ínfima, que ara anuncien, en una reedició empitjorada del peix al cove convergent.
Per acabar-ho d’adobar, la premsa espanyola ha publicat que el PSOE ja ha negat haver arribat a aital acord amb ERC.
La CUP i Junts per Catalunya sí que han presentat esmenes a la totalitat, que es debatran la setmana vinent igual que les de la resta de partits que n’han presentat. Esmenes d’una totalitat relativa, perquè a Catalunya l’esmena a la totalitat que ens cal, és la de Portugal.
