Catalunya havia d’haver estat independent entre el 2013 i el 2017. D’aleshores ençà el procés ha entrat en una fase de liquidació que ens distreu mitjançant taules de negociació, pressupostos espanyols i victòries jurídiques individuals a Europa.
A Catdavant hem descodificat el tràgic octubre del 2017, on l’heroic comportament del poble de Catalunya mai no va tenir cap possibilitat de guanyar la independència perquè el guió hispano-processista ho feia impossible:
–Referèndum del 1r d’octubre que no es pensava pas aplicar. Poble atonyinat el dia de Franco i excusa per no fer la DUI als 18 mesos d’ençà del 27-S del 2015.
-Vaga general del 3 d’octubre per a protestar contra la violència espanyola però, en realitat, per a distreure del fet que no es declararia la independència aquell dia, ni cap altre.
–Falsa declaració d’independència de 8 segons de Puigdemont del 10. Pura comèdia perquè sense haver votat el Parlament prèviament no es podia declarar ni “desdeclarar” res.
-Tots aquests fets reconfirmats per l’aplicació del suau 155 després de les falses DUI, en comptes del dur 116 ja al 2015.
Quan tot el poble de Catalunya, malgrat el silenci i censura de tots els mitjans, veurà clar això, serà impossible manipular-lo amb trucs com la il·lusió de l’alternativa, tot fent-nos triar entre Cuixart i Ponsatí.
El darrer capítol d’aquesta distracció ha estat la recent entrevista de Clara Ponsatí, suposadament retallada al FAQS de Buenafuente-TV3. Cal dir que manobres tan matusseres a l’època de les xarxes socials són impossibles perquè Ponsatí, quan ho denuncia a les xarxes, obté més atenció que si no s’hagués retallat. En qualsevol cas, el fragment retallat on diu que no veu un referèndum pactat a curt termini no té cap efecte accelerador per a fer la independència. Solament serveix per a fer bullir les xarxes i promoure un nou capítol del “Sálvame” processista.
No ha fallat pas (quan les coses segueixen un guió cinematogràfic rarament sorprenen a qui n’és conscient) que Cuixart hi respondria.
Dimarts, el president d’Òmnium va presentar, a la sala La Paloma, el seu llibre “Aprenentatges i una proposta” davant la plana major processista: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Artur Mas, Quim Torra, Dolors Sabater i Carles Riera presents a la sala i, de lluny estant, Carles Puigdemont, Marta Rovira i Anna Gabriel. Els qui fa 4 anys haurien d’haver fet la independència que ara van a presentacions de llibres sobre com fer la independència. Esfereïdor.
A part de demanar un referèndum sense adjectius, va reivindicar la feina feta a presó, tot acostant-se perillosament al que va dir quan va fer callar el poble per a defensar Ada Colau, i va contradir, sense nombrar-la, Clara Ponsatí quan va dir que no havien fet cap catxa (“farol”).
Pels qui estiguin ja cansats de fer tombs dins la sínia processista el resum és el que segueix: Clara Ponsatí era consellera del Govern quan, al 2017, va impedir la independència i va confessar que anaven de catxa. A més a més, va entrar al Govern al juliol del 2017, igual que Forn i Turull, quan Puigdemont i Junqueras ja sabien clarament que ignorarien el resultat del 1r d’octubre. Així que no posarien al Govern ningú que els compliqués la feina, oi? Cuixart, com a president d’Òmnium, és responsable directe dels fets de l’octubre del 2017. Després es va lliurar i, un cop indultat, no ha deixat de fer passes enrere i humiliar l’independentisme, com quan va abraçar amistosament Iceta.
Ni Cuixart ni Ponsatí treballen per la independència. Altrament no sortirien mai a TV3 i l’haurien fet quan era el moment, al 2017. La història i els tribunals de la Catalunya independent jutjaran tots dos.
