El processisme té un escut que el blinda de tot: els presos polítics i els exiliats. Les falses DUI, la manca d’unitat independentista, els més de 10 anys de procés sense fer la independència fan que, com és lògic, cada dia més independentistes pensin que els partits i les organitzacions independentistes són encapçalats per contraindependentistes que col·laboren amb l’estat. Per aquest raonament lògic, els processistes -de vocació, de carnet o de salari- sempre contraataquen amb l’emocional “I llavors per què estan presos?” No serveix de gran cosa explicar que un pres polític no s’entrega voluntàriament o que molts policies infiltrats passen temporades a la presó, precisament per a no destapar que són infiltrats i ésser executats.

Això, que és cert en general, arriba al paroxisme en el cas de Cuixart, el qual, com que no ha estat líder de cap partit polític, era considerat immaculat.

Per això les imatges del president d’Òmnium tot abraçant-se afectuosament amb Miquel Iceta han indignat molts independentistes. A les xarxes, alguns perfils han comentat que deixaran d’ésser membres d’Òmnium.

La veritat és que fa força mal als ulls veure un pres polític que abraça un alt representant de l’ocupant, sobretot perquè molts catalans han estat represaliats per haver-se manifestat contra les sentències rebudes per Cuixart i la resta.

El procés, eina espanyola per a impedir la independència, fa figa. Perquè si eliminem de l’equació les variables “presos” i “exiliats”, la imatge de col·laboracionisme i traïció apareixerà dolorosament a la ment de la major part d’independentistes. I llavors podrem fer la independència, el poble, que som qui ho vam començar.