Avui és 20-S, data destacada al santoral processista. Si aquest procés etern i sense full de ruta dura gaires anys no tindrem més dates lliures al calendari. El 20-S de 2017, onze dies abans del referèndum del 1r d’octubre, que havia de portar Catalunya a la independència, l’inici per les clavegueres de l’Estat de l’operació Anubis, en què hi va haver 14 detinguts, va ocasionar concentracions populars d’entre 40.000 i 60.000 persones davant la Conselleria d’Economia i de vora 2.000 davant de la seu central de la CUP.

Va ser el dia del naixement mític dels Jordis (Cuixart i Sànchez) com a marca que, resultant dels actes d’aquell dia davant la conselleria, van ser acusats de rebel·lió i sedició. Les concentracions espontànies van començar de bon matí, tan aviat es va conèixer que hi havia una comissió judicial espanyola amb la Guardia Civil que hi feia escorcoll.

Els presidents d’Òmnium Cultural i de l’ANC van demanar cap a les 23.00h que es dissolgués la concentració. Un dies després, van anar voluntàriament a declarar a Madrid i es va engegar un procés que els va costar inicialment condemnes de 9 anys de presó i 9 d’inhabilitació pel delicte de sedició. El compliment efectiu fins al seu recent indult ha estat de 3 anys i 8 mesos.

El mateix dia, les forces d’ocupació de l’Estat, per a cercar material de promoció del referèndum, van provar d’accedir a la seu central de la CUP al carrer Casp de Barcelona, però la presència popular encapçalada pels referents cupaires Fernàndez, Gabriel, Arrufat i Riera i la manca d’ordre judicial ho van impedir.

Els fets d’aquell dia són recollits en un documentari, “20-S”, produït per la cronista oficial del procés, la Mediapro de Roures i Benet, que en determinades escenes sembla més un film que no pas un documentari i que, d’aquí a poc, afegirem als quatre que vam comentar a l’agost, entre els quals hi ha ja Las cloacas de interior” de la mateixa Mediapro.

Quatre anys després d’aquells fets, Catalunya no solament no és independent sinó que no té full de ruta per a ser-ne i tan sols té una taula de negociació “sense pressa, sense pausa i sense termini”, com va dir Pedro Sánchez, i sense mig Govern a la taula.

Els actors principals d’aquella jornada han canviat força pel que fa a la percepció popular. Jordi Sànchez va fer, amb Rull, Turull i Forn, una falsa vaga de fam per prendre glucosa i ha negat que el del 1r d’octubre fos un referèndum per la independència. Jordi Cuixart, que durant molt temps era el preferit de les bases processistes, ha fet indignar amplis sectors per l’abraçada a Iceta o la defensa de Colau.

Pel que respecta a la CUP, David Fernàndez ha deslegitimat la unilateralitat, Arrufat ha plegat entre sospites d’assetjament i Gabriel és criticada pel seu indolent exili a Suïssa.

Tot això fa que molts dels presents al carrer el 20-S del 2017 expressin a les xarxes que avui dia i vist tot el que ha passat, això d’obeir els Jordis i d’anar-se’n cap a casa “No ho tornaria a fer”.